Diferència entre revisions de la pàgina «Pere d'Artés»

cap resum d'edició
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei [[Joan el Caçador|Joan I d'Aragó, dit el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]], [[mestre racional]] i [[uixer d'armes]], a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París. També va ser cortesà de [[Martí l'Humà]], que el va nomenar el seu [[marmessor]] (1407).
 
Mecenes de les lletres, [[Francesc Eiximenis]] li va dedicar el ''[[Llibre dels àngels]]'' (1392);<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gascón Urís|nom=Sergi|títol=Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Catàleg de mss., índexs d'autors, bíblic i temàtic|url=|edició=Tesi doctoral|llengua=català|data=1992 (ed. en microfitxa: UAB, 1993)|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|lloc=Bellaterra|pàgines=|isbn=}}</ref> Eiximenis també va redactar en [[llengua catalana|català] i no en [[llengua llatina|llatí]], a petició seua, la ''[[Vida de Jesucrist]]'' (1403?).<ref>Eiximenis, Francesc. ''Vida de Jesucrist''. Valencia. BUV. Ms. 209, f. 3v-4r.</ref> [[Antoni Canals]], per la seua banda, li va dedicar la traducció catalana de les ''Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve'' (1406).
 
Va tindre cura de les obres que es van dur a terme al [[Palau del Real|Real de València]]. En aquest indret se li va reservar la Cambra dels Àngels. Fou enterrat a la capella dels Artés, fundada per ell mateix, al monestir [[cartoixà]] de Portaceli.
1.063

modificacions