Obre el menú principal

Canvis

m
→‎top: Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}} (2), segle XV → {{segle|XV}} AWB
Formà part de la província d'[[al-Jazira]] fins que en fou separada sota els [[hamdànides]] quedant integrada a l'emirat d'[[Alep]], retornant més tard a [[Mossul]] fent part de la Djazira ([[Edessa]] però fou ocupada pels bizantins el [[1032]]).
 
Dominada pels [[buwàyhides]], s'hi va establir la dinastia dels [[Numayrites]] o [[Banu Numayr]] amb centre a Harran. La part nord de la regió amb Edessa va quedar força temps sota govern cristià i sotmesa a la colonització armènia. La presència dels turcmans (entre els quals els seljúcides) es va iniciar el [[1065]], i incrementar després del [[1071]].
 
El [[1078]] Harran i Sarudj van passar a mans de l'emir dels [[Ukàylida|Banu Ukayl]] de Mossul, Muslim ibn Kuraysh, vassall seljúcida. Al mateix temps Edessa va passar a mans de l'armeni [[Filaret]], que dominava diverses terres de les muntanyes del [[Taure]] oriental, fins que finalment tot el Diyar Mudar amb Mossul i Edessa, van caure en mans de Malik Shah el [[1086]]. A la seva mort el [[1092]] els armenis es van fer independents a Edessa i van ocupar diversos territoris a l'entorn al sud de les muntanyes del Taure i el curs mitjà de l'Eufrates. Harran es va erigir també en un senyoria independent, aquí d'un cap turcman (inici del segle XII), disputat per [[ortúquides]] i [[zengites]].
Mort Nur al-Din, el Diyar Mudar va quedar en mans de l'aiubita [[Saladí]] que el va concedir al seu nebot al-Muzaffar I Taki al-Din Umar (1178-1191) i després al seu propi germà [[al-Adil I]] Abu Bakr ibn Ayyub (1191-1218). Quant aquest va unificar als aiubites, el [[1201]] va concedir la regió com a feu al seu fill [[Al-Ashraf ibn al-Adil]] que el 1229 la va bescanviar per Damasc amb el seu germà [[al-Kamil ibn al-Adil]] d'Egipte (1218-1238); aquest la va concedir al seu fill [[al-Salih Ayyub ibn al-Kamil]] (1238) el qual, amenaçat per altres aiubites, la va entregar als trucmans del [[khwarizmshah]] que havien estat expulsats de l'Àsia Menor cap a [[Akhlat]], i va aconseguir el poder a Egipte; però la derrota dels turcmans del khwarizmshah no la va poder aprofitar, i la caiguda de la dinastia aiubita d'Egipte es va produir de fet el [[1250]], el que va deixar la regió en mans d'[[al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz]] (1236-1260), príncep aiúbida d'Alep. Va restar a les seves mans fins al [[1260]] quan Alep i el Diyar Mudar foren conquerits pels mongols.
 
El seu domini fou breu i llavors va passar als [[mamelucs]] egipcis i fou terra de frontera primer amb els mongols de Pèrsia i al {{segle |XIV}} amb els emirats turcmans formats una mica més al nord. En totes aquestes lluites [[Harran]] va quedar destruïda i [[Edessa]] va sorgir com a capital regional. La població havia esdevingut de majoria turcmana (sobretot de la tribu döger). A final del {{segle |XIV}} fou assolada per [[Tamerlà]]. Al {{segle |XV}} va caure en mans dels [[Ak Koyunlu]] del [[Diyar Bakr]], per retornar després als mamelucs i finalment ([[1516]]) als otomans amb els quals va formar el wilayat d'[[Urfa]]. El nom de Diyar Mudar va desaparèixer.
 
==Bibliografia ==
297.678

modificacions