Pere d'Artés: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Pere d'Artés''' (segles XIV-XV) va ser un cortesà [[Valencians|valencià]]. Fou senyor d'[[Alfafara]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Vicedo Vicedo|nom=Fr. Salustiano (OFM)|títol=Alfafara. Raíces, historia y actualidad|url=|edició=1a|llengua=castellà, català i llatí|data=juny de 1995|editorial=Ayuntamiento de Alfafara|lloc=Alacant|pàgines=|isbn=978-84-606-2406-6}}</ref> senyoria que comprà el [[9 de desembre]] de [[1392]] als [[Llinatge Orís|Orís]] i que continuà tenint el seu fill Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]].<ref name=":0" />
 
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei [[Joan el Caçador|Joan I d'Aragó, dit el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]], [[mestre racional]] i [[uixer d'armes]], a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París. També va ser cortesà de [[Martí l'Humà]], que el va nomenar el seu [[marmessor]] (1407).
 
Mecenes de les lletres, [[Francesc Eiximenis]] li va dedicar el ''[[Llibre dels àngels]]'' (1392);<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gascón Urís|nom=Sergi|títol=Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Catàleg de mss., índexs d'autors, bíblic i temàtic|url=|edició=Tesi doctoral|llengua=català|data=1992 (ed. en microfitxa: UAB, 1993)|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|lloc=Bellaterra|pàgines=|isbn=}}</ref> Eiximenis també va redactar en català, a petició seua, la ''[[Vida de Jesucrist]]'' (1403?).<ref>Eiximenis, Francesc. ''Vida de Jesucrist''. Valencia. BUV. Ms. 209, f. 3v-4r.</ref> [[Antoni Canals]], per la seua banda, li va dedicar la traducció catalana de les ''Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve'' (1406).