Thomas Jefferson: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I, en lloc de → en comptes de, r prop de → r a prop de AWB |
|||
Línia 32:
}}
'''Thomas Jefferson''' (Shadwell, [[Virgínia]], [[13 d'abril]] de [[1743]] - Charlottesville, [[Virgínia]], [[4 de juliol]] de [[1826]])<ref>
La seva eminència ve donada perquè va ser el principal autor de la [[Declaració d'Independència dels Estats Units]] de [[1776]]. Jefferson va ser un dels Pares Fundadors més influents, conegut per la seva promoció dels ideals del [[republicanisme]] als [[Estats Units]]. Va anticipar la visió d'uns Estats Units d'Amèrica com un gran «imperi de la llibertat»<ref>
Els principals esdeveniments que van tenir lloc durant la seva presidència inclouen la [[compra de la Louisiana]] ([[1803]])<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cerami |nom=Charles |títol=Jefferson's Great Gamble |url= http://books.google.cat/books?id=BjOdgR5s72wC&pg=PA97&dq=Talleyrand+louissiana+opposition&hl=ca&sa=X&ei=e1TiUbq_L_SB7Qal5YHIDw&ved=0CEUQ6AEwAg#v=onepage&q=Talleyrand%20louissiana%20opposition&f=false |llengua=anglès | editorial=Sourcebooks |data=2004 |pàgines=97 |isbn=140223435X}}</ref> i l'[[expedició de Lewis i Clark]] ([[1804]] - [[1806]]), així com l'escalada de tensions amb la [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda|Gran Bretanya]] i [[Primer Imperi francès|França]], que van conduir a la [[Guerra anglo-nord-americana de 1812|guerra amb Gran Bretanya]] el [[1812]], després de deixar el càrrec.
Com a [[filosofia política|filòsof polític]], Jefferson era un home de la [[Il·lustració]] i coneixia a molts líders intel·lectuals de la Gran Bretanya i França. Idealitzava al petit agricultor propietari independent com a exemple de virtuts republicanes, desconfiava de les ciutats i dels financers, afavorí els drets dels Estats i un govern federal estrictament limitat. Jefferson va donar suport la [[Laïcisme|separació d'Església i Estat]]<ref>[http://www.usconstitution.net/jeffwall.html/] Jefferson, Thomas. ''Jefferson's Wall of Separation Letter'' (1802). U.S. Constitution Online
Un [[erudit]] i [[polímata]], Jefferson es consagrarà, entre altres coses, com un [[horticultor]], líder [[polític]], [[arquitecte]], [[arqueòleg]], [[paleontòleg]], [[músic]], [[inventor]] i fundador de la [[Universitat de Virgínia]], declarada per la [[UNESCO]] [[Patrimoni de la Humanitat]] a [[1987]]. Quan el president [[John F. Kennedy]] va donar la benvinguda als 49 guanyadors del [[Premi Nobel]] a la [[Casa Blanca]] el [[1962]], va dir: «Crec que aquesta és la col·lecció més extraordinària de talent i del saber humà que mai s'hagi reunit a la Casa Blanca - amb la possible excepció de quan Thomas Jefferson sopava sol ».<ref>
Jefferson ha estat constantment qualificat pels experts com un dels més grans [[Presidents dels Estats Units]].
