Viquipèdia

Ambrosia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: - relacionen la ambrosia amb + relacionen l'ambrosia amb
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{FR|data=febrer de 2016}}
[[Fitxer:WLANL - MicheleLovesArt - Museum Boijmans Van Beuningen - Istoriato schotel, de maaltijd der Goden op de Olympus.jpg|thumbnail|''L'aliment dels déus a l'Olimp'' (1530), plat de [[majòlica]] atribuït a Nicola da Urbino.]]▼
{{polisèmia}}
▲[[Fitxer:WLANL - MicheleLovesArt - Museum Boijmans Van Beuningen - Istoriato schotel, de maaltijd der Goden op de Olympus.jpg|thumbnail|''L'aliment dels déus a l'Olimp'' (1530), plat de [[majòlica]] atribuït a Nicola da Urbino.]]
En la mitologia grega, l'ambrosia (en grec ἀμβροσία) és una substància associada als déus, considerada generalment el menjar o beguda d'aquests. La paraula deriva del grec ἀμ- (abans, 'no') i βροτός (brotόs, 'mortal') i significa, literalment, «immortalitat» .1 No obstant això, el britànic Arthur Woollgar Verrall (1851-1912), investigador clàssic , va negar que hi hagués algun exemple clar en què la paraula Ambrosios signifiqués necessàriament 'immortal', i va preferir interpretar-la com 'fragant', un sentit que al seu parer resulta més adequat. [cita requerida] en aquest cas, la paraula podria procedir del semític MBR ( 'ambre', compari amb 'ambre gris'), al qual les nacions orientals atribuïen propietats miraculoses.▼
 
En la mitologia grega, l''''ambrosia''' (en grec ἀμβροσία) és una substància associada als déus, considerada generalment el menjar o beguda d'aquests. Per derivació, es va cridar Ambrosia (plural neutre) a certs festivals que se celebraven en honor de [[Dionís]], probablement per la predominança dels banquets relacionats amb elles. La ambrosia està relacionada amb l'[[amrita]] hindú, una beguda que conferia la immortalitat als déus.
WH Roscher creu que tant el nèctar com l'ambrosia eren tipus de mel i que el seu poder de conferir la immortalitat es deuria a les suposades propietats curatives i netejadores de la mel, i perquè la mel fermentada (hidromel) va precedir al vi com enteógeno en el món egeo.2 no obstant això, Onians assenyala que la mel té el seu propi nom en grec i no es considerava una substància sagrada, sinó comuna, a la lliure disposició dels homes. Després d'estudiar els passatges homèrics que esmenten l'ambrosia, Onians conclou que aquesta és una contrapartida divina de l'oli o greix que utilitzen els éssers humans, i que els déus la utilitzaven per a múltiples usos: menjar-(Od. 5. 93ss. I 199), rentar-se amb ella (Il. 14. 170), ungir el cos (Il. 16. 669ss., 679ss.), imbuirla als nassos d'un cadàver perquè aquest no es podreixi (Il. 19. 26, 38ss.) i introduir-la juntament amb nèctar al pit d'Aquil·les perquè aquest no pateixi els efectes del dejuni (Il. 19. 347 ss.). En l'Himne homèric a Apol·lo (versos 123ss.), L'ambrosia, encara líquida, es menja, i en l'Himne a Demèter la deessa ungeix el nen Demofonte amb ambrosia i d'aquesta manera l'alimenta (versos 235ss.). 3▼
 
WH Roscher creu que tant el [[nèctar]] com l'ambrosia eren tipus de [[mel]] i que el seu poder de conferir la immortalitat es deuria a les suposades propietats curatives i netejadores de la mel, i perquè la mel [[fermentació|fermentada]] ([[hidromel]]) va precedir al [[vi]] com a [[enteògen]] en el món egeu. No obstant això, Onians assenyala que la mel té el seu propi nom en grec i no es considerava una substància sagrada, sinó comuna, a la lliure disposició dels homes.
També per A. Ballabriga (1997: 124) l'ambrosia és l'equivalent diví de l'oli, com (segons el parer de Onians i Ballabriga) el nèctar ho és del vi, tots dos substàncies líquidas.4
 
