Dret canònic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir , segle XIX → {{segle|XIX}}, en lloc de → en comptes de AWB |
|||
Línia 2:
== Església catòlica ==
[[Fitxer:Treegratian.jpg|200px|thumb|
L'[[Església catòlica]], s'autocomprèn com una comunitat que solament a la llum de la fe pot percebre's en tota la seva realitat, car es constitueix d'un element diví i un element humà. És evident que com a realitat visible i social, subjecta al temps i a l'espai, està dotada des dels seus inicis d'una organització pròpia i d'un [[ordenament jurídic]] específic.
Línia 9:
El Dret canònic constitueix un [[ordenament jurídic]] ple, és a dir, amb tots els elements necessaris. Compta amb els seus propis [[tribunal]]s, [[advocat]]s, [[jurisprudència]], dos [[codi]]s completament articulats i fins i tot amb [[principis generals del dret]].
Els cànons dels concilis es complementen amb decrets [[
Posteriorment, es va formar una col·lecció denominada ''[[Corpus Iuris Canonici]]'', que incloïa les sis principals obres canòniques oficials i particulars, compostes entre [[1140]] i [[1503]], que va ser aplicada fins a la promulgació del [[Codi de Dret Canònic]] de [[1917]].
En el
El Codi de Dret Canònic (''Codex Iuris Canonici'' en [[llatí]]) que regeix actualment, va ser promulgat pel Papa [[Joan Pau II]] el [[25 de gener]] del [[1983]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Revista jurídica de Catalunya |volum=Volum 83 |url= |llengua= | editorial=Col·legi d'Advocats de Barcelona, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya |data=1984 |pàgines=264 |isbn=}}</ref> Consta de set llibres, que tracten dels següents assumptes: Normes Generals, el Poble de Déu, la funció d'ensenyar de l'Església, les funcions de santificar a l'Església, els béns temporals de l'Església, les sancions en l'Església i els processos.
Aquest Codi de dret canònic solament estava en vigor per a l'[[Església Catòlica]] de [[ritu llatí]]. En l'àmbit de les Esglésies Catòliques ''sui iuris'' de [[Esglésies orientals catòliques|ritus orientals]] es va començar la codificació el [[1917]], però no es va arribar a acabar; solament es van promulgar algunes parts abans de la convocatòria del [[Concili Vaticà II]].
Línia 23:
== Església ortodoxa ==
La tradició cristiana ortodoxa és generalment menys legalista, i tracta els cànons més com a normes orientatives i no tant com a lleis absolutes, ajustant-les d'aquesta manera a les circumstàncies locals i culturals. Alguns acadèmics argumenten que, si els Concilis ecumènics haguessin volgut que els cànons fossin tractats com a [[Legislació|lleis]], els haurien denominat ''nomoi/νομοι'' (lleis) en
Els Ortodoxos de parla grega han recopilat cànons comentats en una obra denominada ''Pedalion/Πεδαλιον'' (dita així per la seva finalitat de "dirigir" l'Església). No obstant això, no es tracta d'una codificació, sinó d'una mera compilació del costum i de la interpretació dels cànons.
Línia 30:
En l'[[Església d'Anglaterra]], les corts eclesiàstiques que abans decidien gran quantitat d'assumptes com ara matrimonis, divorcis, testaments, o difamacions, encara tenen [[jurisdicció]] per a alguns assumptes relacionats amb l'Església (per exemple, disciplina del [[clergat]], temes de propietat eclesiàstica o temes relacionats amb esglésies en el sentit immobiliari). El seu estatus separat es remunta al segle XII, quan els [[normands]] les van separar de les corts mixtes que utilitzaven els [[saxons]].
En contrast amb els altres sistemes jurídics anglosaxons, la llei que
Altres esglésies anglicanes (per exemple, l'[[Església Episcopal dels Estats Units d'Amèrica]], o l'[[Església Anglicana del Canadà]]) encara funcionen mitjançant els seus sistemes privats de dret canònic.
Línia 49:
{{ORDENA:Dret Canonic}}
[[Categoria:Dret canònic| ]]
[[Categoria:Història del dret]]
| |||