Obre el menú principal

Canvis

287 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
== Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó ==
{{principal|Casal de Barcelona}}
Serà amb la unió d'aragonesos i catalans sota el regnat de la [[dinastia del Casal de Barcelona]] quan el [[Regne d'Aragó]] i el [[Comtat de Barcelona]] assoliran les més altes cotes de poder i reputació. El [[Regne d'Aragó]], convertit en cap de la [[Corona d'Aragó]],<ref name="Ordinacions">[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> obtindrà una àmplia sortida al mar i al comerç marítim; i el [[Comtat de Barcelona]] obtindrà una base territorial i de poder indiscutible. Gràcies a aquesta unió, la [[Corona d'Aragó]] aconseguirà per una banda disputar l'hegemonia política de la [[península Ibèrica]] a la [[Corona de Castella]], i per l'altre el domini de la [[mediterrània]] al [[Regne de França]] i a les [[Repúbliques Marítimes|repúbliques marítimes italianes]].
 
=== El testament d'Alfons I d'Aragó el Batallador ===
[[Fitxer:Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona Manuscrito nº 17, folio 24v.jpg|thumb|dreta|250px|''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'', capítols XX i XXI: <br/>«''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fo primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que davallaren un d'altre, parlarem e llur vida recontarem. <br/> ''Del començament dels comtes de Barcelona'': Ara tactem del començament del llinatge dels comtes de Barcelona. En lo temps antic fo un cavaller qui era apellat Guifré qui fo de la vila d'Arrià [...] el dit comte anà a la ciutat de Narbona, ab son fill qui havia nom [[Guifré el Pilós|Guifré Pelós]], per haver [...]» <br/>(''ms. nº 17, f.24r'')]]
[[Fitxer:Donació d'Aragó i Peronella als Capítols matrimonials de Barbastre (1137).jpg|thumb|250px|dreta|Als [[Capítols matrimonials de Barbastre (1137)|Capítols matrimonials de Barbastre]] de l'[[11 d'agost]] del [[1137]] es pactà el matriomi entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]], que concebiren un fill i successor comú pels seus territoris i que suposà també el naixement de la ''Corona d'Aragó''. <br/>(''[[Arxiu de la Corona d'Aragó|ACA]], Perg. RBIV, car. 35, núm. 86'')]]
[[Fitxer:Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona Manuscrito nº 17, folio 24 r.jpg|thumb|250px|[[Íncipit]] i [[Caplletra]] '''E''' de les ''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'': «''Del comte Ramon Berenguer e com lo regne darago fo ajuntat al comtat de Barcelona per matrimoni''. '''E''' mort lo dit [...] E aquest excelent baro pres per muller la filla den remiro rey darago apellada Peronella e apres fo apellada Urraca amb la qual li pervench lo dit regne darago.» (''ms. nº 17, f.24r'')]]
El complex procés successori que desembocà en l'adveniment del [[Casal de Barcelona|Casal comtal de Barcelona]] a la [[Casa reial d'Aragó]] té el seu origen en el [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)|Testament d'Alfons I d'Aragó]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000640 Testament del rei Alfons I d'Aragó, deixant el seu regne als ordes militars]</ref> El rei [[Alfons I d'Aragó|Alfons I d'Aragó "el Batallador"]] redactà el testament l'[[octubre]] del [[1131]] durant el [[Setge de Baiona (1131)|Setge de Baiona]],<ref name="UBIETO-69">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 69 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> i el ratificà novament el [[4 de setembre]] del [[1134]].<ref name="UBIETO-70">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El testament s'inicia amb la donació d'algunes tinences a diversos monestirs i catedrals; seguidament procedeix a donar la totalitat del regne d'Aragó, ''"A aquests tres concedeixo tot el meu regne"'',<ref name="UBIETO-70b">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]{{citació2|"Para después de mi muerte, dejo heredero y señor al Sepulcro del Señor, que está en Jerusalem, y a aquellos que cuidan y custodian y sirven a Dios; y al Hospital de los Pobres, que està en Jerusalem; y al Templo de Salomón, con los caballeros que cuidan de defender el nombre de la cristiandad. '''A estos tres concedo todo mi reino'''. Así el dominio que tengo en la tierra de mi reino, el principado y el derecho que tengo en todos los hombres de mi tierra, tanto en clérigos como en laicos, obispos, abades, canónigos, monjes, optimates, caballeros, burgueses, rústicos, mercaderes, varones, mujeres, pequeños y grandes, ricos y pobres, judíos y sarracenos, con tal ley y costumbre como mi padre y mi hermano y yo hasta ahora tuvimos o debemos haber. (....) De este modo todo mi reino, como sobreescrito está, y toda mi tierra, cuanto tengo y cuanto adquirí o en lo futuro adquiera, con el auxilio de Dios, cualquier cosa que yo ahora doy y en adelante legítimamente podré dar, todo lo otorgo y concedo al Sepulcro del Señor y al Hospital de los pobres y a la milicia del Templo de Salomón, para que ellos tengan y posean por tres partes justas e iguales."}}</ref> als ordes militars existents aleshores i de recent creació: [[Orde de Sant Joan de Jerusalem]], [[Orde del Temple|Orde del Temple de Salomó]] i [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem]]. Segons l'historiador Antonio Ubieto, el testament és fruit de l'avançada edat del rei i de l'estat psicològic de ''"decrepitud mental i física"''.<ref name="UBIETO-79">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 79 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón] {{citació2|"La muerte de '''Alfonso I el Batallador''' en realidad estaba anunciada desde hacía algun tiempo. Por un lado, su avanzada edad para la época: sesenta y un años. Por otro, las secuelas psicológicas de la derrota de Fraga, ya que hasta entonces siempre había resultado vencedor. Y finalmente, la existencia de un testamento, que no podía cumplirse, denotaba cierta '''decrepitud mental y física'''."}}</ref>
 
