Llibre dels fets: diferència entre les revisions

El tercer còdex data del 1380 i és un còpia oficial en la qual no hi apareixen ni els capítols afegits ni les adaptacions lingüístiques que es feren en la còpia del monestir de Poblet. Es coneix actualment amb la sigla '''C''' i està dipositat a la Biblioteca de Catalunya (''Manuscrit Ms. 1734''). El manuscrit procedeix de la [[Cancelleria Reial]] del rei [[Pere IV d'Aragó|Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"]], qui manà fer-ne una còpia a un dels seus curials, l'aragonès [[Johan de Barbastro]]. La còpia es va finalitzar el [[1380]] tal com registrà en el colofó del llibre: ''«Mandato serenissimi domini petri dei gratir regis Aragonum valentiae, Majoricarum, cardinieae et Corsicae, Comitisque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae [...] Ego Iohannes de Barbastro de scribania predicti domini Regis Aragonum, oriundus Cesaraugustae scripsi Ciuitate Barchinonae Anno a Nativitate Dmi. Mo. CCCo. octuagesimo scripsi»''. El còdex està escrit en lletra gòtica cancelleresca, també en pergamí, a doble columna, amb una luxosa caplletra inicial i d'altres caplletres també il·luminades en roig i blau. L'obra va encapçalada per un pròleg: «''Aquest es lo començament del prolech sobre el libre que feu el rey en Jacme per la gracia de Deu rey de Arago e de Mallorches e de Valencia, comte de Barchinona e d'Urgell e senyor de Muntpesler de tots los fets e de les gracies que Nostre Senyor li féu en la sua vida''». El rellevant d'aquest còdex és que [[Johan de Barbastro]] no va fer un còpia del còdex de Poblet, sinó que va copiar un còdex oficial de la Cancelleria Reial, avui perdut. El fet és que el rei Pere el Cerimoniós va manar copiar el Llibre dels fets tres vegades, una per a la ciutat de València, una altra per a Barcelona i una altra per a Mallorca. El còdex de València es conservava a la ciutat fins que els jurats municipals el regalaren a [[Felip II de Castella]], del de Barcelona tanttan sols en resta un foli, i el còdex de [[Johan de Barbastro]] que es conservava a Mallorca va acaban en mans del canonge Guillem Terrassa, qui el va regalar el 1778 als [[Comte d'Aiamans|comtes d'Aiamans]] de Mallorca. Aquests el van conservar fins que el comte Marià Gual de Togores (1862−1933), malgastador compulsiu, va haver de vendre tots els seus béns de Mallorca. La majoria del seus béns els va comprar el banquer Juan March, però el còdex fou adquirit pel bibliòfil català Isidre Bonsoms i Sicart (1849-1922); el 1948 la vídua d'aquest va donar el còdex a la Biblioteca de Catalunya.