Patró d'interferència conoscòpica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{inacabat|jaumellecha|data=juliol de 2016}}
 
Un '''patró d'interferència conoscòpica''' o '''figura d'interferència''' és un patró de colors [[Birefringència|birefringents]] creuats per bandes fosques (o isogirsisògirs), que es poden produir usant un [[microscopi de llum polaritzada]] utilitzat per la identificació de [[Mineral|minerals]] i la investigació de les [[Mineralogia òptica|propietats òptiques i químiques dels minerals]].
 
Les figures són produïdes per [[interferència òptica]] quan els raigs de [[llum]] divergents viatgen a través d'una substància òpticament no [[Isotropia|isotròpicaisòtropes]], és a dir, què l'[[índex de refracció]] de la substància varia en diferents direccions dins d'ella. La figura formada es pot considerar com un «mapa» de com la birefringència d'un mineral pot variar amb la variació de l'angle de la perpendicular de la diapositiva, on el color central és la birefringència vist mirant cap avall, i els colors més llunyans del centre són equivalents a la visualització del mineral en angles cada vegada més grans respecte a la perpendicular. Les bandes fosques corresponen a les posicions on ld'[[Extinció (mineralogia)|extinció òptica]] (isotropia aparent). En altres paraules, la figura d'interferència presenta tots els possibles colors de birefringència per al mineral alhora.
 
La visualització de la figura d'interferència és una manera infalible per a determinar si un mineral és òpticament uniaxial{{#tag:ref|Uniaxial: ''presenten una secció òpticament isòtropa (s'inclouen els sistemes cristal·lins [[Sistema cristal·lí tetragonal|tetragonal]] i [[Sistema cristal·lí hexagonal|hexagonal]]).''|group=Nota}} o biaxial{{#tag:ref|Biaxial: ''tenen dues seccions òpticament isòtropes (s'inclouen els sistemes [[Sistema cristal·lí trigonal|trigonal]], [[Sistema cristal·lí monoclínic|monoclínic]] i [[Sistema cristal·lí ortoròmbic|ortoròmbic]]).''|group=Nota}}. Si la figura està alineada correctament, usant una [[Làmina d'ona|làmina de tinta sensible]] en relació amb el microscopi permet a l'usuari determinar el senyal òptic i l'angle òptic del mineral.
 
== Formació de la figura ==
En la [[mineralogia òptica]], un [[microscopi petrogràfic]] i la llum polaritzada s'utilitzen sovint per veure el patró d'interferència. La [[làmina prima]] que conté el mineral a ser investigat es col·loca sobre la [[Platina de microscopi|platina del microscopi]], per sobre d'un [[filtre polaritzat]], però amb un segon filtre («analitzador») entre la lent de l'[[objectiu]] i l'[[ocular]]. El [[Condensador (microscopi)|condensador]] del microscopi es situa prop, a sota de la mostra per a produir una àmplia divergència dels raig polaritzats a través d'un petit punt, i la intensitat de la llum s'augmenta tant com sigui possible (per exemple, pujant la [[Bombeta elèctrica|bombeta]] i l'obertura del [[Diafragma (òptica)|diafragma]]). Normalment s'utilitza una lent d'objectiu d'alta potència. Això maximitza l'[[angle sòlid]] de la lent, i per tant la variació angular de la llum interceptada, i també augmenta la probabilitat que només es pugui veure la figura d'un cristall en qualsevol moment donat.
 
Per a veure la figura, els raigs de llum que surten del microscopi han de sortir més o menys en [[Paral·lelisme (geometria)|paral·lel]]. Això s'aconsegueix normalment ja sigui estirant l'ocular completament (si és possible), o mitjançant la col·locació d'una [[lent de Bertrand]] ([[Émile Bertrand]], 1878) entre la lent de l'objectiu i l'ocular.
 