===Proclamacions del bisbe Ramir Sanxes i de Garcia Ramires ===
 
=== Les aspiracions d'Alfons VII de Lleó i la invasió castellano-lleonesa ===
Per la seva part el rei [[Alfons VII de Lleó]] s'havia proclamat legítim successor del difunt rei [[Alfons I d'Aragó]],<ref name="UBIETO-104">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Rioja y Pamplona ante la proclamación de Ramiro II, pàg. 104; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=124&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> i havia ocupat tota la riba dreta de l'[[Ebre]] envaït el [[Regne de Pamplona]] i el [[Regne de Saragossa]]. El rei castellano-lleonès ambicionava la possessió de l'extens [[Regne de Saragossa]] i adduïa la tinença que li havia atorgat el difunt rei [[Alfons I d'Aragó]]; la invasió castellano-lleonesa fou justificada en la ''Chronica Adefonsi Imperatoris'' per motius de seguretat davant l'eventual ofensiva almoràvit i hauria estat confirmada per l'aclamació popular dels saragossans, tot i que l'historiador aragonès Antonio Ubieto considera que la crònica castellana «''és una versió interessada i parcial''».<ref name="UBIETO-108">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las relaciones de Ramiro II con Alfonso VII de Castilla pàg. 108; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=127&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]{{citació2|''"Ante esta narración hay que tener en cuenta que '''es una version interesada y parcial'''. Pero que parece cercana a la realidad."''}}</ref> L'ofensiva castellano-lleonesa provocà la retirada de Saragossa del rei Ramir II d'Aragó i els seus fidels,<ref name="ZURITA"/> passant a primers d'[[octubre]] que passaren a Calatayud,<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=001373 1134, 14 d'octubre: Ramir I d'Aragó dóna als homes de Calatayud el castell i vila d'Aranda, per tal que forme part del seu terme municipal]</ref> i després al [[Monestir de Sant Joan de la Penya]].<ref name="ZURITA"/>
 
