Hafiz Rahmat Khan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat) |
correcció (cas-cat) |
||
Línia 20:
El [[1761]] Ahmad Khan de [[Farrukhabad]] i Hafiz Rahmat Khan de [[Rohilkhand]] va ajudar a [[Ahmad Shah Durrani]] a [[Panipat]], batalla en la qual va obtenir una gran victòria sobre els [[marathes]]. Hafiz i Ahmad van recuperar bona part dels territoris perduts que els foren cedits per Ahmad Shah (Hafiz va rebre la pargana d'[[Etawah]] de la que els marathes foren expulsats) però això el va enfrontar amb Shuja al-Dawla d'Oudh que aspirava també a aquestos territoris; Ahmad Khan de Farrukhabad, fort de la seva aliança afganesa no podia ser atacat llavors, però la situació va canviar aviat i Shuja al-Dawla va decidir ajustar comptes amb el nawab banghash de Farrukhabad i es va aliar a Najib al-Dawla, el seu antic enemic, que llavors havia esdevingut ''wazir amir al-umara''. Hafiz va donar suport aquesta vegada a Farrukhabad i la seva ajuda va evitar la conquesta del principat per Oudh ([[1762]]).
Després Hafiz es va implicar en l'atac a [[Patna]], en poder dels britànics ([[1763]]) i va participar en la batalla de [[Buxar]] ([[1764]]) entre Mir Ali de Bengala aliat a Shuja al-Dawla, i els britànics. Shuja al-Dawla, derrotat, es va refugiar al campament d'Hafiz a Hasanpur ([[districte de Muradabad]]),
El [[1770]] un exèrcit maratha fou convidat a [[Delhi]] per participar en la conquesta de Farrukhabad (i després envair Rohilkhand). Najib al-Dawla es va aliar a Oudh i les seves forces es van unir a les dels marathes i van avançar fins a Koil, on Najib es va posar malalt i es va retirar deixant al front al seu fill gran Zabita Khan que cooperava amb els marathes, esperant així evitar l'annexió del seu propi domini per part del nawab d'Oudh, però no volia combatre a Hafiz. Najib al-Dawla va morir el mateix [[1770]] i Zabita Khan, contrari a la guerra contra Hafiz, va quedar pràcticament presoner al campament dels marathes; aquestos van oferir a Hafiz Rahmat Khan el seu alliberament i la pau a canvi de diners, però el preu demanat era alt (la cessió dels jagirs d'Etawah i Shikohabad) i Hafiz Rahmat Khan no hi va accedir. Dunde Khan (cosí d'Hafiz i sogre de Najib al-Dawla) va morir el [[1771]]; Najib i Dunde havien estat els principals aliats d'Hafiz i aquest es va aliar llavors a Oudh i com a pagament per la seva protecció contra els marathes es va comprometre a pagar 40 lakhs (4 milions) de rúpies, un quart immediatament i la resta en tres pagaments anuals. Mentre es negociava Zabita Khan es va escapar i llavors Hafiz va refusar el pagament al·legant que les condicions pactades per les quals havia de pagar no s'havien complert, i això va portar a la guerra entre Oudh i Rohilkhand. Fayd Allah Khan, un dels fills d'Ali Muhammad Khan, que fou el fundador del principat de [[Rampur]], va refusar ajudar a Hafiz, i el van seguir alguns altres caps menors. Els britànics van donar suport actiu a Oudh. Mentre els marathes van avançar cap a Delhi i van reinstal·lar al tron a l'emperador [[Shah Alam II]], i així foren els amos de l'imperi. Al mateix temps es van produir diversos enfrontaments entre marathes i afganesos, en què els marathes van recuperar els territoris de Farrukhabad que els hi havien estat cedits temps enrere, i poc després Ahmad Khan va morir i els seus altres territoris van esdevenir tributaris d'Oudh. Això va deixar a Rohilkhand com el darrer enemic.
| |||