Línia 46:
== Primers anys i educació ==
=== Infància ===
Thomas Jefferson va néixer a Shadwell ([[Virgínia]]) el [[13 d'abril]] de [[1743]], en el si d'una família acomodada. Va ser el tercer de deu fills (dos dels quals van néixer morts) del matrimoni format per [[Peter Jefferson]] i [[Jane Randolph Jefferson|Jane Randolph]], amos d'una plantació que portava el nom de la ciutat.<ref
=== Educació ===
L'any [[1752]], Jefferson va començar a assistir a una escola local dirigida per William Douglas, un escocès. A l'edat de nou anys, Jefferson va començar a estudiar [[llatí]], [[grec]] i [[francès]]. El [[1757]], quan tenia 14 anys, el seu pare va morir. Jefferson va heretar uns 5.000 acres (20
Després de la mort del seu pare, va estudiar amb el reverend [[James Maury]] de [[1758]] a [[1760]]. L'escola estava prop de la parròquia de Fredericksville, pròxima a [[Gordonsville (Virgínia)]], a 19
El [[1760]], a l'edat de 16 anys, va entrar al [[College of William & Mary]] a [[Williamsburg (Virgínia)|Williamsburg]]. Es va matricular a l'escola de [[filosofia]] i va estudiar [[matemàtiques]], [[metafísica]] i [[filosofia]] amb el professor William Small, qui va introduir a Jefferson en els escrits dels [[empirisms|empiristes]] [[Regne Unit|britànics]], com [[John Locke]], [[Francis Bacon]] i [[Isaac Newton]] (Jefferson els va nomenar «els tres millors homes que el món mai hagi creat»).<ref>
A la universitat, Jefferson era membre d'una organització secreta anomenada la FHC Society. Allà es va allotjar a l'edifici conegut avui com l'Edifici de Sir Christopher Wren, assistint als àpats comunals al Gran Saló i també a les oracions a la Capella Wren al matí i a la tarda. Jefferson assistia sovint a les luxoses festes del Governador Reial [[Francis Fauquier]], on tocava el violí i on també va desenvolupar una primerenca afició pels vins.<ref>
=== Després de la universitat ===
L'[[1 d'octubre]] de [[1765]], la major de les germanes de Jefferson, Jane, va morir a l'edat de 25 anys.<ref Name="HSR 41">
Jefferson va caure en un període de dol rigorós, estant ja capficat per l'absència de les seves altres germanes, Mary, que havia estat casada durant diversos anys amb Thomas Bolling, i Martha, qui s'havia casat a principis de juliol amb Dabney Carr<ref name="HSR 41"/> Ambdues s'havien traslladat a les residències dels seus marits, deixant a casa els seus germans menors Elizabeth, Lucy i els dos nens petits. Jefferson no va trobar consol en la presència de les seves altres germanes, ja que no li facilitaven el mateix estímul intel·lectual que li havien donat les seves germanes grans.<ref Name="HSR 41"/>
Jefferson portava molts casos com advocat en la Virgínia colonial, sent la llista de més d'un centenar de casos anuals entre [[1768]] i [[1773]] al Tribunal General tot sol, sense deixar de participar com advocat en altres centenars de casos.<ref name="HSR 47">
=== Monticello ===
[[Fitxer: monticello.jpg|thumb| [[Monticello (Virgínia)|Monticello]], residència de Jefferson.]]
L'any [[1768]] Thomas Jefferson va començar la construcció de Monticello, una mansió [[neoclàssica]]. Des de la seva infància, Jefferson sempre havia volgut construir una casa bonica al cim d'una muntanya a la vista de Shadwell.<ref>
Monticello va ser també la [[plantació]] d'[[esclaus]] de Thomas Jefferson. Al llarg d'un llarg període de setanta anys, Thomas Jefferson va tenir la propietat de més de 600 esclaus. Molts dels esclaus en la plantació de Monticello es van casar entre si i van tenir nens. Jefferson només va pagar a alguns dels seus esclaus de confiança en llocs importants o per realitzar tasques difícils com la neteja de xemeneies i banys. Registres fragmentaris indiquen una vida espiritual rica en els barracons dels esclaus de Monticello, que van incorporar tant les tradicions [[cristianes]] com les [[africanes]]. Encara que no hi ha constància que Jefferson encarregués a esclaus l'aprenentatge de [[gramàtica]], diversos homes esclavitzats a Monticello sabien llegir i escriure.<ref>
En el testament final que va redactar Jefferson, demanava als seus hereus que alliberessin a tots els esclaus que encara li quedaven.<ref>[[Jordi Mata i Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. </span>«Els instints més bàsics de l'alta política». ''[[Ara (diari)]],'' núm. 90, 27 de febrer de 2011, pàgina 25.</ref> Però degut als problemes financers de la família no es va poder complir.