El [[desembre]] del [[1134]] el rei lleonès entrà a [[Saragossa]] com a rei i senyor; allí hi confirmà les concessions dels antics reis d'Aragó.<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000755 Alfons VII de Lleó confirma els furs i usatges dels infançons i barons d'Aragó, atorgats pel rei Pere I d'Aragó]</ref> Antonio Ubieto sosté la hipòtesi que la invasió castellano-lleonesa podria haver estat fruit d'una petició d'auxili feta pel bisbe García de Majones, i que la presència d'[[Alfons VII de Lleó]] durant el nadal del [[1134]]-[[1135]] suposava ''"el fracàs per a l'establiment d'una monarquia teocràtica al regne d'Aragó"''.<ref name="UBIETO-114">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las relaciones de Ramiro II con Alfonso VII de Castilla pàg. 114; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=127&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El rei lleonès convocà a [[Saragossa]] a gran quantitat de prohoms, àdhuc alguns que havien estat amb Ramir II d'Aragó; d'entre els conocats hi destaquen el comte de Barcelona i cunyat del rei lleonès [[Ramon Berenguer IV de Barcelona|Ramon Berenguer IV]], el comte d'Urgell i senyor de [[Bolea]] [[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], el comte de Tolosa i cosí del rei lleonès [[Alfons Jordà]], el comte de Foix [[Roger III de Foix]], el comte de Pallars [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]], el comte de Comenge [[Bernat II de Comenge|Bernat II]], el comte Rodrigo González i el senyor de Montpeller [[Guilhèm VI de Montpeller|Guilhèm VI]].<ref name="ZURITA"/>
=== El llinatge dels comtes de Barcelona: el Casal d'Aragó ===
[[Fitxer:Crònica-bernat-desclot-ms-1-BC-f8r.jpg|thumb|200px|''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''<br />[[Crònica de Bernat Desclot]] <br /> (Còdex del [[1350]]-[[1450]], Ms. 1),<br /> Biblioteca de Catalunya]]
[[Fitxer:Crònica-muntaner-casal-darago-cap1.jpg|thumb|dreta|200px|''"aquest libre senyelladament se fa a honor de Déu e de la sua beneyta Mare e del '''Casal d'Arago''"'''<br />[[Crònica de Ramon Muntaner]] <br /> (Còdex del [[1342]], Ms. 1803),<br /> Biblioteca Nacional de España, Madrid]]
[[Fitxer:Crònica-desclot-ms-647-BNE.f33r.aragonesos-i-catalans copy.jpg|thumb|200px|''"catalans i aragonesos"'''<br />[[Crònica de Bernat Desclot]] <br /> (Còdex del [[1350]]-[[1400]], Ms. 647),<br /> Biblioteca Nacional de España, Madrid]]
[[Fitxer:Genealogía Casa de Aragón.jpg|thumb|200px|La doble ascendència dels reis del Casal d'Aragó, a la [[Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)]]]]
[[Fitxer:Segell-catalanista-jaume-I-d'aragó.jpg|thumb|200px|[[Jaume I d'Aragó]] en un segell [[catalanista]] ({{segle|XIX|s}}-[[segle XX|XX]])]]
L'adveniment de la casa comtal de Barcelona a la casa reial d'Aragó suposà que els comtes de Barcelona adoptaren el cognom Aragó com a propi, de manera que la Casa reial també esdevingué el Casal d'Aragó: títol i cognom eren el mateix, tal com afirmà el rei en [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós (''que signava Pere terç'') en les [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]: «'''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal'''».<ref>'''[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago|Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terç rey d'Aragó de la manera con los reys d'Arago se faran consegrar e ells mateys se coronaran]]:'''{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> L'adopció del títol del regne principal com a cognom del Casal no obstà, però, perquè el culte al llinatge, a la sang dels comtes de Barcelona<ref name="LANI">[[Stefano Maria Cingolani|Cingolani, Stefano Maria]]: [http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4 «Seguir les vestígies dels antecessors»]</ref> es mantingués tal com precisament el mateix rei en Pere IV d'Aragó recordà quan ordenà el trasllat sepulcral de les restes de: «'''l'excel·lentíssim i virtuosíssim princep i senyor Ramon Berenguer vulgarment anomenat Cap d'Estopa, antiquíssim comte de Barcelona de l'estirp de la qual Nós per la Gràcia de Déu som descendent per ordre directe'''».<ref>Sureda Jubany, Marc: [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-1201108-122609//Tmsj01de16.pdf Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona], pàg.214. {{citació2|La notícia definitiva sobre l'emplaçament del comtes a la Galilea procedeix d'unes disposicions reials de 1385: Pere III el Cerimoniós ordenava el trasllat de les restes comtals de la Galilea al temple gòtic novament enllestit atès que estava previst enderrocar el porxo (una previsió que no es va executar fins al segle XVIII) o, si més no, ateses segurament les brutes i polsoses obres que havien tingut lloc damunt mateix, al Sepulcre, entre el 1379 i el 1381:}} {{Citació2|excellentissimi et virtuosissimi principis et domini [[Ramon Berenguer II de Barcelona|Raymundi Berengarii vulgariter nuncupati Cap.de.stopa]], antiquissimi comitis Barchinone ex cuius estirpe nos per Dei graciam sumus recto ordine descendentes|[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], Cancelleria, r. 988, f. 165. }}</ref>
 
