Parc del Laberint d'Horta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Monuments d'interès local de Barcelona; Afegida Categoria:Monuments d'interès local d'Horta-Guinardó usant HotCat |
|||
Línia 38:
El jardí neoclàssic s'estén a tres terrasses esglaonades:
* A la terrassa inferior es troba el [[laberint]] vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de [[xiprer|xiprers]] retallats. A l'entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb [[Ariadna]] i [[Teseu]] i al seu centre hi ha una estàtua d'[[Eros (déu)|Eros]].
* A la terrassa intermèdia, que s'alça sobre el laberint, destaquen dos templets o [[Edicle|edicles]] d'estil italià amb estàtues de [[Dànae]] i Ariadna i columnes toscanes. Al costat de la gran escala que puja al tercer nivell es troba un bust de [[Dionís]], déu del vi i de l'exuberància.
* A la tercera terrassa s'aixeca un pavelló dedicat a les nou [[muses]] coronat per una escultura que representa l'art i la natura. A sota podem llegir: ''Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum'' (llatí per «L'harmonia de l'art i la natura engendra bellesa») i a l'altre costat: ''Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat'' (llatí per «L'art harmoniós dóna llum al fruit de la mare natura»). Darrere del pavelló hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa [[Egèria (nimfa)|Egèria]].
Línia 47:
== Curiositats ==
*Els jardins van ser els escenaris de recepcions als reis [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] (el [[1802]]), [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] i [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] (el [[1929]]).<ref name=cirici/>
*Els templets de la terrassa intermèdia van ser escollits per [[Joan Maragall]] per fer-hi representacions de teatre clàssic.<ref name="cirici">[[Alexandre Cirici i Pellicer|CIRICI A.]] ''Barcelona pam a pam''. Barcelona 1971 (7a ed. 1985) Ed. Teide ISBN 84-307-8187-0</ref> El 10 d'octubre de [[1898]] s'hi va estrenar la tragèdia ''Ifigènia a Tàurida'' de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] traduïda per Maragall i dirigida per [[Adrià Gual]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rosa Moreno |nom=Maria |títol=Els Jardins del Laberinty | pàgines = 98-103 |editorial=Quaderns de l'arxiu. I. |lloc=Catalunya |data=Setembre de 1996 |id=B3487431996}}</ref>
*Al parc, concretament al Laberint, s'hi van rodar algunes escenes d'''[[El perfum: Història d'un assassí]]''.
| |||