Història del sionisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: ex- → ex, A l'estiu de → L'estiu de, segle XVIII → {{segle|XVIII}}, segle XIX → {{segle|XIX}} (8), segle XX → {{segle|XX}} (2), freqüentment → sovint AWB |
m Es Es > Es |
||
Línia 827:
La integració d'aquests enormes masses és un problema sionista important : l'Estat jueu ha de provar que pot aconseguir la «unió dels exiliats». I és de totes maneres una condició de supervivència per a Israel el fet d'augmentar la seva població jueva.
Alguns dels nouvinguts, sobretot els europeus, tenen una formació «moderna» i es poden integrar més fàcilment dins d'una economia industrial. Altres, sobretot els orientals, tenen nivells de formació molt baixos, i sofriran molt de temps d'un problema d'atur o de treballs de baixa qualificació. Cal també ensenyar l'[[hebreu]] a tots, trobar-los allotjaments i treball.
Un segona onada de 500.000 persones arriba entre 1956 i 1966. És constituïda d'una minoria d'occidentals que se'n van de l'Europa de l'Est comunista, i d'una majoria de jueus orientals. Aquests fugen d'una nova onada antijueva vinculada a la [[crisi de Suez|guerra àrab-israeliana de 1956]]. 250.000 jueus nord-africans (aproximadament la meitat dels jueus d'aquesta regió) arriben també del [[Magrib]] francès després de la independència de [[Tunísia]], del [[Marroc]] i d'[[Algèria]]. Els jueus més afrancesats (generalment els més educats) van anar a França. Els jueus menys afrancesats (generalment més pobres i menys educats) van fer la tria d'Israel. Entre ells, els marroquins són particularment nombrosos.
| |||