Etra (filla de Piteu): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç |
afegeixo dades i referència |
||
Línia 1:
[[File:Laurent de La Hyre - Theseus and Aethra - WGA12325.jpg|thumb|[[Laurent de La Hyre]] - Teseu i Etra]]
'''Etra''' (en [[grec antic]] Αἴθρα), d'acord amb la [[mitologia grega]],
A Etra la va pretendre primer [[Bel·lerofont]], però quan [[Egeu (rei)|Egeu]] va arribar a Trezè després d'haver consultat l'[[oracle de Delfos]] sobre la manera de tenir descendència, Piteu va entendre la resposta de l'oracle i se les enginyà perquè la seva filla s'unís a l'hoste. El resultat d'aquesta unió va ser [[Teseu]]. També es deia que la vigília del dia que havia d'arribar Egeu, la deessa [[Atena]] va inspirar a Etra en un somni el desig d'anar a una illa veïna a oferir un sacrifici a l'heroi Esfer, que havia estat conductor del carro de Pèlops. Allà va ser sorpresa per [[Posidó]], que la va violar. Aquella mateixa nit es va unir a Egeu, de manera que Teseu pot ser fill del déu o fill del mortal.
Quan va marxar a [[Atenes]], Egeu li va dir a Etra que si un dia infantava un fill no li digués el nom del seu pare, però va deixar sota una roca unes sandàlies i la seva espasa. Va dir a Etra que quan el noi fos prou gran per aixecar la pedra hi descobriria la manera de trobar el seu pare. Etra es va quedar a Trezè criant i educant el seu fill. Quan Teseu va ser rei d'Atenes, succeint el seu pare, va portar [[Helena]], a la que havia raptat a [[Esparta]] juntament amb [[Pirítou]], amb la seva mare, Etra com a noia de companyia. Un dia, mentre estaven dona i nena soles, van arribar els germans d'Helena, [[Càstor i Pòl·lux]], la van alliberar i van agafar com a esclava Etra, qui acompanyaria Helena a Esparta i també a [[Troia]], quan [[Paris de Troia|Paris]] la raptà de nou. A Troia va criar el seu besnét [[Múnit]]. Quan Troia va ser presa, va ser reconeguda pels seus néts [[Demofont]] i [[Acamant (fill de Teseu)|Acamant]], que van aconseguir deixar-la lliure. Es deia que quan va morir Teseu, Etra es va suïcidar per la pena que sentia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=182|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62,
{{Commonscat}}
{{ORDENA:Etra Filla De Piteu}}
▲* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 87.
[[Categoria:Princeses de la mitologia grega]]
| |||