Diferència entre revisions de la pàgina «Hermenegild»

correcció (cas-cat)
m (Corregit: - agrupats en torn del + agrupats entorn del)
(correcció (cas-cat))
Els vascons, sabedors de la revolta, es va unir i van formar un exèrcit que va descendir en la primavera del [[581]] per la Vall de l'Ebre, i van devastar tota la Tarraconense amb excepció d'algunes ciutats emmurallades. El rei Leovigild va anar contra els vascons, i va fer una campanya lenta per donar temps a negociar amb el fill rebel. Acabada la campanya amb la construcció de la fortalesa de Victoriacum (581) ja no es podia demorar més el combat contra el rebel i el 582 Leovigild va decidir per fi marxar contra ell. Mèrida va ser ocupada, així com les ciutats i fortaleses de Lusitània que eren lleials a Ermenegild. Després va marxar contra la Bètica, atacant Sevilla.
 
En aquesta situació va intervenir el reu sueu [[Miro]], peroperò no se sap per quin bàndol. Segons uns va marxar amb un exèrcit en ajuda del seu aliat Ermenegild. Segons altres Miro era vassall de Leovigild des del [[576]] i acudia com obligació cap al seu senyor. Tampoc no se'n coneix el resultat: segons uns els sueus van ser assetjats i Miro va haver de rendir-se i jurar fidelitat al rei visigot leovigoild. Segons altres Miro va arribar amb les seves tropes, va prendre part en les operacions i contribuí a prendre Sevilla.<ref>Joan de Biclar assegura que es va permetre Miro d'entrar a Sevilla, on va morir poc després (583), però Gregori de Tours afirma que es va retirar als seus dominis a Galícia on va morir aquest mateix any. Per a Isidor de Sevilla, en la seva ''Història dels sueus'', i per a Joan de Biclar, Miro va acudir en ajuda de Leovigild. Segons Gregori de Tours, ajudava Ermenegild</ref>
 
Leovigild va prendre algunes fortaleses o ciutats dels voltants de Sevilla i va estrènyer el setge de Sevilla. El riu Guadalquivir va ser bloquejat per impedir subministraments a la ciutat (hivern del 582 al [[583]]).