=== Cap a la Revolució ===
A més de practicar l'advocacia, Jefferson va representar el [[comtat de Albemarle]] a la Cambra de Ciutadans (''[[House of Burgesses]]'') de [[Virgínia]] a partir de [[1769]]. Després de l'aprovació de les'' [[Lleis intolerables]]'' pel [[Parlament britànic]] el [[1774]], va escriure una sèrie de resolucions en contra d'aquesta legislació, que es van ampliar en la seva obra titulada «Una vista resumida dels Drets de l'Amèrica britànica», la seva primera obra publicada. La crítica a les ''[[Lleis Intolerables]]'' s'havia centrat en qüestions legals i constitucionals, però Jefferson va oferir la idea radical que els colons tenien el [[dret natural]] a governar-se per si sols.<ref name = "Peterson">
== Declaració d'Independència ==
{{AP|Declaració d'Independència dels Estats Units}}
[[Fitxer: Declaration independence.jpg|thumb|
Thomas Jefferson va ser nomenat el juny de [[1775]] delegat per [[Virgínia]] per al [[Segon Congrés Continental]], poc després de l'esclat de la [[Guerra d'Independència dels Estats Units]].
Linha 101 ⟶ 100:
Al setembre de [[1776]], Jefferson va tornar a [[Virgínia]] i va ser elegit per a la nova assemblea estatal. Durant el seu mandat a la Cambra, Jefferson va proposar la reforma i actualització del sistema de lleis de [[Virgínia]] per reflectir la seva nova condició d'Estat [[Democràcia|democràtic]]. Va redactar 126 projectes de llei en tres anys, incloses les lleis per abolir la [[primogenitura]], establir la [[Llibertat religiosa|llibertat de religió]] i agilitzar el sistema judicial. L'any [[1778]], el «Projecte de Llei per a la difusió general de coneixements» presentat per Jefferson, va conduir a diverses reformes acadèmiques en la seva'' [[alma mater]]'', inclòs el sistema electiu d'estudi (el primer d'una universitat nord-americana).
Jefferson va proposar també un projecte de llei en el legislatiu estatal per eliminar la [[pena capital]] per a tots els delictes, excepte l'[[assassinat]] i la [[traïció]]. El seu esforç per reformar la llei de la [[pena de mort]] va ser derrotat per un sol vot<ref>
=== Governador de Virgínia ===
Linha 113 ⟶ 112:
Mentrestant, Thomas Jefferson, juntament amb altres dirigents de Virgínia, van estar prop de ser capturats al juny de [[1781]] pel [[coronell]] [[Banastre Tarleton]], que estava al comandament de la cavalleria de l'[[exèrcit britànic]].<ref> {{ref-llibre |cognom = Bennett|nom = William J.|enllaçautor = William Bennett|títol = America: The Last Best Hope (Volum I): From the Age of Discovery to a World at War|editorial = Nelson Current|any = 2006|pàgines = 99|capítol = The Greatest Revolution|isbn = 1-59555-055-0}} </ref> Tarleton va dur a terme diverses batudes a Virgínia, com a [[Charlottesville (Virgínia)|Charlottesville]], per intentar capturar Thomas Jefferson i danyar tot el possible l'assemblea de Virgínia. L'atac va ser parcialment frustrat, ja que un genet anomenat Jack Jouett recórrer 40 milles a cavall de nit per advertir Jefferson i els legisladors de l'atac que pretenia dur a terme Tarleton. Tots els legisladors, menys set, van escapar, però Tarleton va destruir armes i municions i va aconseguir el seu objectiu de dispersar l'Assemblea constituïda de [[Virgínia]].
