Diferència entre revisions de la pàgina «Antonio Lugo Machín»

cap resum d'edició
m (Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15670073 a 13881017 de 88.6.170.153. [s])
Fill de l'espanyol José Lugo Padrón i la cubana Leoncia Machín, era el vuitè fill de 16 germans. Fins als 14 anys treballa de [[Paleta (ofici)|paleta]] i viatjà per les províncies d'[[Oriente]] i [[Camagüey]] a la recerca de noves ocupacions. El [[1928]] arribà a [[l'Havana]] on inicià la carrera musical al costat de [[Manuel Zabala]], intèrpret de cançons populars del país, el [[son]] i la [[guaracha]] especialment.
 
El [[1929]] gravà el seu primer disc, ''[[El manisero]]'', de [[Moisés Simons]], que li hauria de donar molta popularitat. L'any següent, Machin i el seu company foren contractats com a cantants de l'orquestra de [[Justo Aspiazu]], que actuava en el Casino Nacional de la capital cubana. Amb la mateixa orquestra, viatjà a [[Nova York]], afegint una nova i celebrada cançó al seu repertori, ''El lamento africano'', d'[[Ernesto Lecuona]]. En els quatre anys següents actuà a Cuba i els [[Estats Units]], fins a formar el seu propi quartet, el qual es donaria a conèixer en el <''barri llatí''> de Nova York.
 
Poc temps després abandonaria el quartet per viatjar a [[Londres]], contractat per l'espectacle ''La vida comença a les vuit i quaranta'', que va romandre un any en cartell. De Londres passà a París, on actuà en l'espectacle ''El canto de los tropicos'', mercès a les gestions Moisés Simons, autor de ''El manisero''. El [[1937]] va intervenir en la revista ''París nuu''; l'any següent formà la seva pròpia orquestra, que tenia com a seu la sala La Coupole.