Tetuan: diferència entre les revisions

La prosperitat iniciada al {{segle|XVII}} va seguir el {{segle|XVIII}}. D'aquest període són la majoria dels monuments de la ciutat; es treballava el lli, el cotó, la seda, l'or, la plata, els curtits, les babutxes, la ceràmica, l'armament, i altres, el que va donar reputació a la ciutat en tot el Marroc. A final del {{segle|XVIII}} va començar la crisiscrisi. Els diplomàtics europeus establerts allí van començar a marxar cap a [[Tànger]]. La fundació de [[Mogador]] la va acabar d'arruïnar; la població es va revoltar el 1821-1822. El bombardeig de Tànger de 1844 va iniciar el camí cap al final de la sobirania del sultanat. El 1860 la guerra amb Espanya (anomenada Guerra de Tetuan o [[Guerra d'Àfrica]]) amb la victòria de les tropes catalanes del general [[Joan Prim]] al [[Batalla de Wad Ras|Wad Ras]], va suposar l'ocupació de Tetuan que va durar 27 mesos, fins al [[2 de maig]] de [[1862]]. Van seguir disturbis contra els jueus acusats de cooperar amb els catalans; la comunitat (un 10% de la població) va marxar cap a Tànger o a Gibraltar; els comerciants musulmans van abandonar la ciutat cap als ports atlàntics; l'artesanat s'enfonsa al no poder resistir la competència de productes fets a les fàbriques d'Europa; la sericultura desaparegué.