▲WH Roscher creu que tant el nèctar com l'ambrosia eren tipus de mel i que el seu poder de conferir la immortalitat es deuria a les suposades propietats curatives i netejadores de la mel, i perquè la mel fermentada (hidromel) va precedir al vi com enteógeno en el món egeo.2 no obstant això, Onians assenyala que la mel té el seu propi nom en grec i no es considerava una substància sagrada, sinó comuna, a la lliure disposició dels homes. Després d'estudiar els passatges homèrics que esmenten l'ambrosia, Onians conclou que aquesta és una contrapartida divina de l'[[oli]] o greix que utilitzen els éssers humans, i que els déus la utilitzaven per a múltiples usos: menjar-(Od. 5. 93ss. I 199), rentar-se amb ella (Il. 14. 170), ungir el cos (Il. 16. 669ss., 679ss.), imbuirla als nassos d'un cadàver perquè aquest no es podreixi (Il. 19. 26, 38ss.) i introduir-la juntament amb nèctar al pit d'[[Aquil·les]] perquè aquest no pateixi els efectes del dejuni (Il. 19. 347 ss.). EnTambé l'Himneper homèricA. a Apol·loBallabriga (versos1997: 123ss.124), Ll'ambrosia, encaraés líquida,l'equivalent esdiví menjade l'oli, icom en(segons l'Himneel aparer Demèterde laOnians deessai ungeixBallabriga) el nennèctar Demofonteho ambés ambrosiadel ivi, d'aquestatots manerados l'alimentasubstàncies (versos 235sslíquidas.). 3
Segons Píndaro, una de les impietats de Tàntal va ser oferir als seus convidats l'ambrosia dels immortals, un robatori semblant al que va cometre Prometeu, com va assenyalar Karl Kerenyi (en Herois dels grecs). Circe va esmentar a Odisseu que un estol de coloms portava l'ambrosia a l'Olimp.▼
 
▲En l'Himne homèric a [[Apol·lo]] (versos 123ss.), L'ambrosia, encara líquida, es menja, i en l'Himne a [[Demèter]] la deessa ungeix el nen [[Demofont]] amb ambrosia i d'aquesta manera l'alimenta (versos 235ss.). Segons Píndaro, una de les impietats de [[Tàntal]] va ser oferir als seus convidats l'ambrosia dels immortals, un robatori semblant al que va cometre [[Prometeu]], com va assenyalar Karl Kerenyi (en Herois dels grecs). [[Circe]] va esmentar a [[Odisseu]] que un estol de coloms portava l'ambrosia a l'[[Olimp]].
Per derivació, es va cridar Ambrosia (plural neutre) a certs festivals que se celebraven en honor de Dionís, probablement per la predominança dels banquets relacionats amb elles.
 
Molts investigadors moderns com Danny Staples relacionen l'ambrosia amb el [[fong al·lucinogenlucinògen]] [[Amanita muscaria]].▼
La ambrosia està relacionada amb l'amrita hindú, una beguda que conferia la immortalitat als déus.
 
==Etimologia==
▲Molts investigadors moderns com Danny Staples relacionen l'ambrosia amb el fong al·lucinogen Amanita muscaria.
La paraula deriva del grec ἀμ- (abans, 'no') i βροτός (brotόs, 'mortal') i significa, literalment, «immortalitat».
 
▲En la mitologia grega, l'ambrosia (en grec ἀμβροσία) és una substància associada als déus, considerada generalment el menjar o beguda d'aquests. La paraula deriva del grec ἀμ- (abans, 'no') i βροτός (brotόs, 'mortal') i significa, literalment, «immortalitat» .1 No obstant això, el britànic Arthur Woollgar Verrall (1851-1912), investigador clàssic , va negar que hi hagués algun exemple clar en què la paraula Ambrosios signifiqués necessàriament 'immortal', i va preferir interpretar-la com 'fragant', un sentit que al seu parer resulta més adequat. [cita requerida] en aquest cas, la paraula podria procedir del semític MBR ( '[[ambre]]', compari amb 'ambre gris'), al qual les nacions orientals atribuïen propietats miraculoses.
 
== Vegeu també ==
* [[Icor]].
 
==Referències==
{{referències}}
 
{{commonscat}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Ambrosia»