Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
 
[[Fitxer:Royal arms of Aragon.svg|thumb|dreta|200px|[[Senyal Reial|Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó]], provinents de l'emblema personal de [[Ramon Berenguer IV]]: «''Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom, [...] Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el [[Senyal Reial]] és aquell que era del comte de Barcelona''».]]
'''Casal d'Aragó''' és la denominació històrica que adoptà el [[Casal de Barcelona|llinatge dels comtes de Barcelona]] quan esdevingueren [[reis d'Aragó]]. Si fins al [[1162]] els descendents de [[Guifré el Pilós]], el [[Casal de Barcelona]], havien tingut com a feu amb la dignitat (títol) més important el [[comtat de Barcelona]], en esdevenir reis d'Aragó i ocupar el [[Casal de Barcelona]] la [[Casa reial d'Aragó]], adoptaren com a propi el nom del seu feu amb la dignitat (títol) més important: el [[regne d'Aragó]]. A partir d'aleshores Aragó va ser el cognom del seu llinatge -[[cognom Aragó]]- i per tant, la denominació del seu casal -Casal d'Aragó-, tal com manifestà el rei en [[Pere el Cerimoniós|Pere III el Cerimoniós]]: «''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''». Tanmateix, no tenim cap mostra documental de l'ús del cognom d'Aragó fins al regnat de [[Pere II el Gran]].<ref>Armand de Fluvià ens diu a: <<El senyal dels quatre Pals és dels comtes de Barcelona, per tant català, no aragonès.>>. A: Revista de Catalunya, 96 (1995), que la primera mostra d’ús del cognom Aragó per part dels monarques catalans de la Corona d’Aragó del regnat de Pere el Gran parlant del seu germanastre castlà o castellà (vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern) del castell d’Amposta: «fratrem nostrum, fratrem Sancium de Aragonia» (Pere II es refereix al seu germà il·legítim Sanç, castellà d'Amposta).</ref>
 
== Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó ==
Però si el llinatge dels comtes de Barcelona adoptà el nom de Casal de d'Aragó, és precisament pel fet d'empeltar-se amb els reis aragonesos de la [[Dinastia Ximena]], raó per la qual tant en les cròniques com en les genealogies fetes pels reis del Casal d'Aragó, aquests mai no s'estaran de reivindicar la seva '''doble ascendència''': [[Aragonesos|aragonesa]] d'una banda, i [[Catalans|catalana]] de l'altre. D'aquesta manera en les constitucions i confirmacions de privilegis de les [[Llista de Corts Generals Catalanes|Corts de Tortosa de 1225]], el rei en [[Jaume I d'Aragó]] es referí als comtes catalans com a ''parentum nostrorum sequentes vestigia'', i el mateix rei en Jaume I en confirmació dels furs i privilegis de Saragossa del [[1233]] es referí als reis aragonesos com ''antecessorum nostrorum sequentes vestigia''<ref name="LANI"/> I aquesta reivindicació de la seva doble ascendència es perllongà fins al temps del rei en [[Martí I d'Aragó]], qui encarregà la confecció de la [[Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)]] com a regal pel seu fill l'infant [[Martí d'Aragó]], i on es recopilen les efígies detallades de la seva doble ascendència: la dels reis [[aragonesos]] i la dels comtes [[catalans]].
 
== Historiografia ==
==== Valoracions: Ferran Soldevila Zubiburu, «qüestió de renom» ====
=== Ferran Soldevila ===
Des d'una visió patriòtica catalana del {{segle|XX|s}}, l'historiador [[Ferran Soldevila]] recriminà que al [[segle XII]] el comte català [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] no hagués convertit els seus dominis '''en el reialme de Catalunya''': «''hauria estat un acte de provident patriotisme per part de Ramon Berenguer IV que, precisament perquè els seus antecessors no ho havien fet, hagués batejat o fet batejar amb el nom de reialme els seus dominis catalans''»; d'aquesta manera el seu fill Alfons «''en lloc de titular-se rei d'Aragó i comte de Barcelona, s'hauria titulat rei de Catalunya i rei d'Aragó''».<ref name="SOLDEVILA">[[#SOLDEVILA|Soldevila]], Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII, pàg 161 [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&f=false L'esforç per l'equilibri peninsular]</ref> Per a [[Ferran Soldevila]] no era només una qüestió de nom, sinó també de renom, perquè segons la visió de Soldevila, les conseqüències foren que el nom de Catalunya va desaparèixer sota el nom «'' '''d'Aragó''', que va poder designar, per extensió i natural desig d'abreujament, tot el conjunt dels estats catalano-aragonesos''».<ref name="SOLDEVILA"/> Finalitzava l'historiador [[Ferran Soldevila]] recordant que «'' '''el Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó'''. El crit d'[[Aragó, Aragó!]] va esdevenir aviat el crit de guerra de tots els súbdits d'aquell Casal''».<ref name="SOLDEVILA"/>
 
