Secundino Delgado Rodríguez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 11:
 
El periòdic es publica en un context en el qual la guerra a Cuba està molt present, i això es veu reflectit en el contingut del mateix, fent contínues crides als canaris a no participar en l'exèrcit espanyol (ja des d'El Esclavo el propi Secundino Delgado havia fet crides als ''voluntaris forçats'' de tota Espanya a rebel·lar-se contra el seu propi exèrcit i unir-se als revolucionaris obrers que lluitaven per la independència de Cuba). El Guanche no va tenir una difusió molt àmplia, però causarà una certa preocupació a Veneçuela, i serà empresonat per les pròpies autoritats veneçolanes. Tanmateix seguirà publicant alguns nombres més, dirigit ara per Guerra Zerpa. La intervenció militar d'[[EUA]] en el conflicte de Cuba, [[Puerto Rico]] i [[Filipines]] incidirà en el tancament definitiu del Guanche. Aquesta intervenció produirà un auge del espanyolisme, que afectarà a la pròpia colònia canària de Veneçuela. A això cal afegir els temors dels propis redactors del Guanche i de l'entorn del nacionalisme canari que EUA envaís Canàries. Si bé segueixen atacant Espanya per la seva actitud a les [[Antilles]] i a Canàries (acusant-la a més de ser la culpable del conflicte), a causa de la conjuntura decideixen suspendre la publicació del periòdic fins que el conflicte quedés resolt<ref> No tornaria a publicar-se mai. Posteriorment, en el segle XX en la dècada dels 20, el [[Partit Nacionalista Canari]] (PNC) fundaria a Cuba un nou periòdic denominat també El Guanche (Segona Època)</ref>..
===Retorn a Canàries===
Secundino Delgado fou expulsat de Veneçuela el 1898 i tornà a Canàries. En aquests moments s'estan introduint els nous monocultius del [[plàtan de Canàries|plàtan]] o el [[tomàquet]], i alhora comença a aparèixer una tendència a la proletarització agrària i un creixement del proletariat urbà. També tindran una gran importància les activitats portuàries a Santa Cruz de Tenerife i [[Las Palmas de Gran Canària]]. El periodista i tipògraf [[José Cabrera Díaz]] promourà la creació d'associacions obreres <ref>El paper de José Cabrera Díaz com el principal impulsor de l'associacionisme obrer a cCanàries comença a ser discutit</ref>, i l'associació de tots els gremis de treballadors. Comença així una incipient consciència de classe i la idea d'unir a tots els treballadors masculins (si bé comencen a aparèixer tímidament algunes reivindicacions tendents a la igualtat entre sexes, properes al feminisme). Es forma així l'[[Associació Obrera de Canàries]], i el seu òrgan d'expressió, el periòdic ''El Obrero''. José Cabrera Díaz serà el president d'aquesta Associació en la qual també participarà Secundino Delgado.
 
Des de l'Associació Obrera de Canàries, Secundino i altres promouran la creació d'un partit obrer que es presentés a les eleccions. Sorgeix així el [[Partit Popular Autonomista]] (PPA), de caire interclassista i anticaciquista. El PPA es declarava com autonomista i negà que defensés la independència de Canàries. El PPA es presentarà a les eleccions municipals de [[1901]] sense assolir bons resultats. De totes maneres aconsegueix un regidor a Santa Cruz de Tenerife. Per no voler comprometre l'Associació Obrera de Canàries i el periòdic El Obrero a un partit concret, es decideix fundar un nou periòdic que es titularà ''[[Vacaguaré...!]]'', que tindrà una vida molt efímera. Els redactors d'aquest nou periòdic eren Secundino Delgado i [[Manuel Déniz]], amb algunes col·laboracions de José Cabrera Díaz. Aquest periòdic defensarà més o menys els mateixos postulats que el PPA.
 
En 1902 Secundino Prim fou detingut, acusat pel ministre de la Guerra, el general Weyler, de fabricar l'explosiu utilitzat en l'atemptat contra la Capitania General de l'Havana en 1896. Serà traslladat a la [[Presó Model de Madrid]], on serà visitat per l'anarquista [[Fermín Salvochea]] i per [[Nicolás Estévanez]]. Aquest període de presó seria després relatat pel propi Secundino en el seu llibre ''Vacaguaré...! (Via-Crucis)'', publicat al [[Yucatan]] amb el pseudònim d'Antonio Rodríguez López (poeta palmer que havia publicat el relat ''Vacaguaré'', amb la història de [[Tanausú]] i la princesa Acerina). En aquesta etapa el discurs de Secundino torna a acostar-se a l'anarquisme i a l'independentisme.
 
A la seva sortida de presó després de ser posat en llibertat sense càrrecs, escriurà dos relats per a la publicació anarquista ''[[La Revista Blanca]]''. Tornarà a Canàries i anys més tard visitarà Nicolás Estévanez a L'Havana i publicarà a Mèxic el ja esmentat “Vacaguaré...! (Via-Crucis)”. En [[1910]] torna a Canàries. En aquesta època moriren el seu fill i la seva filla, i al poc temps, el [[1912]], moria Secundino Delgado a causa d'una tisi pulmonar.
== Referències ==
<references />