No és estrany doncs, que les gestes del '''Casal d'Aragó''' i dels reis d'Aragó de '''''l'alt linyatge''''' dels comtes de Barcelona fossin glorificades pels cronistes i militars catalans, i que ensems els testimonis directes sobre la denominació Casal d'Aragó siguin, justament, en [[català|llengua catalana]]. Així [[Bernat Desclot]] començà la seva crònica dient: «Assí comensa lo libre qu·En Bernat Desclot dictà e escriví dels grans feyts e de les conquestes que feeren sobre saraÿns e sobre altres gens '''los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona'''»;<ref>[[Crònica de Bernat Desclot]], Pròleg</ref> o el mateix [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]], que al pròleg de la seva crònica assenyala que: «'''aquest libre senyelladament se fa a honor de Déu e dela sua beneyta Mare e del Casal d'Arago'''».<ref>[[Crònica de Ramon Muntaner]], cap. I.</ref>
 
Però si el llinatge dels comtes de Barcelona adoptà el nom de Casal de d'Aragó, és precisament pel fet d'empeltar-se amb els reis aragonesos de la [[Dinastia Ximena]], raó per la qual tant en les cròniques com en les genealogies fetes pels reis del Casal d'Aragó, aquests mai no s'estaran de reivindicar la seva '''doble ascendència''': [[Aragonesos|aragonesa]] d'una banda, i [[Catalans|catalana]] de l'altre. D'aquesta manera en les constitucions i confirmacions de privilegis de les [[Llista de Corts Generals Catalanes|Corts de Tortosa de 1225]], el rei en [[Jaume I d'Aragó]] es referí als comtes catalans com a ''parentum nostrorum sequentes vestigia'', i el mateix rei en Jaume I en confirmació dels furs i privilegis de Saragossa del [[1233]] es referí als reis aragonesos com ''antecessorum nostrorum sequentes vestigia''<ref name="LANI"/> I aquesta reivindicació de la seva doble ascendència es perllongà fins al temps del rei en [[Martí I d'Aragó]], qui encarregà la confecció de la [[Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)]] com a regal pel seu fill l'infant [[Martí d'Aragó]], i on es recopilen les efígies detallades de la seva doble ascendència: la dels reis [[aragonesos]] i la dels comtes [[catalans]].
 