Qualsevol secció de cristall pot, en principi, produir un patró d'interferència. No obstant això, en la pràctica, només existeixen unes poques orientacions cristal·logràfiques diferents que són adequades per a identificar, per permetre que es produeixi una figura, i que siguin capaces de produir informació fiable sobre les propietats del cristall. Normalment, l'orientació més útil i fàcilment obtenible és la que mira cap avall de l'eix òptic d'una secció de vidrecristall, el que dóna una figura que es refereix com una ''figura d'eix òptic'' (veure a baix). Tals orientacions cristal·lines són fàcils de trobar en una secció prima mitjançant la recerca de minerals a través de les llesques que no són isotròpicsisòtropes, però que apareixen de color negre o gris molt fosc sota la [[llum polaritzada]] normal en tots els sus angles (és a dir, és «[[Extinció (mineralogia)|extinta]]»). Si s'allunya de l'eix òptic, es pot veure una figura per un instant; un alt color birefringent interromp en quatre ocasions quan la mostra ha girat 360 graus amb «flaixos» de color negre que escombren a través del camp de visió.
 
== Figures característiques de minerals uniaxials i biaxials ==
Una figura d'interferència produïda mirant cap avall o prop de l'eix òptic d'un mineral uniaxial és la característica «[[creu de Malta]]», formada pels seus isogirsisògirs. Si es busca la perfecció per sota de l'eix òptic, el patró es mantindrà invariable per complet a mesura que es fa girar la base. No obstant això, si l'angle de visió està una mica lluny de l'eix òptic, el centre de la creu gira / òrbita al voltant del punt central mentre es fa girar la basemostra. La forma de la creu romandrà constant si es mou.
[[File:Uniaxial interference figures.jpg|thumb|center|upright=2.5|<center>Esbossos de figures d'interferència uniaxial, vistos al llarg de l'eix òptic de cada mineral. Els colors de [[birefringència]] aproximats que poden ser vistos si es tractés d'un mineral amb segon ordre de màxima birefringència. El patró fosc ''«[[Creu de Malta]]»'' és característic dels minerals uniaxials. També es mostren els esquemes de la forma d'una secció transversal a través de la indicatriu òptica del mineral (l'enregistrament del seu índex de refracció en 3D) que es veu en cada posició. La direcció allargada es pot distingir mitjançant l'addició d'una làmina de tinta sensible al microscopi, deixant que l'usuari discrimini entre els minerals «uniaxials negatius» (dreta) i «uniaxials positius» (esquerra)</center>]]
 
La figura d'eix òptic d'un mineral biaxial és més complexa. Són visibles una o dues corbes isogiresisògires (de vegades anomenades «escombretes»), una dels quals tindrà el seu punt de màxima curvatura perfectament centrada (la figura inferior mostra un exemple amb un sol isogirisògir visible.). Si dos isogirsisògirs són visibles, seran col·locats esquena amb esquena.
 
La rotació de la mostra farà que els isogirsisògirs es moguin i canviïn de forma sorprenent; passen cap a una posició on la corba isogiraisògira sense problemes i estan molt separades en el seu punt més proper, i despejándosedesprés, gradualment més fortament corbada / més quadrada en els seus punts mitjans a mesura que s'aproximen entre si (una segon isogyre apareixent des de fora del camp de visió si estava absent abans), llavors la fusió per formar un patró de creu de malta molt semblant a la d'un mineral uniaxial. Continuant per girar l'etapa farà que els isogyres per separar de nou - però en els quadrants oposats a on estaven prèviament - a continuació, reunir-se de nou, a continuació, es tornen a separar en els seus quadrants originals, i així successivament. Els isogyres es toquin entre si quatre vegades en una revolució de 360 ​​graus, amb cada temps corresponent a una de les posicions d'extinció observats en llum polaritzada transversal normal.
 
esdevenir
''Rotating the stage will cause the isogyres to move and change shape strikingly - moving from a position where the isogyres curve smoothly and are widely separated at their closest point, then gradually becoming more tightly curved/squarer at their midpoints as they approach each other (a second isogyre appearing from out of the field of view if it was absent before), then merging to form a maltese cross pattern very much like that of a uniaxial mineral. Continuing to rotate the stage will cause the isogyres to separate again - but into the opposite quadrants to where they were previously - then meet again, then separate again into their original quadrants, and so on. The isogyres will touch each other four times in one 360 degree revolution, with each time corresponding to one of the [[extinction position]]s seen in normal cross polarised light.''
 
més fortament corbada / quadrat en els seus punts mitjans quan s'acosten l'un a l'altre
 
i despejándose gradualment més fortament corbada / més quadrada en els seus punts mitjans a mesura que s'aproximen entre si (una segon isogyre apareixent des de fora del camp de visió si estava absent abans), llavors la fusió per formar un patró de creu de malta molt semblant a la d'un mineral uniaxial. Continuant per girar l'etapa farà que els isogyres per separar de nou - però en els quadrants oposats a on estaven prèviament - a continuació, reunir-se de nou, a continuació, es tornen a separar en els seus quadrants originals, i així successivament. Els isogyres es toquin entre si quatre vegades en una revolució de 360 ​​graus, amb cada temps corresponent a una de les posicions d'extinció observats en llum polaritzada transversal normal.
 
