Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra: diferència entre les revisions

== Formació ==

El grup fundador del partit era format principalment pels fins aleshores consellers de la [[Generalitat de Catalunya]] [[Joan Lluhí i Vallescà]], [[Antoni Xirau i Palau]], [[Carles Martí i Feced]] i [[Josep Tarradellas]] (coneguts també com a ''grup de [[L'Opinió]]''), que formaven un grup que es considerava dipositari dels ideals originaris d'ERC i força crític amb el que consideraven "autoritarisme" de [[Francesc Macià]] i amb la "indisciplina" dels militants provinents d'[[Estat Català]]. El trencament s'accentuà quan Macià rebutjà la proposta del govern de la [[Segona República Espanyola]] de nomenar Tarradellas [[governador civil]] de Barcelona, i en lloc seu preferí el nomenament de [[Claudi Ametlla]].<ref>[http://www.memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=69 Josep Tarradellas i Joan] a memoriaesquerra.cat</ref> Les constants crítiques a les actuacions dels [[Escamots d'Estat Català]] (que arribaren a assaltar la impremta NAGSA), a la manca de democràcia interna dins ERC, la seva condemna als casos de corrupció i acumulació de responsabilitats polítiques i al funcionament d'ERC tant al [[Parlament de Catalunya]] com a l'[[ajuntament de Barcelona]] provocaren la seva expulsió d'ERC el setembre de 1933. Així el 15 d'octubre celebraren l'assemblea de constitució del nou partit a Estatge Català (al carrer Diputació, 122 de Barcelona).<ref name="Història">[http://books.google.gl/books?id=mkELFPV7jEAC&pg=PA435&lpg=PA435&dq=Partit+Nacionalista+Republic%C3%A0+d'Esquerra&source=bl&ots=L_iohlQsBS&sig=2WCrob-Nt0DWgO3HQH1LGhCfZrw&hl=ca&sa=X&ei=KdKrT5TGNeKm0QXZmtCHBA&ved=0CFUQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Partit%20Nacionalista%20Republic%C3%A0%20d'Esquerra&f=false Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-1936, Volum 1] per Maria Dolors Ivern i Salvà, p. 28</ref> Aconseguiren, però, formar les seves pròpies joventuts ([[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya|JERC]]), dirigides per [[Josep Maria Lladó i Figueras]], Alfred Cabanas, [[Rafael Font Farran]], Ferran Ludevid i Celestí Morlans, trencant amb les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC), que eren dirigides per [[Josep Dencàs]] i [[Miquel Badia]].<ref name="JERC">[http://www.jerc.cat/documents/docs/historia_de_les_jerc.pdf Història de les JERC]</ref> Constituïa un partit format per quadres dirigents de força vàlua, però no assoliren cap líder carismàtic que pogués fer ombra Companys.

== Participació electoral i de govern, i retorn a ERC ==

A les [[eleccions generals espanyoles de 1933]] es presentaren en coalició amb el [[Partit Catalanista Republicà]] (PCR) i [[Acció Catalana Republicana]] (ACR) i no van obtenir cap escó, però va afeblir les candidatures presentades per ERC.<ref>[http://www.historiacontemporanea.ehu.es/s0021-con/es/contenidos/boletin_revista/00021_revista_hc06/es_revista/adjuntos/06_05.pdf El sistema de partidos políticos en Catalunya durante el primer bienio republicano] per Borja de Riquer i Permànyer</ref> La mort de Francesc Macià i la constitució del nou govern dirigit per [[Lluís Companys]] propicià un nou apropament a ERC, de manera que el 3 de gener de 1934 Joan Lluhí formà part del govern de la Generalitat com a conseller de justícia i dret. Foren força crítics amb el paper de Companys en els [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]], després dels quals fou suspès el diari ''[[L'Opinió]]'' a causa del seu to crític amb el govern republicà de dretes, i fins i tot Tarradellas fou detingut juntament amb alguns dels dirigents del partit. [[Joan Lluhí i Vallescà]], però, fou condemnat a cadena perpètua i confinat al Penal de Santa Maria de Cadis amb Lluís Companys i [[Joan Comorera]], si bé el maig de 1935 fou confinat al seu domicili de Barcelona.

{{referències}}

 

[[Categoria:Partits polítics catalans desapareguts]]

[[Categoria:Esquerra Republicana de Catalunya]]