== L'exaltació del Casal d'Aragó ==
[[Fitxer:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|200px|[[Jaume I d'Aragó]] i [[Sant Jordi]], lluitant a la [[Batalla del Puig de Santa Maria]]]]
El Casal d'Aragó forjà les seves pròpies llegendes per enaltir l'origen dels seus avantpassats, de la mateixa manera que els [[Capets]] remuntaven els seus orígens als mítics reis de Troya, o els reis anglesos es feien descendents del llegendari [[rei Artur]]; d'entre aquestes destaca la [[Llegenda de Guifré el Pilós]], que en legitimava la [[potestas (poder)]] fent-lo receptor de la infeudació feudal del comtat Barcelona per part de la [[Dinastia Carolíngia]]. Així mateix, [[Les quatre grans Cròniques|les quatre grans cròniques catalanes]] es caracteritzaran per enaltir les gestes i la memòria del Casal d'Aragó, configurant-se com els «evangelis laics» de la dinastia.<ref name="RP">{{es}}Amadeo Serra Desfilis: [http://plan.aragob.es/FBA.nsf/0/90a58b96f77ca4b1c125702200299526/$FILE/La%20historia%20de%20la%20dinastia%20en%20im%C3%A1genes.pdf La historia de la dinastía en imágenes: Martín el Humano y el rollo genealógico de la Corona de Aragón]</ref> Àdhuc, en un nivell de major exaltació, els símbols de la monarquia es remeten al sentit mesiànic i providencial que envolta a l'Alt Casal d'Aragó, i que enforteix l'autoritat dels reis d'Aragó devers els seus enemics i els seus súbdits.<ref name="RP"/> El culte a sants patrons protectors del Casal com ara [[Sant Jordi]] i la possessió de relíquies sagrades, així com els mísitcs ceremonials que envoltaven el seu culte forgaren una àura sacra al voltant del Casal d'Aragó, que legitimava el seu missatge de dinastia escollida per la providència divina.
 
Serà la potent figura del rei [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós (que signava Pere terç), la que amb decisió conferirà un rigorós sentit dinàstic a les seves empreses artístiques.<ref name="RP"/> El rei patrocinarà la construcció de grans edificis civils i religiosos en els seus dominis amb la voluntat de reforçar la unitat i la continuïtat del llinatge; d'entre aquestes, destaca el pateó reial del [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]], destinat a partir d'aleshores a convertir-se en receptacle sacre que custodiés les despulles dels reis difunts del Casal d'Aragó.<ref name="RP"/> Aquest culte al llinatge es manifestà des del [[1340]], amb voluntat manifesta del Ceremoniós per tal d'envellir la sala principal del Palau reial major de Barcelona, el del Tinell, amb les imatges dels seus avantspassats. Així mateix, un dels principals atributs de la reialesa, l'[[Espasa de les coronacions dels reis d'Aragó]], era enfundada en una vaina on l'orfebre Pere Bernés hi havia de forjar amb riques plaques d'esmalt les efígies dels avantspassats del llinatge del sobirà, els onze comtes de Barcelona i els vuit reis d'Aragó i comtes de Barcelona, inclosa la seva pròpia imatge.<ref name="RP"/>
 
[[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós també s'empararà de la literatura per enaltir el sentit messiànic i providencial del Casal d'Aragó, voluntat manifestada en el pròleg de la seva pròpia crònica, l'anomenada [[Crònica de Pere el Cerimoniós]]; així mateix, encarregarà la redacció de les [[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]], on es recull la història i les tradicions de la doble ascendència, i on els fets històrics i les llegendes que legitimen la protecció divina del Casal d'Aragó es refonen en un corpus únic bellament i luxosament enriquit. Seguint aquesta mateixa voluntat, amb les [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]] no tan sols es reorganitzarà la Casa i Cort reials, sinó que sobretot es fixaran el cerimonial i codi d'exaltació simbòlica del poder monàrquic del Casal d'Aragó.<ref name="RP"/>
 
