Antíope (filla de Nicteu): diferència entre les revisions

Era d'una bellesa extraordinària i va ser estimada per [[Zeus]]. Va tenir dos bessons, de les seves relacions amb el déu, [[Amfíon]] i [[Zetos]]. Abans del naixement dels seus fills, Antíope havia marxat de casa seva, per por de la ira del seu pare, i va buscar refugi prop del rei de [[Sició]], [[Epopeu]]. Nicteu, desesperat per la fuga de la seva filla, es va suïcidar, però, a punt de morir, va encarregar al seu germà [[Licos (fill d'Hirieu)|Licos]] que el vengés. Licos va atacar Sició i va conquerir la ciutat. Va matar Epopeu i es va endur Antíope presonera a [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. A Elèuteres, en el camí de Sició a Tebes, va donar a llum els seus dos fills, que van ser abandonats a la muntanya per ordre de Nicteu, però van ser recollits per uns pastors. Licos i la seva dona maltractaven Antíope, però un dia, les cadenes que la lligaven van caure per sísi mateixes, i va fugir a la cabana on vivien els seus fills. Ells, al principi, no la reconeixien, i fins i tot la van lliurar a [[Dirce]], l'esposa de Nicteu, que havia anat a buscar-la. Però el pastor que havia recollit els bessons els explicà que Antíope era la seva mare, i Amfíon i Zetos van anar a alliberar-la, venjant-se de Licos i de Dirce. Després [[Dionís]], enfadat per la mort de Dirce, ja que l'havien matat quan anava a participar en un ritual de culte al déu, tornà boja Antíope, que va anar errant per tot Grècia, fins que un dia, ja guarida, segons algunes versions, es casà amb [[Focos]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=37|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>