Revisió del 02:01, 24 gen 2016 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot posa data a plantilles de manteniment ← Edició anterior		Revisió del 07:21, 21 juny 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.846 edits m →‎Cronologia de les divisions: Canvis menors, neteja, replaced: tingué → va tenir AWB Edició següent →
Línia 7: == Cronologia de les divisions == La primera divisió va ser la nestoriana, a partir del [[Concili d'Efes]] ([[431]]). Anteriorment hi havia hagut discrepàncies doctrinals, però els grups que van separar-se del corrent principal no van sobreviure. El [[nestorianisme]] proclama que Jesús té dues persones, una divina i una humana. El principal conflicte sembla que va ser lingüístic, derivat del concepte de persona i de la diferent traducció en [[arameu]] i en [[llatí]]. Els cristians oficialistes van argumentar que es queia en el dualisme admetent aquestes persones, que eren només dos aspectes d'una sola natura perquè Crist és alhora un home i fill de Déu segons la doctrina de l'[[Encarnació]]. La segona divisió va tenir lloc durant el Concili de Calcedònia ([[451]]), com a reacció contra la primera. Els teòlegs argumentaven que Jesús tenia dues natures però que la humana quedava supeditada a la primera, fins que van caure en el [[monofisisme]]. Les pugnes per la primacia entre [[Constantinoble]] i [[Alexandria]], amb amenaces d'excomunió i intervencions de l'emperador incloses, van desembocar en una separació a l'església. El corrent central els continua anomenant monofisistes i els condemna per heretgia, però ells s'anomenen cristians ortodoxos orientals i la seva capital espiritual està a Alexandria. El [[1054]] ~~tingué~~va tenir lloc el Gran Cisma d'Orient, que continuava definint la naturalesa de Jesús però que va tenir sobretot causes culturals i de poder. Els orientals rebutjaven el paper dominador del papat romà i es van escindir formant el cristianisme ortox actual, amb seu a Constantinoble. El culte està molt més influït per la tradició grega que no pas les comunitats judeoromanes occidentals. Aquesta església accepta l'existència de diferents patriarques regionals, iguals en importància. Un petit grup va tornar a unir-se al catolicisme (serien els catòlics de ritu oriental). L'església occidental va patir una sèrie de petites escissions, considerades herètiques i destruïdes, com els valdenses o els càtars. Però la gran divisió va ser amb l'adveniment de les tesis de [[Martí Luter]] en [[1517]], qui en principi volia reformar l'església, no fundar una denonimació diferent però que va acabar amb la separació de tota Europa en dues meitats, essent la del nord majoritàriament seguidora del protestantisme i la del sud fidel al catolicisme. De nou, les pugnes entre els diversos reis van ajudar a l'enfrontament doctrinal i el continent es va veure immers en una sèrie de guerres. Els protestants no formen un cos únic, a diferència de les altres esglésies, i això explica la gran diversitat de moviments al seu interior, amb l'afany comú de seguir les Escriptures i tornar a un cristianisme "autèntic", que per a ells s'hauria desvirtuat amb el pas dels anys. {{cristianisme}} {{Commonscat}} ~~{{ORDENA:Divisio Del Cristianisme}}~~ <!--ORDENA generat per bot--> {{ORDENA:Divisio Del Cristianisme}} [[Categoria:Corrents del cristianisme\|*]]

Divisió del cristianisme: diferència entre les revisions