== Historiografia ==
=== Ferran Soldevila ===
Des d'una visió patriòtica catalana del {{segle|XX|s}}, l'historiador [[Ferran Soldevila]] recriminà que al [[segle XII]] el comte català [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] no hagués convertit els seus dominis '''en el reialme de Catalunya''': «''hauria estat un acte de provident patriotisme per part de Ramon Berenguer IV que, precisament perquè els seus antecessors no ho havien fet, hagués batejat o fet batejar amb el nom de reialme els seus dominis catalans''»; d'aquesta manera el seu fill Alfons «''en lloc de titular-se rei d'Aragó i comte de Barcelona, s'hauria titulat rei de Catalunya i rei d'Aragó''».<ref name="SOLDEVILA">[[#SOLDEVILA|Soldevila]], Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII, pàg 161 [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&f=false L'esforç per l'equilibri peninsular]</ref> Per a [[Ferran Soldevila]] no era només una qüestió de nom, sinó també de renom, perquè segons la visió de Soldevila, les conseqüències foren que el nom de Catalunya va desaparèixer sota el nom «'' '''d'Aragó''', que va poder designar, per extensió i natural desig d'abreujament, tot el conjunt dels estats catalano-aragonesos''».<ref name="SOLDEVILA"/> Finalitzava l'historiador [[Ferran Soldevila]] recordant que «'' '''el Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó'''. El crit d'[[Aragó, Aragó!]] va esdevenir aviat el crit de guerra de tots els súbdits d'aquell Casal''».<ref name="SOLDEVILA"/>
 
[[Ferran Soldevila]] justificà la seva recriminació pel context d'enfrontament, no amb Aragó ni amb els aragonesos, sinó amb els historiadors espanyols i la «''seva dèria de rebaixament i d'ocultació de la nostra grandesa passada''»,<ref name="SOLDEVILA"/> de manera que «''la nostra pàtria es veia despullada de tot patrimoni. Es parlava d'expansió marítima d'Aragó, de marina aragonesa''».<ref name="SOLDEVILA"/> Ferran Soldevila va denunciar que l'omissió sistemàtica de la catalanitat de la Corona d'Aragó per part dels historiadors espanyols era una «injustícia històrica»,<ref name="SOLDEVILA"/> i que l'esforç dels historiadors catalans «''era necessari per a modificar les denominacions històriques catalanes de Corona d'Aragó, rei d'Aragó i Casal d'Aragó''», i adoptar-ne de noves a fi d'evitar «''el confusionisme acientífic, els errors, i fin<!--sic-->s les aberracions que han estat escrits a causa d'aquestes denominacions''».<ref name="SOLDEVILA"/>
 
=== Jaume Vicens Vives ===
L'historiador català [[Jaume Vicens Vives]], en publicar [[Notícia de Catalunya]] el [[1954]], reivindicà la catalanitat de la Corona d'Aragó, citant que «una de les construccions més reeixides de la política catalana: la Corona d'Aragó» i alhora criticà l'alteració de les denominacions catalanes històriques per la nova nomenclatura Corona Catalano-Aragonesa, comte-rei i Casal de Barcelona, qualificant aquestes noves denominacions d'infantilisme verbal: «Des de mitjans del segle XIX ens ha molestat que els comtes de Barcelona fossin coneguts arreu sota el nom de reis d'Aragó; que els nostres besavis guerrers i marxants transcendissin a les planes de la història estrangera batejats com a aragonesos; que en parlar de nostra expansió mediterrània s'emprés el qualificatiu d'aragonesos. Hem acudit als procediments més refinats per evitar aquest confusionisme: '''hem parlat de Confederació catalano-aragonesa, de reis de Catalunya-Aragó, de comtes-reis, de monarques amb una, dues, o tres numeracions. Al meu judici, aquest infantilisme verbal no sols en han perjudicat, i ha molestat innecessàriament els aragonesos - que també hi eren -, sinó que ha creat un perillós confusionisme''' en el nostre esperit públic, ja que hem posat a la picota una de les més fecundes solucions del nostre intervencionisme en el complex món hispànic».
 
Finalment [[Jaume Vicens Vives]] afirmava que no hi ha lloc per a recriminacions, sinó tot el contrari, per a les vindicacions: «''Creiem, doncs, que no és pas possible de dicutir l'encert de la Catalunya medieval en acceptar una investidura aliena per als seus prínceps i en defensar a tort i a dret la unió sorgida del matrimoni de Ramon Berenguer IV''», i acabava sentenciant que «''l'Estat bastit damunt d'aquella circumstància fou una mostra excel·lent de la nostra manera d'entendre el món, '''un artifici meravellós, que permeté amplíssimes satisfaccions particulars, bo i augmentant la puixança del conjunt'''. Dos pobles de mentalitat distinta, de costums ben diversos, de tarannà i parles diferents, pogueren realitzar una tasca única, generalment en la millor harmonia. '''Ni els aragonesos ni els catalans no hem guardat mal record de la nostra experiència col·lectiva'''. Aquest és el millor dels elogis que podem atribuir a la nostra concepció política medieval. Imperi i llibertat - imperi en l'obra col·lectiva; llibertat en els afers interns, socials i individuals - es desenvolupen arra de la unió catalano-aragonesa''».
 
