Diferència entre revisions de la pàgina «Casal d'Aragó»

53 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
(Modificacions no consensuades amb l'editor de l'article. T'anime a proposar canvis a la plana de discussió)
 
== Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó ==
=== Context ===
{{principal|Casal de Barcelona|Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)}}
{{Casal d'Aragó}}
Serà amb la unió d'aragonesos i catalans sota el regnat de la [[dinastia del Casal de Barcelona]] quan el [[Regne d'Aragó]] i el [[Comtat de Barcelona]] assoliran les més altes cotes de poder i reputació. El [[Regne d'Aragó]], convertit en cap de la [[Corona d'Aragó]],<ref name="Ordinacions">[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> obtindrà una àmplia sortida al mar i al comerç marítim; i el [[Comtat de Barcelona]] obtindrà una base territorial i de poder indiscutible. Gràcies a aquesta unió, la [[Corona d'Aragó]] aconseguirà per una banda disputar l'hegemonia política de la [[península Ibèrica]] a la [[Corona de Castella]], i per l'altre el domini de la [[mediterrània]] al [[Regne de França]] i a les [[Repúbliques Marítimes|repúbliques marítimes italianes]].
 
=== El testament d'Alfons I d'Aragó el Batallador ===
{{principal|Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)}}
{{Casal d'Aragó}}
[[Fitxer:Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona Manuscrito nº 17, folio 24v.jpg|thumb|dreta|250px|''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'', capítols XX i XXI: <br/>«''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fo primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que davallaren un d'altre, parlarem e llur vida recontarem. <br/> ''Del començament dels comtes de Barcelona'': Ara tactem del començament del llinatge dels comtes de Barcelona. En lo temps antic fo un cavaller qui era apellat Guifré qui fo de la vila d'Arrià [...] el dit comte anà a la ciutat de Narbona, ab son fill qui havia nom [[Guifré el Pilós|Guifré Pelós]], per haver [...]» <br/>(''ms. nº 17, f.24r'')]]
[[Fitxer:Donació d'Aragó i Peronella als Capítols matrimonials de Barbastre (1137).jpg|thumb|250px|dreta|Als [[Capítols matrimonials de Barbastre (1137)|Capítols matrimonials de Barbastre]] de l'[[11 d'agost]] del [[1137]] es pactà el matriomi entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]], que concebiren un fill i successor comú pels seus territoris i que suposà també el naixement de la ''Corona d'Aragó''. <br/>(''[[Arxiu de la Corona d'Aragó|ACA]], Perg. RBIV, car. 35, núm. 86'')]]
117.817

modificacions