Aquesta actuació va suposar la desaprovació pública de Thomas Jefferson i retardar les seves perspectives de futur polític.<ref>
=== Membre del Congrés ===
Linha 123 ⟶ 122:
=== Ministre a França ===
Com que Jefferson va estar servint com a ambaixador a [[França]] des de [[1785]] fins a [[1789]], no va poder assistir a la [[Convenció constitucional]] de [[Filadèlfia]]. En general va recolzar la nova [[Constitució dels Estats Units
Durant la seva estada a [[París]], va viure en una casa dels [[Avinguda dels Camps Elisis|Camps Elisis]]. Va passar gran part del seu temps explorant els llocs d'interès arquitectònic de la ciutat, així com gaudint de les [[belles arts]] que París oferia. Es va convertir en un favorit en la cultura dels salons i era un convidat freqüent de molts dels personatges més prominents de la ciutat. Ell i les seves filles van estar acompanyats per dos esclaus de la família Hemings de [[Monticello (Virgínia)|Monticello]]. Jefferson va pagar perquè James Hemings fos entrenat com un xef francès (més tard Hemings acompanyar Jefferson com a cap de cuina quan era a [[Filadèlfia]]). [[Sally Hemings]], germana de James, havia acompanyat la filla menor de Jefferson a l'exterior. Alguns especulen que Jefferson hauria pogut començar una relació a llarg termini amb Sally Hemings a París<ref name="Gordon-Reed">
De [[1784]] a [[1785]], Jefferson va ser un dels arquitectes de les intenses relacions comercials entre els [[Estats Units]] i el [[Regne de Prússia]]. L'ambaixador de [[Regne de Prússia|Prússia]] [[Friedrich Wilhelm von Thulemeyer]] i [[John Adams]], tots dos residents a [[La Haia]], i [[Benjamin Franklin]] des de París, també van participar en l'establiment d'aquestes relacions.<ref>
Malgrat les seves nombroses amistats amb l'elit social i la [[noblesa]], quan la [[Revolució Francesa]] va començar a [[1789]], Jefferson es va posar del costat dels revolucionaris.
Linha 136 ⟶ 135:
Jefferson i [[James Madison]] van fundar i dirigir el [[Partit Demòcrata-Republicà dels Estats Units|Partit Demòcrata-Republicà]]. Va treballar amb Madison i el seu director de campanya de [[John J. Beckley]] per construir una xarxa nacional d'aliats republicans que els permetés combatre els federalistes a tot el país.
Jefferson va recolzar fermament [[Primera República Francesa|
Jefferson encara s'aferrava a les seves simpaties amb França i esperava l'èxit de les seves armes a l'estranger i un pacte cordial amb ells a casa. Tenia por que una derrota francesa en els camps de batalla europeus donés «una força meravellosa als nostres autòcrates i sens dubte afectaria el to de l'administració del nostre govern. De fet, em temo que si aquest estiu fos desastrós per als francesos, això apagaria l'energia del republicanisme al nostre nou Congrés, del qual jo havia esperat tant la reforma».
=== Renúncia del seu càrrec ===
A la fi de [[1793]] Jefferson es va retirar a Monticello, on va continuar orquestrant l'oposició a [[Alexander Hamilton|Hamilton]] i [[George Washington|Washington]]. No obstant això, el [[Tractat Jay]] de [[1794]], auspiciat per Hamilton, va portar la pau i el comerç amb [[Regne Unit de Gran Bretanya|Gran Bretanya]], mentre que [[James Madison|Madison]], amb un fort suport de Jefferson, volia, diu Miller, «estrangular l'antiga metròpoli» sense anar a la guerra. «Es va convertir en un acte de fe entre els republicans, que les armes comercials serien suficients perquè la Gran Bretanya s'avingués als termes que els Estats Units optessin per dictar».<ref>
=== Vicepresidència ===
El candidat presidencial demòcrata-republicà Jefferson va perdre les [[Eleccions presidencials dels Estats Units de 1796|eleccions de 1796]] davant seu amic i llavors vicepresident [[John Adams]], però va obtenir suficients vots electorals per convertir-se en vicepresident ([[1797]] - [[1801]]). En l'exercici d'aquest càrrec, va escriure un manual de procediment parlamentari, però d'altra banda va evitar anar al Senat.
