Diferència entre revisions de la pàgina «Divisió Blava»

m
Canvis menors, neteja, replaced: en lloc de → en comptes de AWB
m (Corregit: es transtormà en > es transformà en)
m (Canvis menors, neteja, replaced: en lloc de → en comptes de AWB)
{{Infotaula unitat militar
|nom_de_la_unitat_militar= 250a Divisió d'Infanteria ''Divisió de Voluntaris Espanyols<br> 250. Infanteriedivision ''Spanische Freiwilligendivision''
|imatge= [[Fitxer:Blue division.svg|100px|Escut de la Divisió Blava]]
|peu_de_foto= Escut de la Divisió Blava
|periode =
|data de Lleva= 24 de juny de 1941
|dissolució= 20 d'octubre de 1943
|pais= [[Fitxer:Flag of Spain (1938 - 1945).svg|30px|Espanya]] [[Franquisme|Espanya]] <br> [[fitxerFitxer:Flag of Germany 1933.svg|30px|Bandera de l'Alemanya nazi]] [[III Reich]]
|branca= [[fitxerFitxer:balkenkreuz.svg|18px|Balkenkreuz]] [[Heer]]
|arma= [[Infanteria]]
|tipus=
|oficials_destacats= [[Agustín Muñoz Grandes]]<br />[[Emilio Esteban Infantes]]
|batalles= [[Segona Guerra Mundial]]:
* [[Setge de Leningrad]]
* [[Batalla de Volkhov]]
* [[Acció del llac Ilmen]]
* [[Batalla de Krasny Bor]]
|lema=
}}
[[Fitxer:Spanische Legion 3 Bat.jpg|thumb|Una de les banderes de la Divisió Blava]]
La '''Divisió Blava'''<ref>Santi Cortés i Anna Catalunya, ''[http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01371852788944858540035/p0000006.htm Poesia franquista valenciana (1939-1943)]''</ref> ''('''División Azul''''' en castellà, '''''Blaue Division''''' en alemany), la 250 Divisió d'Infanteria de la [[Wehrmacht]],<ref>{{es}} Rafael Ibañez hernandez, ''[http://books.google.cat/books?id=rR2qiUIRxTMC&pg=PA55&dq=division+azul&hl=ca&ei=Q335S97VIoSm-AbrgfnkCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=division%20azul&f=false Españoles en las trincheras: La División Azul]''</ref> va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de [[Hitler]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], principalment al [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|Front Oriental]] contra la [[Unió Soviètica]].<ref>{{GEC|0227821|División Azul}}</ref> Fou un fracàs militar, polític i un taca que la dictadura no va poder netejar fins que l'any 1953 fou admesa per raons geoestratègiques a les Nacions Unides.<ref>{{ref-publicació |cognom= Foix |nom= Lluís |enllaçautor= |article= Els morts que encara parlen|url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/749576-els-morts-que-encara-parlen.html?cca=1 | consulta= 16 juny 2014|publicació= [[El Punt Avui]] |data= {{data inici|2014|6|8}} |pàgina= }}</ref>
 
== Origen ==
Tot i que [[Espanya]] no es va incorporar oficialment a la [[Segona Guerra Mundial]] del costat de les [[Potències de l'Eix]], el ''generalísimo'' [[Francisco Franco]] va trametre ''voluntaris'' allistats a la [[Wehrmacht]]. Així es podia mantenir la neutralitat del règim mentre simultàniament compensava [[Adolf Hitler|Hitler]] pel seu ajut durant la [[Guerra Civil Espanyola]] (vegeu [[Legió Còndor]]). El Ministre d'Afers Exteriors de l'època, [[Ramón Serrano Suñer]], va suggerir la creació d'un cos voluntari, al principi de l'[[Operació Barbarroja]], i Franco va enviar una oferta oficial de l'ajut a [[Berlín]]. Hitler va aprovar l'ús de voluntaris espanyols el [[24 de juny]] de [[1941]], i [[José Luis Arrese Magra]], el secretari general del ''[[Movimiento]]'' va donar les instruccions de reclutament.<ref>{{ref-llibre |cognom=Sinova |nom=Justino |títol=La censura de prensa durante el franquismo |url= http://books.google.cat/books?id=GIeFiXESdVkC&pg=PA261&dq=Jos%C3%A9+Luis+de+Arrese+division+azul&hl=ca&ei=WidUTe7XAYKV8QOk2oGoCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |pàgines=p.261 | editorial=De Bolsillo |lloc=Barcelona |data=2006 |isbn=9788483461341 }}</ref>
 
Es va formar una [[Divisió (militar)|divisió]] completa (18.104 homes, 2.612 dels quals eren oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera, i molts [[Falange Espanyola|falangistes]] veterans de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]; hi ha indicis que entre la tropa hi hagué un cert nombre que hi anaren forçats. El general [[Agustín Muñoz Grandes]] fou el designat per a comandar la unitat.
 
Enquadrada en l'exèrcit (''Heer'') de la [[Wehrmacht]] com a ''250a Divisió d'Infanteria'' (en alemany, ''250. Infanteriedivision''), n'usà l'uniforme gris (''[[feldgrau]]''), amb l'escut de nacionalitat (bandera espanyola i la paraula "España") a la part superior de la màniga dreta.
 
El [[13 de juliol]] de [[1941]] va sortir de [[Madrid]] cap a [[Grafenwohr]] ([[Baviera]]) el primer tren de divisionaris per passar cinc setmanes d'instrucció. La ''250 Divisió d'Infanteria'' es va dividir en tres regiments amb els noms de les ciutats d'on provenien la majoria de soldats: [[Barcelona]], [[València]] i [[Sevilla]]. Cada regiment tenia tres [[Batalló|batallons]], formats per quatre [[companyia (militar)|companyies]] cada un, i un regiment d'[[artilleria]] amb tres [[Bateria (unitat militar)|bateries]] de 150 &nbsp;mm i una bateria pesant de reforç.
 