''Rotating the stage will cause the isogyres to move and change shape strikingly - moving from a position where the isogyres curve smoothly and are widely separated at their closest point, then gradually becoming more tightly curved/squarer at their midpoints as they approach each other (a second isogyre appearing from out of the field of view if it was absent before), then merging to form a maltese cross pattern very much like that of a uniaxial mineral. Continuing to rotate the stage will cause the isogyres to separate again - but into the opposite quadrants to where they were previously - then meet again, then separate again into their original quadrants, and so on. The isogyres will touch each other four times in one 360 degree revolution, with each time corresponding to one of the [[extinction position]]s seen in normal cross polarised light.''
 
[[File:Biaxial interference figures.jpg|thumb|center|upright=2.5|<center>Possibles figures d'interferència per a un mineral biaxial amb una àmplia 2V, vist al llarg d'un dels dos eixos òptics. La forma corbada de l'isogir (banda fosca) és característica dels minerals biaxials, tot i que el grau de curvatura canvia a mesura que fem girar el microscopi, i el patró s'assembla en algunes orientacions al patró de «Creu de Malta» d'un mineral uniaxial. La imatge de l'esquerra mostra només la forma; el pegat gris al centre indica el baix primer ordre (gris) dels colors de birefringència observats aquí (l'ordre dels colors que s'observen en la realitat augmentaria lluny del centre, però aquests colors no es mostren). Les dues figures de la dreta mostren l'efecte de l'addició d'una làmina sensible que s'ha instal·lat, on es pot veure que el gris del centre ha sigut substituït per un blau de segon ordre i un groc de primer ordre de color de birefringència. La polaritat del groc i del blau revela si el mineral observat es òpticament «biaxial positiu» (a dalt) o «biaxial negatiu» (part inferior), sent aquesta una propietat clau en la identificació dels minerals (o per investigar la seva composició)</center>]]
Linha 30 ⟶ 36:
''The maximum separation between isogyres occurs when the slide is rotated exactly 45 degrees from one of the orientations where the isogyres come together. The point where the isogyres is most tightly curved represents the position of each of the two optic axes present for a biaxial mineral, and thus the maximum separation between the two curves is diagnostic of the angle between the two optic axes for the mineral. This angle is called the '''optic angle''' and often notated as '''"2V"'''. In some cases, knowing the optic angle can be a useful diagnostic tool to discriminate between two minerals which otherwise look very similar. In other cases, 2V varies with chemical composition in a known way for a given mineral, and its measured value can be used to estimate ratios between elements in the [[crystal structure]] - for example, Fe/Mg in [[olivine]]s. However, in these cases it becomes important to also be sure of the optic sign of the mineral (essentially, this tells you how the optic angle is orientated with respect to the whole [[optical indicatrix]] describing the refractive indices of the mineral in 3D). The optic sign and optic angle can be determined together by combining interference pattern microscopy with use of a [[sensitive tint plate]].''
 
A banda i banda de la «cadira de muntar» formada pels isogirsisògirs, els anells de birefringència de color apareixen de forma concèntrica al voltant de dos ulls, anomenats melanòtops. Les bandes més properes són cercles, però les més llunyanes  es converteixen en forma de [[Pera (fruita)|pera]], amb la part estreta apuntant a la cadira de muntar. Les bandes més grans que envolten la cadira de muntar i els dos melanotòps formen una figura en forma de 8.{{sfn|Hartshorne|Stuart|1964|p=''210-211''}}
 
Sovint, s'utilitza simultàniament una [[Taula de colors d'interferència|taula de Michel-Levy]] amb el patró d'interferència per a determinar la informació útil que ajuda en la identificació dels minerals.