== Branques reials ==
|-bgcolor="#E30022"
|
| ''' [[1276]] '''
|colspan="3"|Pel '''Testament de Jaume I d'Aragó''', neix la Casa Reial de Mallorca
|-bgcolor="#FFBF00"
|rowspan=5|'''[[Regne de Mallorca|Casa Reial<br />de Mallorca]]''' <br />[[Fitxer:Armoiries Majorque.svg|40px|Regne de Mallorca]]
|rowspan=5|'''[[Casa d'Aragó|Casa Reial<br /> d'Aragó]]'''
|rowspan=5|'''[[Casal de Barcelona|Llinatge de<br />Barcelona]]'''
|-bgcolor="#F0E130"
| ''' [[1276]] ''' ''' [[1313]] '''
| [[Jaume II de Mallorca]]
|-bgcolor="#F0E130"
| ''' [[1313]] ''' ''' [[1324]] '''
| [[Sanç I de Mallorca]], el Pacífic
|-bgcolor="#F0E130"
| ''' [[1324]] ''' ''' [[1343]] '''
| [[Jaume III de Mallorca]], el Temerari
|-bgcolor="#F0E130"
|
| ''' ''' ''' '''
| [[Jaume IV de Mallorca]], el Pretendent
|- bgcolor="#CCCCCC"
|
| ''' [[1343]] '''
|colspan="3"|El rei [[Pere IV d'Aragó|Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"]] reannexiona el Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó
|-bgcolor="#E30022"
|
| ''' [[1295]] '''
|colspan="3"|Durant les '''Vespres Sicilianes''', l'infant Frederic d'Aragó és nomenat Rei de Sicília
|-bgcolor="#FFBF00"
|rowspan=7|'''[[Regne de Sicília|Casa Reial<br />de Sicília]]''' <br />[[Fitxer:Aragon-Sicily Arms.svg|40px|Regne de Sicília]]
|rowspan=7|'''[[Casa d'Aragó|Casa Reial<br /> d'Aragó]]'''
|rowspan=7|'''[[Casal de Barcelona|Llinatge de<br />Barcelona]]'''
|-bgcolor="#F0E130"
| ''' [[1295]] ''' ''' [[1337]] '''
| [[Frederic II de Sicília]]
|-bgcolor="#F0E130"
| ''' [[1337]] ''' ''' [[1342]] '''
| [[Pere II de Sicília]]
|-bgcolor="#F0E130"
| ''' [[1342]] ''' ''' [[1355]] '''
| [[Lluís I de Sicília]]
|-bgcolor="#F0E130"
| ''' [[1355]] ''' ''' [[1377]] '''
| [[Frederic III de Sicília]], el Senzill
|-bgcolor="#F0E130"
| ''' [[1377]] ''' ''' [[1401]] '''
| [[Maria de Sicília|Maria I de Sicília]]
|-bgcolor="#F0E130"
| ''' [[1392]] ''' ''' [[1409]] '''
| [[Martí I de Sicília]], el Jove
|- bgcolor="#CCCCCC"
|
| ''' [[1392]] '''
|colspan="3"|L'Infant Martí d'Aragó es casa amb la reina Maria de Sicília i reconquereix el regne
|-bgcolor="#E30022"
| [[Fitxer:Blason Jean d'Aragon, Comte d'Ampurias (selon Gelre).svg|60px|Comtat d'Empúries]]
|}
 
