Patró d'interferència conoscòpica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 18:
[[File:Uniaxial interference figures.jpg|thumb|center|upright=2.5|<center>Esbossos de figures d'interferència uniaxial, vistos al llarg de l'eix òptic de cada mineral. Els colors de [[birefringència]] aproximats que poden ser vistos si es tractés d'un mineral amb segon ordre de màxima birefringència. El patró fosc ''«[[Creu de Malta]]»'' és característic dels minerals uniaxials. També es mostren els esquemes de la forma d'una secció transversal a través de la indicatriu òptica del mineral (l'enregistrament del seu índex de refracció en 3D) que es veu en cada posició. La direcció allargada es pot distingir mitjançant l'addició d'una làmina de tinta sensible al microscopi, deixant que l'usuari discrimini entre els minerals «uniaxials negatius» (dreta) i «uniaxials positius» (esquerra)</center>]]
La figura d'eix òptic d'un mineral biaxial és més complexa. Són visibles una o dues corbes isogires (de vegades anomenades «escombretes»), una dels quals tindrà el seu punt de màxima curvatura perfectament centrada (la figura inferior mostra un exemple amb un sol isogir visible.) Si dos isogirs són visibles, seran col·locats esquena amb esquena.
The optic axis figure of a biaxial mineral is more complex. One or two curved isogyres (sometimes called "brushes") will be visible, one of which will have its point of maximum curvature perfectly centred. (The figure shows an example with a single isogyre visible.) If two isogyres are visible, they will be positioned back-to-back. Rotating the stage will cause the isogyres to move and change shape strikingly - moving from a position where the isogyres curve smoothly and are widely separated at their closest point, then gradually becoming more tightly curved/squarer at their midpoints as they approach each other (a second isogyre appearing from out of the field of view if it was absent before), then merging to form a maltese cross pattern very much like that of a uniaxial mineral. Continuing to rotate the stage will cause the isogyres to separate again - but into the opposite quadrants to where they were previously - then meet again, then separate again into their original quadrants, and so on. The isogyres will touch each other four times in one 360 degree revolution, with each time corresponding to one of the [[extinction position]]s seen in normal cross polarised light.▼
La rotació de la mostra farà que els isogirs es moguin i canviïn de forma sorprenent; passen cap a una posició on la corba isogira sense problemes i estan molt separades en el seu punt més proper, i despejándose gradualment més fortament corbada / més quadrada en els seus punts mitjans a mesura que s'aproximen entre si (una segon isogyre apareixent des de fora del camp de visió si estava absent abans), llavors la fusió per formar un patró de creu de malta molt semblant a la d'un mineral uniaxial. Continuant per girar l'etapa farà que els isogyres per separar de nou - però en els quadrants oposats a on estaven prèviament - a continuació, reunir-se de nou, a continuació, es tornen a separar en els seus quadrants originals, i així successivament. Els isogyres es toquin entre si quatre vegades en una revolució de 360 graus, amb cada temps corresponent a una de les posicions d'extinció observats en llum polaritzada transversal normal.
▲
[[File:Biaxial interference figures.jpg|thumb|center|upright=2.5|<center>Possibles figures d'interferència per a un mineral biaxial amb una àmplia 2V, vist al llarg d'un dels dos eixos òptics. La forma corbada de l'isogir (banda fosca) és característica dels minerals biaxials, tot i que el grau de curvatura canvia a mesura que fem girar el microscopi, i el patró s'assembla en algunes orientacions al patró de «Creu de Malta» d'un mineral uniaxial. La imatge de l'esquerra mostra només la forma; el pegat gris al centre indica el baix primer ordre (gris) dels colors de birefringència observats aquí (l'ordre dels colors que s'observen en la realitat augmentaria lluny del centre, però aquests colors no es mostren). Les dues figures de la dreta mostren l'efecte de l'addició d'una làmina sensible que s'ha instal·lat, on es pot veure que el gris del centre ha sigut substituït per un blau de segon ordre i un groc de primer ordre de color de birefringència. La polaritat del groc i del blau revela si el mineral observat es òpticament «biaxial positiu» (a dalt) o «biaxial negatiu» (part inferior), sent aquesta una propietat clau en la identificació dels minerals (o per investigar la seva composició)</center>]]
| |||