Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
'''Eulogio Despujol y Dusay''' ([[Barcelona]], 11 de març de 1834 – [[Riba-roja de Túria]], 18 d'octubre de 1907), [[Comtat de Casp|I comte de Casp]], fou un militar, polític i governador colonial espanyol.
== Biografia ==
Era fill del militar i polític carlí [[Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi]], comte de Fonollar i [[Marquès de la Palmerola]]. El 1852 ingressà a l'estat major de l'[[Exèrcit espanyol]]. El [[1860]] participà en la [[guerra d'Àfrica]] sota el comandament de [[Joan Prim i Prats]] i el 1861 a la [[guerra de la restauració]] a [[Santo Domingo]], on assolí el grau de tinent coronel.<ref name="GEC">{{GEC|0022196|Eulogi Despujol i Dusay}}</ref>
 
Després va tornar a la Península, on es va posar de part de la [[restauració borbònica]] i va lluitar, per una banda, contra els insurrectes republicans de [[Saragossa]] (1874), i per altra en la [[Tercera Guerra Carlina]], derrotant Marco de Bello al Maestrat i a Casp. [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]] el va nomenar [[Comtat de Casp|comte de Casp]] en 1878 per la victòria obtinguda en [[Casp]] sobre les forces carlines.<ref>[http://books.google.cat/books?id=JKgJ0Ze0F3AC&pg=PA429 Revista hidalguía].</ref> Va ser successivament capità general de Castella la Nova i de València (1876-1878), governador de Puerto Rico (1878-1881, de Filipines (1891-1893) i capità general de Catalunya (1896-1899). Durant el seu mandat a Catalunya fou conegut per declarar l'estat de guerra quan es va produir el moviment del [[Tancament de Caixes]].<ref name="GEC"/> També fou diputat del congrés per la província de Puerto Rico a les [[eleccions generals espanyoles de 1884]], districte d'[[Aguadilla]], [[Congrés dels Diputats]]: <ref>[[Congrés dels Diputats]]: [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(30660).NDIP. Arxiu històric de diputats].</ref>
6.323

modificacions