Da'i-i jan Napoli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 16:
Moltes de les frases i col·loquialismes introduïts en aquesta novel·la han passat a convertir-se en patrimoni de la farsa col·loquial. Potser els més destacats de tots ells siguin la noció d'"oncle napoleonisme" o titllar algú d'"Oncle Napoleó", els quals es refereixen a una creença o a una persona que creu que en teories de conspiració d'estrangers, especialment anglesos, darrere tot els mals de l'Iran. Cal destacar també en aquest sentit que "anar a San Francisco" és un eufemisme per a parlar de les relacions sexuals, i que "d'aquí a la tomba tan sols hi ha ah... ah..." és una expressió que s'utiliza per a mofar-se d'algú que está mentint flagrantment.
 
== AdaptacióMini televisivasèrie ==
El 1976 el director [[Nasser Taghvai]] va convertir la novel·la en una popular mini sèrie televisiva de 18 episodis. Amb actuacions espectaculars dels actors iranís més coneguts, la sèrie va obtenir un gran èxit de públic i de crítica, i va contribuir a augmentar la ja anteriorment enorme popularitat del llibre. La sèrie va ser líder d'audiència durant l'emissió de tots i cada un dels seus capítols i es va convertir en el programa més vist els divendres a la nit. Molts la consideren una obra mestra atemporal i la base sobre la qual s'ha edificat tota la comèdia televisiva iraní moderna. Des del punt de vista de les finances la sèrie va ser un enorme èxit; el cost de producció s'ha estimat en 50 milions de rials (equivalents a 770.000$ dólars l'any 1976), mentres que l'emissió va obtenir uns guanys de 200 milions de rials, quatre vegades el cost de producció, tan sols en concepte de primera emissió televisiva. A causa de la seva gran popularitat es va reposar constantement a la televisió iraní fins a l'arribada de la revolució islàmica del 1979. Tot i que la sèrie està prohibida a l'Iran des de llavors, segueix circulant de forma clandestina i segueix sent una de les sèries més populars del país.<ref>http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/1364151/06/09/ACTUALIZADetienen-a-8-empleados-embajada-britanica-en-Teheran.html</ref>
 
Des del punt de vista de les finances la sèrie va ser un enorme èxit; el cost de producció s'ha estimat en 50 milions de rials (equivalents a 770.000$ dólars l'any 1976), mentres que l'emissió va obtenir uns guanys de 200 milions de rials, quatre vegades el cost de producció, tan sols en concepte de primera emissió televisiva. A causa de la seva gran popularitat es va reposar constantement a la televisió iraní fins a l'arribada de la revolució islàmica del 1979. Tot i que la sèrie està prohibida a l'Iran des de llavors, segueix circulant de forma clandestina i segueix sent una de les sèries més populars del país.<ref>http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/1364151/06/09/ACTUALIZADetienen-a-8-empleados-embajada-britanica-en-Teheran.html</ref>
== Personatges ==
 
=== Principals ===
=== Personatges principals ===
* ''L'Estimat Oncle Napoleó (Daï Jan Napoleon)'': és el patriarca de la familia. L'Estimat Oncle és un personatge paranoic i molt imaginatiu que acaba creient que va jugar un paper fonamental en les guerres contra els anglesos i els seus "lacais". El sobrenom d'Oncle Napoleó li ficaren sarcàsticament els seus nebots degut a la seva admiració obssessiva per l'emperador francés [[Napoleó Bonaparte]].
* ''El Mash Qasem'': és el fidel servent i majordom de l'Estimat Oncle, procedent d'una petita ciutat, [[Ghiasabad]] a prop de [[Qom]]. Totalment fidel a l'Estimat Oncle, afirma haver lluitat al costat d'ell durant les seves batalles contra l'Exèrcit británic, les més importants de les quals són les batalles de [[Mamasani]] i la batalla de [[Kazerun]]. Excessivament orgullós de la seva nativa Ghiaasabad, constantement intenta explicar històries sobre ella i té tendència a trair-se quan menteix, començant amb tals frases com: "Per què hauria de mentir? D'aquí a la tomba sols hi ha ah... ah... ". El Mash Qasem es converteix en el missatger pel qual es comuniquen el narrador i la Layli quan no poden trobar-se, en part com a favor al narrador i en part per a satisfer la seva curiositat il·limitada. El Mash Qasem és com un Sancho Panza per al Quixot de l'Estimat Oncle, però a diferència de Sancho, el Mash Qasem no sols no manté els peus a terra sinó que dóna ales a les fantasies del seu senyor.
Linha 27 ⟶ 28:
* ''L'Asadollah Mirza'': és un funcionari del Ministeri d'Exteriors i germà del Shamsali Mirza. L'Asadollah Mirza no perd cap oportunitat de seduir les dames amb el seu encant i el seu carisma, sense importar-li si són solteres o casades. Una vegada va estar enamorat, igual que el narrador, però ella el va enganyar i abandonar. El "Mirza" que comparteix amb el seu germa és un títol honorífic que indica un parentesc llunyà amb la familia real [[Dinastia qajar|Qajar]]. Tal com avança la novel·la, es converteix en el millor amic del narrador i sovint l'ajuda en els seus esforços per estar amb la seva estimada.
 
=== SecundarisPersonatges secundaris ===
* ''L'Oncle Coronel'': és el germà menor de l'Estimat Oncle Napoleó. Un oficial que es va retirar de l'exèrcit molt abants d'arribar a coronel, però, encara així, la familia es dirigeix a ell amb aquest rang.
* ''El Dustali Khan'': és el cunyat de l'Estimat Oncle i el seu familiar preferit. El Dustali és particularment inútil i incapaç quan els altres se'n riuen molt d'ell, especialment Asadollah Mirza. En una ocasió, la seva muller intenta tallar-li el penis amb un ganivet de cuina després de descobrir que li ha estat infidel, i en una altra, li dispara les natges amb una escopeta de perdigons quan descobreix que ha deixat embarassada a la seva fillastra.