El [[20 d'agost]], després de prendre jurament (modificat per mencionar la lluita contra el [[comunisme]]), la divisió va ser enviada al [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|Front Oriental]]. Va ser transportada amb tren a [[Suwalki]], ([[Polònia]]), des d'on va avançar a peu. Després d'arribar a [[Smolensk]], es va desplegar en el [[setge de Leningrad]], on va formar part del 15è Exèrcit alemany.
La Divisió va sofrir greus pèrdues als fronts de Leningrad i de Nóvgorod, tant per combat com per l'acció del fred. A partir de maig de [[1942]] hi arribaren més efectius per a cobrir les baixes i rellevar els combatents ferits o morts. En total, fins a 46.000 homes van servir al front rus.
 
Després de la caiguda del front a la [[Batalla de Stalingrad]], la situació canvià i es desplegaren tropes alemanyes en lloccomptes de les espanyoles. Això coincidí amb el relleu del comandament de la divisió, assignat al general [[Emilio Esteban Infantes]], i els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] pressionaren el dictador espanyol perquè retirés les tropes. Les negociacions, a finals de [[1943]], van concloure amb una ordre de repatriació esglaonada a partir del [[10 d'octubre]]. Les baixes de la divisió havien estat de 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.
 
Franco provà de dolcificar la retirada davant Hitler: en comptes de liquidar directament la intervenció espanyola, ho presentà com a reducció; així, la Divisió Blava es transformà en una unitat menor, sota el nom de ''Legión Española de Voluntarios'', usualment coneguda com a ''Legión Azul'', sempre dins la Wehrmnacht, que es componia --forçosament-- delscomponia—forçosament—dels soldats que duguessin menys de deu mesos de servei; en total, uns tres mil homes com a màxim. Quan resultà del tot evident que el Tercer Reich perdria la guerra, Franco acabà dissolent i repatriant també la ''Legión Azul'' (març 1944).
 
Encara els feixistes més fanàtics, unes desenes de repatanis, s'incorporaren a les Waffen-SS, i n'hi hagué que combateren com a voluntaris contra els partisans iugoslaus, contra la resistència francesa, fins i tot en la batalla de Berlín, etc.
 
Encara els feixistes més fanàtics, unes desenes de repatanis, s'incorporaren a les Waffen-SS, i n'hi hagué que combateren com a voluntaris contra els partisans iugoslaus, contra la resistència francesa, fins i tot en la batalla de Berlín, etc.
 
==Repatriació dels últims supervivents==
 
==Mitificació privada==
Al llarg del règim franquista existí una bibliografia copiosa (sobretot memorialística) que es dedicava a mitificar la Divisió Blava, paral·lelament a la glorificació que en feia el règim. Així mateix es formaren organitzacions de veterans de la Divisió Blava que funcionaren en part com a grups d'ajut mutu i en part com a influents grupuscles ultradretans.
 
Avui dia, entre elements de l'extrema dreta espanyola, però també entre simples afeccionats espanyols a la militària, continua existint un autèntic culte mitificador de la Divisió Blava, com es pot constatar en l'allau d'obres anàlogament laudatòries publicades en espanyol en els darrers vint anys,<ref>Un exemple entre tants, disponible en línia en: <http://www.flamesofwar.com/Portals/0/Documents/Briefings/Mid-war/Division-Azul.pdf> Com a mostra, s'hi afirma impertèrritament: "Les tropes espanyoles de la ''División Azul'' eren compostes exclusivament per voluntaris amb una forta motivació de lluita contra el comunisme" ("The Spanish troops of ''Division Azul'' were all volunteers with a strong will to fight communism".</ref> les quals vénen a afegir-se a una tradició ja ben llarga. De fet, una part gens negligible de la producció [[uniformologia|uniformològica]] espanyola actual gira entorn de la Divisió Blava.<ref>Per exemple, cerqueu al catàleg de la ''Biblioteca Nacional'' espanyola per l'encapçalament "Alemania. Heer. Infanteriedivision (1941-1943), 250".</ref>
 
== Resum de forces de la Divisió Blava ==
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* {{Ref-llibre |cognom= Agustí Roca |nom= Carme|enllaçautor= |títol= Rússia és culpable!: memòria i record de la División Azul|url= | editorial= Pagès Editors |lloc= Barcelona |data= 2003|pàgines = 206 |col·lecció = tom 61 de la Col·lecció Guimet|isbn= 9788479351410}}
* {{Ref-llibre |cognom= Moreno Julià |nom= Xavier |enllaçautor= |títol= La División Azul: sangre española en Rusia 1941-1945 |url= | editorial= Crítica |lloc= Barcelona |llengua = castellà |data= 2005|isbn= 84-8432-574-1}}
* "La División Azul". EN: Recio Cardona, Ricardo; González Sánchez, Antonio. ''Das Heer: uniformes y distintivos''. Madrid: Edimat Libros, DL 2000. P. 113-156.
 
* [https://eciencia.urjc.es/bitstream/handle/10115/1854/Propuesta%20de%20revisión%20de%20la%20historia%20oficial%20de%20la%20División%20Azul.pdf?sequence=1&isAllowed=y Rodíguez Jiménez, José L. ''Propuesta de revisión de la historia oficial de la División Azul: los temas ocultos''] (PDF)
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{Autoritat}}
322.517

modificacions