[[Ferran Soldevila]] justificà la seva recriminació pel context d'enfrontament, no amb Aragó ni amb els aragonesos, sinó amb els historiadors espanyols i la «''seva dèria de rebaixament i d'ocultació de la nostra grandesa passada''»,<ref name="SOLDEVILA"/> de manera que «''la nostra pàtria es veia despullada de tot patrimoni. Es parlava d'expansió marítima d'Aragó, de marina aragonesa''».<ref name="SOLDEVILA"/> Ferran Soldevila va denunciar que l'omissió sistemàtica de la catalanitat de la Corona d'Aragó per part dels historiadors espanyols era una «injustícia històrica»,<ref name="SOLDEVILA"/> i que l'esforç dels historiadors catalans «''era necessari per a modificar les denominacions històriques catalanes de Corona d'Aragó, rei d'Aragó i Casal d'Aragó''», i adoptar-ne de noves a fi d'evitar «''el confusionisme acientífic, els errors, i fin<!--sic-->s les aberracions que han estat escrits a causa d'aquestes denominacions''».<ref name="SOLDEVILA"/>
 
==== Valoracions: Jaume Vicens Vives, «el nom no fa la cosa» ====
L'historiador català [[Jaume Vicens Vives]], en publicar [[Notícia de Catalunya]] el [[1954]], reivindicà la catalanitat de la Corona d'Aragó, citant que «una de les construccions més reeixides de la política catalana: la Corona d'Aragó» i alhora criticà l'alteració de les denominacions catalanes històriques per la nova nomenclatura Corona Catalano-Aragonesa, comte-rei i Casal de Barcelona, qualificant aquestes noves denominacions d'infantilisme verbal: «Des de mitjans del segle XIX ens ha molestat que els comtes de Barcelona fossin coneguts arreu sota el nom de reis d'Aragó; que els nostres besavis guerrers i marxants transcendissin a les planes de la història estrangera batejats com a aragonesos; que en parlar de nostra expansió mediterrània s'emprés el qualificatiu d'aragonesos. Hem acudit als procediments més refinats per evitar aquest confusionisme: '''hem parlat de Confederació catalano-aragonesa, de reis de Catalunya-Aragó, de comtes-reis, de monarques amb una, dues, o tres numeracions. Al meu judici, aquest infantilisme verbal no sols en han perjudicat, i ha molestat innecessàriament els aragonesos - que també hi eren -, sinó que ha creat un perillós confusionisme''' en el nostre esperit públic, ja que hem posat a la picota una de les més fecundes solucions del nostre intervencionisme en el complex món hispànic».
 
Finalment [[Jaume Vicens Vives]] afirmava que no hi ha lloc per a recriminacions, sinó tot el contrari, per a les vindicacions: «''Creiem, doncs, que no és pas possible de dicutir l'encert de la Catalunya medieval en acceptar una investidura aliena per als seus prínceps i en defensar a tort i a dret la unió sorgida del matrimoni de Ramon Berenguer IV''», i acabava sentenciant que «''l'Estat bastit damunt d'aquella circumstància fou una mostra excel·lent de la nostra manera d'entendre el món, '''un artifici meravellós, que permeté amplíssimes satisfaccions particulars, bo i augmentant la puixança del conjunt'''. Dos pobles de mentalitat distinta, de costums ben diversos, de tarannà i parles diferents, pogueren realitzar una tasca única, generalment en la millor harmonia. '''Ni els aragonesos ni els catalans no hem guardat mal record de la nostra experiència col·lectiva'''. Aquest és el millor dels elogis que podem atribuir a la nostra concepció política medieval. Imperi i llibertat - imperi en l'obra col·lectiva; llibertat en els afers interns, socials i individuals - es desenvolupen arra de la unió catalano-aragonesa''».
 
== Branques reials del Casal d'Aragó ==
=== Majors ===
* [[Regne de Mallorca|Casa Reial de Mallorca]], nascuda el [[1276]] pel testament de [[Jaume I d'Aragó]].
* [[Regne de Sicília|Casa Reial de Sicília]], nascuda el [[1295]] per l'entronització de l'infant [[Frederic II de Sicília|Frederic d'Aragó]].
|}
 
=== Menors ===
== Branques menors del Casal d'Aragó, títols d'hereu i apanatges ==
* [[Príncep de Girona|Ducat de Girona, ''després Principat de Girona'']], erigit el [[1351]] per [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós
* [[Ducat de Montblanc]], erigit el [[1387]] per [[Joan I d'Aragó]] el Caçador
112.696

modificacions