Ceguesa: diferència entre les revisions

Quan l' infant pateix una pèrdua sensorial, les confusions entre les percepcions del món extern i les seves pròpies, les personals, són majors i la carència aferencial forma part, de manera freqüent, de la carència afectiva precoç.

 

 

La major quantitat d'informació arriba a l'ésser humà a través del sentit de la vista, directament o indirecta. És a dir, que quan un nadó neix privat de la visió no pot accedir a l'estimulació lluminosa, ni tampoc a la que li proporciona el coneixement de l'espai immediat (manipulació, percepció de distàncies, reconeixement de formes i diferents mides...). Així, doncs, el nadó cec no estimulat rebrà molta menys informació que el nadó vident, i les seves experiències seran molt menys variades. A més, tindrà dificultats per explorar el seu entorn, per aprendre a través de la imitació i per establir relacions amb els objectes i les altres persones (entendre que el món arriba més enllà del seu propi cos).