Msila: diferència entre les revisions

La ciutat fou fundada pel príncep [[fatimita]] d'Ifriquiya Abu l-Kasim Muhammada, el futur [[Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah]] 934-946) el [[927]] com a posició d'avantguarda per dominar el Zab, prop de l'antiga ''Zabi'' a l'oest de ''Lambaesis''. El príncep havia fet una expedició al Zab i [[Tahart]] especialment contra la turbulenta tribu dels Kamlan. Va encarregar la fundació al seu lloctinent Ali ibn Hamdun<ref> Que era fill d'Hamdun, de nom complet [[Abu Abd Allah Hamdun al-Andalusí]]</ref> que s'hi instal·laria amb les seves tropes (''adjisa'' i eslaus, i els kamlans sotmesos). El seu nom inicial fou Muhammadiyya, del nom del príncep, però de seguida fou coneguda com a Msila per la seva posició al costat d'un curs d'aigua, el uadi Sahr (modern oued Ksob). El districte de Msila fou així una marca fronterera occidental, destinada a frenar les incursions dels nòmades berbers (Birzal, Muzata, Kamlan i altres [[Huwwara]], del gran grup [[zeneta]]) en direcció a [[Kairuan]] controlant el congost d'al-Kantara<ref> La Boca del Sahara, ''Fam al-Sahra'' </ref> amb les valls del uadis [[Maskayana]] i [[Mellègue]] al nord-oest, que eren la via natural de penetració. Si els nòmades ja havien estat hostils als [[aglàbides|aglabites]] que eren sunnites, més ho eren ara als fatimites xiïtes que a més tenien com auxiliars als [[kutama|kutames]], els seus enemics tradicionals.

Els fatimites el [[962]] estaven progressant cap al Magreb occidental i els omeies només conservaven [[Ceuta]] i [[Tànger]], però mercès a l'acció de Muhammad ibn al-Khayr ibn Muhammad, el nou cap dels [[maghrawes]], grup dels zenetes, els fatimites van haver de retrocedir cap a l'est. Muhammad es va apoderar del Magreb central i va crear un gran estat maghrawa sota protectorat omeia; aquest estat va durant en total uns 15 anys; fou posat en perill fins que l'ara governador fatimita d'[[Ifriquiya (província del Califat)|Ifriquiya]], [[Ziri ibn Manad]], l'emir del gran grup berber [[sanhadja]], tradicionalment hostil als zenetes en general i especialment als maghrawes, va rebre orde del califa fatimita (que el 969 havia conquerit Egipte) d'aturar l'expansió d'aquestosaquests i apoderar-se dels seus territoris. Va reunir un exèrcit ([[971]]) i la primera batalla es va lliurar el [[15 de febrer]] del [[971]] probablement prop de [[Tlemcen]], i els maghrawes i aliats zenates van ser derrotats de manera decisiva. Muhammad es va suïcidar i altres disset emirs maghrawes i zenates van quedar morts sobre el camp de batalla. Però els maghrawes es van reagrupar sota al-Khayr ibn Muhammad ibn al-Khayr, el fill de l'emir que s'havia suïcidat, i van poder formar aliança amb Djafar ibn Ali ibn Hamdun el governador fatimita del [[Zab]], revoltat; els rebels van reconèixer la sobirania omeia cordovesa; tres mesos més tard foren atacats prop de [[Tahert]], i van infligir una derrota important a l'exèrcit fatimita ([[zírida]]).

Eliminats els Banu Hamdun, Msila va començar a perdre importància en profit d'Ashir. La guerra contra els zenetes va seguir i sota l'emir [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] (996-1016) l'oncle d'aquest, [[Hammad ibn Buluggin]], va fundar una nova ciutat a uns 20 &nbsp;km al nord-est de Msila coneguda com la [[Kala dels Banu Hammad]], que seria la nova capital provincial i la base militar des d'on dominar als zenetes. Segons [[Ibn Khaldun]] la població fou construïda en dos anys i després embellida pels successor d'Hammad, que va fundar la dinastia [[hammàdida]], especialment [[al-Nasir ibn Alannas]] (1062-1089) i [[al-Mansur ibn al-Nasir]] (1089-1105). Msila va perdre importància al deixar de ser capital mentre la Kala augmentava.

Amb la invasió [[hilàlida]] les regions del Zab i Hodna, com la Ifriquiya pròpia, foren devastades pels àrabs [[Athbadj]], [[Riyah]] i [[Zugbha]] del grup dels [[Banu Sulaym]]. Msila, la Kala, Ashir i altres llocs foren devastats, però mentre la Kala i Ashir no es van recuperar, Msila va subsistir sota els [[almohades]], encara que la capital va passar a [[Bejaïa|Bugia]]. Al final del {{segle |XII}} els mallorquins [[Banu Ghaniya]], oposats als almohades, hi van causar danys però en aquest temps va donar també personalitat com Abu Ali al-Masili o Ahmad ibn Harb.

Després va patir en les lluites entre [[hàfsides]] i [[abdalwadites]]. Els [[dawudiyya]] van intentar imposar el seu domini a la regió. El domini de les tribus àrabs nòmades al Zab i l'Hodna va acabar de fer perdre a Msila el rang de ciutat i va passar a ser un poble al segle XV, fins a la segona meitat del {{segle |XX}}, amb la independència algeriana, quan fou escollida com a vila pilot per la transició dels nòmades al sedentarisme, amb la construcció d'un poble a la rodalia amb materials locals que es va dir Maader. Als darrers anys del {{segle |XX}} fou refugi de guerrillers islamistes i el govern va haver de fer algunes campanyes per netejar la zona.

* [[Alí ibn Hamdun al-Andalussí]], [[927]]-[[945]]

* [[Jàfar ibn Alí ibn Hamdun al-Andalussí]], [[945]]-[[979]]

==Referència Referències ==

* [[Enciclopèdia de l'Islam]], sv. Msila, volum VI, pàgs 716-717