Diferència entre revisions de la pàgina «Eumènides»

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
m
Corregit: claretat > claredat
(afegeixo dades i referència)
m (Corregit: claretat > claredat)
A partir dels poemes homèrics la seva missió més important és venjar els crims comesos pels mortals. Les Erínnies dicten a [[Altea (mitologia)|Altea]] el càstig a [[Melèagre]] com a venjança per haver matat els seus oncles. Són les causants de les desgràcies de la família d'[[Agamèmnon]], com a conseqüència del sacrifici d'[[Ifigenia|Ifigènia]]. Elles impulsen [[Clitemnestra]] a matar el seu marit i després, per la mà del seu fill [[Orestes (mitologia)|Orestes]], la castiguen. Persegueixen Orestes com a assassí de la seva mare. Fan un paper semblant en la maledicció que cau sobre [[Edip]].
 
Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant [[Nèmesi]], i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'[[infern]] en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un [[tabú]], per por d'invocar-les, és per això que van rebre diferents noms eufemístics. Se'ls retia culte mitjançant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada també pel cristianisme). Prohibeixen als endevins i als profetes que revelin amb massa claretatclaredat els esdeveniments futurs, per no alliberar els humans de la incertesa, ja que s'assemblarien massa als déus. Una de les seves funcions essencials és castigar als homicides, no només els criminals i els assassins que han actuat voluntàriament, sinó l'homicida en general, ja que l'assassinat és una lacra religiosa que posa en perill la coherència del grup. Normalment l'assassí és desterrat del seu país i va errant de ciutat en ciutat fins que troba algú que el purifiqui. Sovint les Eumènides el fan embogir.
 
Posteriorment, el poeta romà [[Virgili]] (probablement, treballant sobre una font [[Alexandria|alexandrina]] i recollint fonts anteriors) en va identificar tres: [[Al·lecto]] ("la implacable", que apareixia en la seva ''[[Eneida]]''), [[Megera]] ("la gelosa") i [[Tisífone]] ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades, eren representades amb ales de rat-penats o ocells, o amb el cos d'un gos i amb torxes a la mà. Quan tenen una víctima la fan embogir i la torturen. Se les compara amb "gosses" que persegueixen els humans. Viuen en la [[tenebra]] a l'[[Hades]], a l'[[Èreb]]. Virgili les presenta turmentant les ànimes dels difunts. Sembla que aquesta condició prové de la religió etrusca que situava al món infernal éssers monstruosos que turmentaven els difunts.
1.134.608

modificacions