Hafiz Rahmat Khan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - la que va + la qual va
correcció (cas-cat)
Línia 10:
En aquesta situació amb un menor al poder, Safdar Jang va voler dominar el Katehr, ja anomenar Rohilkhand. El nawab banghash de [[Farrukhabad]], Kaim Khan, se li va aliar i va marxar amb un exèrcit contra els rohilles lliurant una desastrosa batalla a Kadirganj (districte de [[Budaun]] o [[Badaun]]) el [[22 de novembre]] de [[1748]]; Kaim Khan fou derrotat i mort, les seves tropes (60.000 homes) es van desbandar i els rohilles es van apoderar d'una part del territori de Kaim Khan, les parganes situades al nord del [[Ganges]] que Hafiz va annexionar; Safdar es va apoderar poc després de Farrukhabad; però els maltractes que va imposar a la població van provocar un aixecament i Ahmed Khan, germà de Kaim Khan, que vivia retirat, va reconquerir el poder expulsant a les forces d'Oudh i derrotant i matant al seu governador Nawal Rai ([[1 d'agost]] de [[1750]]) a Khudaganj. Safdar, irritat, va reunir forces per atacar als afganesos de Farrukhabad; Ahmed Khan va cridar en suport als rohilles, i les forces unides van derrotar a Oudh de manera greu a Ram Chhatauni a uns 3 km a l'oest de Patiali al Ganges el [[13 de setembre]] de [[1750]]; Safdar va quedar ferit però va poder fugir encara que va caure en desgràcia a Delhi i es va iniciar una conspiració per privar-lo dels seus dominis a Oudh. Ahmad Khan va rebre un khilat de l'emperador i un decret que el restaurava en tot el territori de la seva família del que havia estat privat el [[1748]] i es va sentir prou fort per atacat el fort d'[[Allahabad]] que va assetjar.
 
Safdar va cridar llavors en ajut als marathes dirigits per [[Malhar Rao Holkar]] i [[Jai Appa Sindhia]] que estaven a la vora de [[Kotah]]. La primera preocupació de Safdar era recuperar el favor de l'emperador cosa que va aconseguir i poc després l'exèrcit maratha era agafat al servei de l'emperador amb un bon sou i posat al servei de Safdar Jang contra Ahmad Khan de Farrukhabad. Les forces de [[Suraj Mal]], el príncep [[jat]] de [[Bharatpur]], també es van unir a l'exèrcit de Safdar Jang i el poderós exèrcit així format va avançar creuant el Jamuna. El primer combat fou contra Shahdil Khan, amil (governador militar) del nawab Ahmad Khan a Koil (finals de març de [[1751]]). Shahdil Khan es va haver de retirar. Ahmad Khan que era a Allahabad, va abandonar el setge i es va retirar a [[Farrukhabad]]. Hafiz Rahmat Khan, sabent que no podia lluitar contra els marathes i la coalició formada, va abandonar a Ahmed Khan peroperò el seu pupil, Sad Allah Khan, sense el seu coneixement, es va posar al costat d'Ahmed Khan; l'exèrcit d'Ahmed i Sad Allah (12000 homes) fou aniquilat pels marathes en una batalla prop de [[Fatehgarh]] el [[28 d'abril]] de [[1751]].
 
En posició de debilitat, Hafiz Rahmat Khan es va aliar altre cop a Safdar Jang (que havia perdut el càrrec de [[wazir]] i ara era hostil a l'imperi). En el conflicte que va seguir entre marathes i Farrukhabad, Hafiz va restar neutral. Els marathes van planejar annexionar [[Rohilkhand]] i van rebre el suport de Safdar Jang, i Hafiz es va fer fort a Terai disposat a resistir. Després de diversos combats, Safdar Jang i els seus aliats van entrar a Farrukhabad al començament del [[1752]] i una part del país va passar als marathes en pagament del seu ajut, però el setge de Terai no va reeixir i quan van córrer rumors d'una nova invasió d'[[Àhmad Xah Durrani]], els marathes i Safdar es van retirar i a instàncies de l'emperador Ahmed Shah es va negociar la pau que fou signada a [[Lucknow]] el febrer del [[1752]], per el qual els rohilles pagaven una indemnització de 50 lakhs (5 milions de rúpies) als marathes; Hafiz hauria d'acompanyar com a humil vassall a Safdar Jang a [[Oudh]] (però abans d'arribar a Lucknow fou autoritzat a retornar).