Amb la [[Quasi-Guerra]] en marxa, una guerra naval no declarada amb [[França]], els [[Partit Federalista|federalistes]] al comandament de [[John Adams]] van començar a construir [[Marina dels Estats Units|la Marina]] i a reclutar l'[[Exèrcit dels Estats Units|exèrcit]], la qual cosa els va obligar a implantar nous impostos tot preparant-se per a la guerra i, a la fi, promulgar les [[John Adams#Actes de Sedició i Estrangers|Actes de Sedició i Estrangers]] de [[1798]]. Jefferson va interpretar la nova legislació de Sedició i Estrangers com un esforç per suprimir els [[Partit Demòcrata-Republicà dels Estats Units|demòcrates republicans]] en
=== Elecció de 1800 ===
Linha 153 ⟶ 152:
Després d'un llarg debat a la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]] controlada pel [[Partit Federalista]], [[Alexander Hamilton|Hamilton]] va convèncer el seu partit que Jefferson seria un mal menor davant Burr, basant el seu argument en què continuar amb aquest escàndol en el procés electoral podia soscavar un règim encara jove. El tema va ser resolt per la Cambra el [[17 de febrer]] de [[1801]], després de trenta-sis rondes de votacions, quan Jefferson va ser triat President i Burr vicepresident. La negativa de Burr a retirar-se va crear mala relació amb Jefferson, que el va abandonar a la candidatura de [[1804]], després que aquest matés Hamilton en un duel.
No obstant això, la victòria de Jefferson sobre el federalista [[John Adams]] en l'elecció general va ser ridiculitzada en el seu moment, perquè el [[Col·legi electoral dels Estats Units|Col·legi Electoral]] va ser creat en virtut a un compromís de tres cinquenes parts de la [[Convenció de Filadèlfia]], que va fer que el nombre d'electors dels Estats del sud estigués inflat a causa de l'esclavitud, el que significa que dotze dels vots electorals de Jefferson -el seu marge de victòria- s'havia derivat de la ciutadania a la qual se li negava el [[dret al vot]].<ref name=History>
== Presidència (1801-1809) ==
[[Fitxer:Reproduction-of-the-1805-Rembrandt-Peale-painting-of-Thomas-Jefferson-New-York-Historical-Society 1.jpg|thumb|Retrat de Rembrandt-Peale al [[1805]]]] Durant la presidència de Jefferson, molts impostos federals van ser derogats, i ell va intentar basar la seva política econòmica principalment en els ingressos [[duaners]]. Indultar persones que havien estat empresonades sota les [[John Adams#Actes de Sedició i Estrangers|Actes de Sedició i Estrangers]] de [[1798]], aprovades en el mandat de [[John Adams]], sota l'argument que eren inconstitucionals. Es va derogar la Llei Judicial de [[1801]] i va expulsar molts dels «[[John Adams
===Compra de Louisiana ===
{{AP|Compra de Louisiana}}
L'any [[1803]], malgrat els seus dubtes sobre la constitucionalitat de la facultat del Congrés per comprar terres, Jefferson va efectuar la [[compra de Louisiana]] a [[França]], duplicant la mida dels [[Estats Units]]. El terreny adquirit d'aquesta manera va ascendir al 23% dels Estats Units avui.<ref>
La regió de [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] havia ocupada per França al començament del [[segle XVIII]]. El [[Tractat de París (1763)]], que va posar fi a la [[guerra dels Set Anys]], va establir que la zona oriental del Mississippi fos cedida a Gran Bretanya, alhora que ratificava el [[Tractat de Fontainebleau (1762)|Tractat de Fontainebleau]] pel qual França va cedir la resta de Louisiana a [[Espanya]] en compensació per la pèrdua de [[Florida]]. El [[1800]] aquest territori va tornar a la sobirania francesa pel [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|tercer tractat de Sant Ildefons]]. El [[1802]], però, es van produir dos fets que el president Thomas Jefferson va considerar hostils per als interessos dels Estats Units: l'enviament de tropes franceses a [[Nova Orleans]] i a l'illa de [[Santo Domingo]] per reprimir revoltes que havien esclatat en aquests territoris, i la supressió del dret de dipòsit, privilegi acordat temps enrere amb els comerciants nord-americans per guardar mercaderies a Nova Orleans fins al seu transbord. Jefferson va enviar [[James Monroe]] a París per col·laborar amb el [[ministre plenipotenciari]] a França, [[Robert R. Livingston]], en l'intent de realitzar una de les quatre possibilitats següents: la compra de la Florida oriental i occidental i de [[Nova Orleans]]; l'adquisició només de Nova Orleans, la compra del territori a la vora del riu Mississippi per construir un port nord-americà o bé l'adquisició a perpetuïtat dels drets de navegació i emmagatzematge.
