|
Argenté va morir la matinada del 6 d'agost de 2015. No obstant això, des de [[2008]] havia anat desapareixent de la vida pública a causa d'una malaltia. Inicialment tancat a casa seva, després va ingressar a una residència geriàtrica.<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref> Una de les seves darreres accions va ser l'any [[2011]], quan va fer donació del seu fons artístic i cultural a la ciutat de Badalona, que anirà a parar al Museu de Badalona. El seu fons inclou elements diferents: obres pictòriques de diversos artistes, alguns badalonins com [[Josep Villaubí i Pons|Josep Villaubí]] i [[Gerard Sala]], la seva biblioteca amb centenars de llibres, alguns signats pels mateixos autors, les distincions que va rebre al llarg de la seva vida, així com tota la seva obra poètica, i el material del seu despatx, tant el mobiliari com els papers, correspondència i reculls de premsa que conservà al llarg dels anys.<ref name=":5" />
== Estil ==
La seva poesia és polièdrica, i no segueix cap corrent concret ni moda, fins i tot té punts excèntrics. Es construeix a partir de la realitat, d'experiències personals i del paisatge quotidià que l'envolta. En els seus inicis encara manté influències de [[Salvador Espriu]], [[Joan Salvat-Papasseit]] i [[Tomàs Garcés]], però amb una gran vocació intimista i d'experimentació que s'anirà desenvolupament amb els anys, creant un estil propi, experimentant amb els sons, frases fetes i jocs de paraules. El seu univers poètic interroga les relacions entre el jo i els altres, no arriba a donar conclusions contundents, però sí que planteja l'absurd i la transcendència de la vida humana. D'altra banda, la seva poesia juga amb elements molt diferents els quals aconsegueix lligar que poden ser cultes, populars, escatològics, científics o espirituals, i conforma un discurs líric narratiu. En termes generals mantindrà les mateixes preocupacions i temàtiques a les seves obres, per exemple el tema essencial del temps a ''El temps de tants dits'' i ''Seminocturn, semidiurn'', on es tracten els records, les vivències, la nostàlgia i la melangia i la cruesa del tràngol de la vida, respectivament.<ref name=":1" /><ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom = Subiràs i Puigbet|nom = Marçal|article = Joan Argenté i Artigal: entre l'intimisme i l'experimentació|publicació = reduccions: revista de poesia|url = http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/47213/58343|pàgines = 72-74|any = 1992|exemplar = núm. 56}}</ref><ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref>
== Publicacions ==
|
