Manuel Palau i Boix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - apunta a què Palau + apunta que Palau |
m →Notes |
||
Línia 16:
Palau va mantenir un intens interès per la cultura, organitzant a sa casa tertúlies poètico-musicals a les quals acudien els més importants músics i poetes valencians de l'època. Entre els primers cal esmentar [[Leopold Querol]] i [[Eduard López-Chávarri i Marco]]. Entre els segons, va conrear l'amistat de diverses generacions d'escriptors, com [[Lluís Guarner]], [[Enric Duran i Tortajada]], [[Joan Lacomba Guillot]], [[Xavier Casp]] i [[Vicent Andrés Estellés]]. Malgrat les ofertes per a dirigir els Conservatoris de [[Sant Sebastià]] i [[Madrid]] mai no es va decidir a abandonar València, tot i sent conscient que el trasllat a Madrid hauria estat beneficiós per a la projecció de la seua obra.
Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va ser suspesa l'activitat del Conservatori i la família Palau es va traslladar de nou a Montcada. Malgrat la guerra, Palau viu uns anys d'intensa activitat compositiva, en què va produir algunes de les seues obres més difoses: ''Marxa burlesca'' (1936),<ref>Va ser composta inicialment per a conjunt de saxòfons. Posteriorment, en l'any 1937 va fer la versió per a orquestra, que ha estat més difosa i que s'ha interpretat innombrables vegades per les orquestres valencianes. La versió orquestral va ser estrenada amb ocasió del concert homenatge al congressistes del [[II Congrés Internacional d'Escriptors Antifeixistes]] celebrat a València l'any
En acabar la guerra va ser readmès al Conservatori i va traslladar-se de nou a València. S'inicia així un llarg període pedagògic, al front del Conservatori de València, i creatiu, veient l'estrena de moltes de les seues obres a Espanya i altres països d'Europa. Entre els seus alumnes cal esmentar a [[Vicent Garcés i Queralt]] i [[Maria Teresa Oller]].
| |||