Diferència entre revisions de la pàgina «Eumènides»

2.777 bytes afegits ,  fa 4 anys
afegeixo dades i referència
(He afegit un enllaç a la pàgina de Viquipèdia de Nèmesi i li he canviat el nom (abans posava Nèmesis))
(afegeixo dades i referència)
[[Fitxer:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - The Remorse of Orestes (1862).jpg|thumb|200px|''Les tres fúries castigant [[Orestes (mitologia)|Orestes]]'', per [[William-Adolphe Bouguereau]]]]
Les '''Eumènides''' (''Eumenidae'',en [[grec antic]] Εὐμενίδες), o les '''erínnies''' (grec ''Erí(n)nyes''Έρινύες) són, en la [[mitologia grega]] i per[[Mitologia alsromana|romana]] unes divinitats violentes. Els romans les van identificar amb les '''fúries''' (''Furiae'') o '''dires''' (''Dirae''), i eren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal. ''ErinnysErínnia'' derivaria del grec ἐρίνω ορ ἐρευνάω, i seria el nom d'una dea de la venjança. Eumènides volia dir "benvolents", un sobrenom destinat a adular-les, i es va usar per primer cop amb l'absolució d'[[Orestes (mitologia)|Orestes]] per la cort de l'[[areòpag]]. La paraula "fúria", per contra, fa referència a un dels efectes que causaven en les seves víctimes: embogir de furor.
 
SorgirenHavien nascut de la sang d'[[Úranos|Urà]] que va impregnar la Terra ([[Gea]]) quan va ser castrat per [[Cronos]], i el seu nombre era indeterminat. Posteriorment,Formen elpart poetade romàles divinitats més antigues del panteó hel·lènic. Són forces primitives que no reconeixen l'autoritat de les divinitats més joves. Són semblants a les [[VirgiliParques]] (probablemento als Destins, treballantque sobreno unatenen fontaltra llei que ells mateixos, i als quals, fins i tot [[Alexandria|alexandrinaZeus]]) enes vaveu identificarobligat tres:a obeir. [[Al·lectoEpimènides de Creta|Epimènides]] ("lales implacable",fa quegermanes apareixiade enles la seva ''[[EneidaMoires]]''), filles de [[MegeraCronos]] ("la gelosa") i d'[[TisífoneEurínome]]. ("la[[Èsquil]], venjadoradiu deque lasón mort").filles Elsde seus[[Nix]], cabellsla estavenNit. cenyitsI amb serps[[Sòfocles]], elsles seusfa ullsfilles ploravende sang,Gea iy [[Èreb]], la sevaFoscor. aparençaEn era espantosa.la Atradició vegadesòrfica, eren representadesfilles ambd'[[Hades]] alesi de[[Persèfone]]. rat-penatsLa o''[[Ilíada]]'' ocells,parla oclarament ambde ella cosrelació damb l'uninfern de les gosEumènides.
 
A partir dels poemes homèrics la seva missió més important és venjar els crims comesos pels mortals. Les Erínnies dicten a [[Altea (mitologia)|Altea]] el càstig a [[Melèagre]] com a venjança per haver matat els seus oncles. Són les causants de les desgràcies de la família d'[[Agamèmnon]], com a conseqüència del sacrifici d'[[Ifigenia|Ifigènia]]. Elles impulsen [[Clitemnestra]] a matar el seu marit i després, per la mà del seu fill [[Orestes (mitologia)|Orestes]], la castiguen. Persegueixen Orestes com a assassí de la seva mare. Fan un paper semblant en la maledicció que cau sobre [[Edip]].
Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant [[Nèmesi]], i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'[[infern]] en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un [[tabú]], per por d'invocar-les, és per això que van rebre diferents noms eufemístics. Se'ls retia culte mitjançant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada també pel cristianisme).
 
Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant [[Nèmesi]], i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'[[infern]] en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un [[tabú]], per por d'invocar-les, és per això que van rebre diferents noms eufemístics. Se'ls retia culte mitjançant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada també pel cristianisme). Prohibeixen als endevins i als profetes que revelin amb massa claretat els esdeveniments futurs, per no alliberar els humans de la incertesa, ja que s'assemblarien massa als déus. Una de les seves funcions essencials és castigar als homicides, no només els criminals i els assassins que han actuat voluntàriament, sinó l'homicida en general, ja que l'assassinat és una lacra religiosa que posa en perill la coherència del grup. Normalment l'assassí és desterrat del seu país i va errant de ciutat en ciutat fins que troba algú que el purifiqui. Sovint les Eumènides el fan embogir.
Apareixen en diverses obres de ficció, com la ''[[Divina Comèdia]]'' de Dant, els quadres de [[Francis Bacon]] o en diversos còmics.
 
Posteriorment, el poeta romà [[Virgili]] (probablement, treballant sobre una font [[Alexandria|alexandrina]] i recollint fonts anteriors) en va identificar tres: [[Al·lecto]] ("la implacable", que apareixia en la seva ''[[Eneida]]''), [[Megera]] ("la gelosa") i [[Tisífone]] ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades, eren representades amb ales de rat-penats o ocells, o amb el cos d'un gos i amb torxes a la mà. Quan tenen una víctima la fan embogir i la torturen. Se les compara amb "gosses" que persegueixen els humans. Viuen en la [[tenebra]] a l'[[Hades]], a l'[[Èreb]]. Virgili les presenta turmentant les ànimes dels difunts. Sembla que aquesta condició prové de la religió etrusca que situava al món infernal éssers monstruosos que turmentaven els difunts.
 
Apareixen en diverses obres de ficció, com la ''[[Divina Comèdia]]'' de Dant, els quadres de [[Francis Bacon]] o en diversos còmics.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=170-171|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== Vegeu també ==
* '''''[[Les eumènides|Les Eumènides]]''''', tragèdia d'Èsquil
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Eumenides}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Déus primigenis de la mitologia grega]]
[[Categoria:Personatges de la mitologia romana]]
33.377

modificacions