== L'exaltació del Casal d'Aragó ==
[[Fitxer:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|200px|[[Jaume I d'Aragó]] i [[Sant Jordi]], lluitant a la [[Batalla del Puig de Santa Maria]]]]
El Casal d'Aragó forjà les seves pròpies llegendes per enaltir l'origen dels seus avantpassats, de la mateixa manera que els [[Capets]] remuntaven els seus orígens als mítics reis de Troya, o els reis anglesos es feien descendents del llegendari [[rei Artur]]; d'entre aquestes destaca la [[Llegenda de Guifré el Pilós]], que en legitimava la [[potestas (poder)]] fent-lo receptor de la infeudació feudal del comtat Barcelona per part de la [[Dinastia Carolíngia]]. Així mateix, [[Les quatre grans Cròniques|les quatre grans cròniques catalanes]] es caracteritzaran per enaltir les gestes i la memòria del Casal d'Aragó, configurant-se com els «evangelis laics» de la dinastia.<ref name="RP">{{es}}Amadeo Serra Desfilis: [http://plan.aragob.es/FBA.nsf/0/90a58b96f77ca4b1c125702200299526/$FILE/La%20historia%20de%20la%20dinastia%20en%20im%C3%A1genes.pdf La historia de la dinastía en imágenes: Martín el Humano y el rollo genealógico de la Corona de Aragón]</ref> Àdhuc, en un nivell de major exaltació, els símbols de la monarquia es remeten al sentit mesiànic i providencial que envolta a l'Alt Casal d'Aragó, i que enforteix l'autoritat dels reis d'Aragó devers els seus enemics i els seus súbdits.<ref name="RP"/> El culte a sants patrons protectors del Casal com ara [[Sant Jordi]] i la possessió de relíquies sagrades, així com els mísitcs ceremonials que envoltaven el seu culte forgaren una àura sacra al voltant del Casal d'Aragó, que legitimava el seu missatge de dinastia escollida per la providència divina.
 
Serà la potent figura del rei [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós (que signava Pere terç), la que amb decisió conferirà un rigorós sentit dinàstic a les seves empreses artístiques.<ref name="RP"/> El rei patrocinarà la construcció de grans edificis civils i religiosos en els seus dominis amb la voluntat de reforçar la unitat i la continuïtat del llinatge; d'entre aquestes, destaca el pateó reial del [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]], destinat a partir d'aleshores a convertir-se en receptacle sacre que custodiés les despulles dels reis difunts del Casal d'Aragó.<ref name="RP"/> Aquest culte al llinatge es manifestà des del [[1340]], amb voluntat manifesta del Ceremoniós per tal d'envellir la sala principal del Palau reial major de Barcelona, el del Tinell, amb les imatges dels seus avantspassats. Així mateix, un dels principals atributs de la reialesa, l'[[Espasa de les coronacions dels reis d'Aragó]], era enfundada en una vaina on l'orfebre Pere Bernés hi havia de forjar amb riques plaques d'esmalt les efígies dels avantspassats del llinatge del sobirà, els onze comtes de Barcelona i els vuit reis d'Aragó i comtes de Barcelona, inclosa la seva pròpia imatge.<ref name="RP"/>
 
[[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós també s'empararà de la literatura per enaltir el sentit messiànic i providencial del Casal d'Aragó, voluntat manifestada en el pròleg de la seva pròpia crònica, l'anomenada [[Crònica de Pere el Cerimoniós]]; així mateix, encarregarà la redacció de les [[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]], on es recull la història i les tradicions de la doble ascendència, i on els fets històrics i les llegendes que legitimen la protecció divina del Casal d'Aragó es refonen en un corpus únic bellament i luxosament enriquit. Seguint aquesta mateixa voluntat, amb les [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]] no tan sols es reorganitzarà la Casa i Cort reials, sinó que sobretot es fixaran el cerimonial i codi d'exaltació simbòlica del poder monàrquic del Casal d'Aragó.<ref name="RP"/>
 
== Referències ==
|data=1987
|ref= UBIETO}} {{es}}
 
<!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Casa D'Arago}}
112.794

modificacions