Linha 185 ⟶ 184:
La reputació de Jefferson va ser danyada per l'''Acta d'Embargament'' de [[1807]], que va ser ineficaç i va ser derogada al final del seu segon mandat.
El [[1803]], el president Jefferson va convertir en llei un projecte perquè els negres fossin exclosos de treballar al [[US Postal|correu dels EUA]] L'historiador John Hope Franklin va anomenar aquesta firma com «una expressió de desconfiança gratuïta cap als negres lliures que no havien fet res per merèixer-la».<ref>
El [[3 de març]] de [[1807]], Jefferson va signar un projecte de llei contra la importació il·legal d'esclaus als Estats Units.<ref> [http://americanhistory.about.com/od/thomasjefferson/p/pjefferson.htm]. Martin Kelly ''Thomas Jefferson Biography - Third President of the United States''. Consultat el 5 de juliol de 2009▼
</ref><ref> [http://history1800s.about.com/od/slaveryinamerica/a/1807slaveact.htm]. Robert MacNamara. ''Importation of Slaves Outlawed by 1807 Act of Congress''. Consultat el 5 de juliol de 2009</ref>▼
▲El [[3 de març]] de [[1807]], Jefferson va signar un projecte de llei contra la importació il·legal d'esclaus als Estats Units.<ref>
▲</ref><ref>
== Efígies de Jefferson ==
[[Fitxer:US $2 obverse.jpg|thumb|
{| style="margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #8888aa; background:#f7f8ff; float:right;" cellpadding="5" cellspacing="0"
|-
Linha 219 ⟶ 216:
|anys= [[1789]]–[[1793]]}}
{{Filera de successions
|títol= [[President dels Estats Units]]<br />[[Fitxer:Great Seal of the US.png|40px|President dels Estats Units]]
|abans= [[John Adams]] ([[Partit Federalista dels Estats Units|F]])
|després= [[James Madison]] ([[Partit Demòcrata-Republicà dels Estats Units|DR]])
|anys= [[4 de març]] de [[1801]] - [[4 de març]] de [[1809]]}}
{{Filera de successions
|títol= [[Vicepresident dels Estats Units]]<br />[[Fitxer:US Vice President Seal.svg|40px|Segell del Vicepresident dels Estats Units]]
|abans= [[John Adams]] ([[Partit Federalista dels Estats Units|F]])
|després= [[Aaron Burr]] ([[Partit Demòcrata-Republicà dels Estats Units|DR]])
|anys= [[4 de març]] de [[1797]] - [[4 de març]] de [[1801]]}}
{{Finalitza taula}}
Linha 241 ⟶ 238:
{{ORDENA:Jefferson, Thomas}}
[[Categoria:Maçons estatunidencs]]
[[Categoria:Persones de Virgínia]]
| |||