Venus (mitologia): diferència entre les revisions

==Els temples i el seu culte==

[[Fitxer:The Forum of Caesar (built near the Forum Romanum in Rome in 46 BC) and the Temple of Venus Genetrix, Imperial Forums, Rome (21101482544).jpg|thumb|Temple de ''Venus Genetrix'' al [[Fòrum Romà|Fòrum de Cèsar]], Roma.]]

Al llarg del temps la deessa apareix lligada a la política i al poder, en el sentit que al començament els governants li edificaven temples en agraïment pels triomfs aconseguits i més endavant va esdevenir una arma política: qui més devot demostrava ser edificant-li el temple més bonic, era qui aconseguia més popularitat i, per tant, major suport polític.

El primer temple de què es té coneixement tenia la inscripció de ''Venus Obsequens'', que es podria traduir per «l'obedient» o «la complidora», va ser una promesa feta pel cònsol [[Quint Fabi Màxim Gurges]] en agraïment per la victòria contra els [[samnites]]. Va ser edificat l'any 295 aC, en un lloc al turó de l'[[Aventí]] i suposadament va ser finançat amb les multes imposades als ciutadans per faltes sexuals. Els ritus estaven influïts pels de la deessa Afrodita, ja coneguts a les terres del sud (Magna Graeca). La data de la celebració coincideix amb el festival de la ''[[vinàlia|Vinalia rustica]]''.{{sfn|Eden|1963|p=448–459}}{{sfn|Schilling|1982|p=87}}

L'any 217 aC, en les primeres etapes de la [[Segona Guerra Púnica]] contra [[Cartago]], Roma va ser derrotada a la [[batalla del llac Trasimè]]. Van consultar [[Llibre sibil·lí|l'oracle de la Sibil·la]] la qual va suggerir que prenguessin a la deessa ''Venus Erycina'', venerada pels sicilians que eren aliats dels cartaginesos, perquè canviés el seu patronatge i passés a protegir els romans. Els romans van fer un setge a la ciutat d'Eryx, van prendre la imatge de la deessa que allà hi havia i li van construir un temple magnífic a Roma, al turó del [[Capitoli]] al costat dels altres déus importants. D'aquesta manera aquesta deessa estrangera, un cop despullada de les seves característiques cartagineses,{{sfn|Beard|Price|North|1998|p=80,83}}<ref>[[Livi]] ''Ab Urbe Condita'' XXIII.31</ref> va esdevenir ''Venus Genetrix'' ("La mare Venus"),{{sfn|Rüpke|2007|p=62}} Segons la llegenda, narrada a l'[[Eneida]], Venus havia estat la protectora dels avantpassats troians dels romans i amb aquesta victòria contra els cartaginesos quedava confirmat el vincle de bona voluntat de la deessa cap al poble romà .<ref>Mary Beard:''"The Roman Triumph"'', The Belknap Press, 2007, pàg. 23</ref>

 

 

Cap a finals de la [[República Romana]], alguns ciutadans importants van dir que havien estat afavorits per la deessa i el general [[Sul·la]] va atorgar-li el sobrenom de ''Venus Felix'', doncs ell també es considerava en deute pel seu ràpid ascens polític i militar.<ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles:''Sulla''" 19.9</ref> El cònsol [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] li va fer construir l'any 55 aC un temple per celebrar els seus darrers triomfs militars. També va fer encunyar monedes amb la Venus Victrix portant una corona de llorers.{{sfn|Beard|Price|North|1998|p=22,23}}A més, va reclamar ser un protegit de ''Venus Genetrix'', només per competir amb [[Juli Cèsar]], la família del qual era coneguda per la seva devoció des d'antic a aquesta divinitat.<br>

[[Vitruvi]] recomanava, en la seva obra ''De Architectura'', que si s'havia de construir un nou temple a Venus, es fes seguint les normes dels [[harúspex]] etruscs i que el millor lloc per a fer-ho era a la rodalia de la porta de Roma per tal d'evitar que les matrones i joves fossin contaminades amb la luxúria de l'interior de la ciutat. Afegia en el seu suggeriment que l'[[estil corinti]] era el que més s'adeia a Venus, amb guarniments de fulles esculpides.<ref>[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Vitruvius/1*.html#7.1 Llibre 1, 7,1]</ref> Posava com a exemple de mala distribució de l'espai el temple de Venus al fòrum de Cèsar, perquè les columnes eren massa amples i això obligava a entrar-hi en filera d'un, a més d'enfosquir l'interior.<ref>[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Vitruvius/3*.html#1.5 Llibre 3, 1,5]</ref>

==Celebracions==

[[Fitxer:Palazzo schifanoia, salone dei mesi, 04 aprile (f. del cossa), trionfo di venere 02 venere.jpg|thumb|Pintura medieval per celebrar el triomf de Venus sobre la guerra, al [[Palazzo Schifanoia|Palau Schifanoia]]]]

Venus rebia un culte pagat per l'estat per estar inclosa dins el calendari de [[Festes romanes|festes oficials romanes]]. El seu mes sagrat era l'abril, perquè la paraula deriva del verb ''aperire''(obrir), època quan s'obren les flors, les quals eren el símbol principal de la deessa i també la principal ofrena per al seu culte. També es creu que la paraula abril podria tenir algun antic lligam amb la paraula Afrodita, deessa amb qui sovint s'identificava Venus.

 

==Els noms de Venus==

[[Fitxer:Briton_Rivière_-_Aphrodite_03.jpg|thumb|Pintura de Venus]]

*'''Venus Caelestis''': Nom emprat des del {{segle|II}}. Es coneix l'existència d'un recipient anomenat ''Venus Caelestis'' per a recollir la sang del sacrifici d'un bou, en un ritual que es va fer al temple de [[Pozzuoli]] el 5 d'octubre de l'any 134. Aquest aspecte de la deessa està associat amb la divinitat fenícia [[Astarte]], de la vida i de la mort, o amb Magna Mater, una suposada divinitat protectora dels avantpassats troians dels romans.{{sfn|Turcan|2001|p=141-143}}

*'''Venus Calva''': Aquest nom només es troba en escrits posteriors al període clàssic. En un d'ells es diu que la festa era per commemorar una ocasió en què les matrones romanes es van tallar els cabells per a confeccionar cordes, les quals es van utilitzar en els [[Arc (arma)|arcs]] per la defensa de la ciutat durant un setge. Però segons una altra font, l'esposa del rei [[Anc Marci]] juntament amb altres dones van perdre els cabells durant una epidèmia, llavors les dones que no havien estat afectades es van solidaritzar tallant-se els cabells i oferint-los a la deessa per demanar-li que tornessin a créixer els cabells de les seves amigues {{sfn|Schilling|1982|p=83–89}}<ref>Thomas Ashby (1929) opina que l'existència d'un temple dedicat a Venus Calva és molt dubtós{{Harvnb|Platner|Ashby|1929|p=551}}</ref>

{{referències|2}}

== Bibliografia ==

 

== Vegeu també ==