Santa Maria de Sixena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
vaig ampliant
Línia 1:
{{infotaula edifici}}
[[Fitxer:Santa_Maria_de_Sixena.JPG|thumb|Portalada amb 14 arquivoltes]]
El '''Reial monestir de Santa Maria de Sixena''' (en [[castellà]]ː Real Monasterio de Santa María de Sigena) foués un anticmonestir d'estil [[monestirOrde del Cister|cistercenc]] femenídel d'[[Aragósegle XII]] situat en el terme municipal de l'orde[[Vilanova de Sixena]] ([[ComanadoresMonegres]], Osca) fet construir per [[Sança de SantCastella Joani de JerusalemPolònia|ComanadorsSança de SantCastella]] Joan(regna deconsort Jerusalemd'[[Alfons el Cast]],) lescom restesa del[[monestir]] qualdestinat estana situadesreligioses [[Orde Sobirana i Militar de Malta|hospitalàries]]. Va ser fundat com a [[monestir]] femení de l'actual municipiorde de [[VilanovaComanadores de SixenaSant Joan de Jerusalem|Comanadors de Sant Joan de Jerusalem]] (el [[província23 d'Oscaabril]] de [[1188]]).
 
Abandonat durant les desamortitzacions espanyoles de 1835, fou atacat durant la [[Guerra Civil Espanyola]] i una gran part del seu patrimoni fou greument malmesa. Part del patrimoni que es va recuperar està dividit entre diversos museus, que inclouen el Museu de Saragossa, el Museu Diocesà de Lleida i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Actualment és en curs un conflicte legal sobre la titularitat dels béns exhibits en aquests museus.
 
== Història ==
[[Fitxer:Inauguració Sales romànic juny 2011 -18.JPG|thumb|Pintures restaurades i exhibides al [[MNAC]]]]
Fou fundat el [[1188]] per [[Sança de Castella i de Polònia|Sança de Castella]], muller del [[rei d'Aragó]] [[Alfons el Cast]], com a monestir de l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]]: fou el primer de la branca femenina d'aquest orde. En quedar viuda, la reina Sança s'hi va recloure i hi fou sepultada. El fill comú d'ambdós, [[Pere el Catòlic]], també escollí Sixena com a lloc d'enterrament.
 
=== Fundació ===
El lligam del cenobi amb la família reial del [[casal d'Aragó]] fou notable. Així, a principis del [[segle XIV]], [[Blanca d'Aragó i Anjou]], filla de [[Jaume II el Just]], hi professà com a monja a l'edat de cinc anys. Fou possessió de l'hospital fins a la [[desamortització]] de [[1837]].
Fou fundat el [[1188]] per [[Sança de Castella i de Polònia|Sança de Castella]], muller del [[rei d'Aragó]] [[Alfons el Cast]], com a monestir de l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]]: fou el primer de la branca femenina d'aquest orde. En quedar viuda, la reina Sança s'hi va recloure i hi fou sepultada quan va morir el 1208. El fill comú d'ambdós, [[Pere el Catòlic]], també escollí Sixena com a lloc d'enterrament.
 
Aviat es va formar una comunitat amb tres classes o estaments: ''sorores'' o ''domne'' (religioses claustrals), ''iuniores'' (nenes educades per les religioses, que vivien en el monestir) i ''mitja creu'' (religioses i servidores de la comunitat). Les abadesses del monestir fins a 1292 van ser [[Ozenda de Lizana]], [[Urraca de Entenza]], [[Toda Ortiz]], [[Elisenda de Querol]] i [[Inés de Benavente]]. [[Teresa Jiménez de Urrea]] va ser priora des de 1292 fins a 1321 i va ser succeïda per la infanta Blanca, filla del rei [[Jaume el Just|Jaume II d'Aragó]].<ref>{{Ref-llibre|editorial=Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milá y Fontanals|isbn=84-00-07450-5|apellidos=Sáinz de la Maza Lasoli|nombre=Regina|título=El Monasterio de Sixena: Catálogo de documentos del Archivo de la Corona de Aragón, Tomo I|año=1994|páginas=XV}}</ref>
El [[1936]], al principi de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], fou saquejat i incendiat pels anarquistes de [[Durruti]] i tota la seva esplendor (havia estat declarat monument historicoartístic el 1923) quedà en un no res. El [[1985]] s'hi instal·là una comunitat de monges de l'orde de les Germanes de Betlem i de l'Assumpció de la Mare de Déu.
 
Intervingut el segle XIII, va començar un nou declivi econòmic, fins que el 1298 [[Jaume el Conqueridor]] el va prendre sota la seva empara, amb el que es va inaugurar una nova època d'esplendor. Durant el priorat de Blanca d'Aragó, en la primera meitat del segle XIV, el monestir s'enriquirà amb tapissos, retaules, pintures i altres mobles i objectes d'art. En el llarg interregne que va tancar el [[Compromís de Casp]] en 1412, les «propietàries» de Sixena van prendre partit pel comte Jaume d'Urgell, per la qual cosa la [[Dinastia Trastàmara]], que gens tenia a veure amb la dinastia fundadora, es va oblidar de [[Vilanova de Sixena]] en arribar al poder.
== Tombes reials ==
 
[[Fitxer:Pere-II-aragó-tomba-sixena.jpg|thumb|Tombes reials de Sixena]]
Durant els segles XVI i XVII es va mantenir la vida monàstica, regulada en 1588 amb l'aprovació del ''Libro Consueta o Tercera Regla'', una adaptació de la regla redactada per a aquest monestir en 1188 pel [[Bisbat d'Osca|bisbe d'Osca]], Ricardo. En aquells anys Sixena ja no era ni arxiu real, ni cort, i fins i tot durant els segles XVII i XVIII va desaparèixer la vida comunal.
S'hi conserven les tombes de:
 
* [[Sança de Castella i de Polònia|Sança de Castella]], muller d'[[Alfons el Cast]], comte de Barcelona i rei d'Aragó
=== Desamortitzacions i guerra civil ===
* [[Pere el Catòlic]], comte de Barcelona i rei d'Aragó
La [[Desamortitzacions espanyoles|Desamortització]] de 1835 li va privar de la major part dels seus béns i la comunitat va ser obligada a abandonar el monestir, encara que van tornar a ell alguns anys més tard, moment en el qual es van executar algunes obres de reconstrucció. El 1923 el monestir fou declarat monument historicoartístic.
 
A l'agost de 1936, en l'ambient anticlerical de la [[Guerra Civil Espanyola]], el monestir va ser incendiat i arrasat per una columna de milicians anarquistes que es dirigien al front d'Osca, salvant-se solament l'església romànica i el Panteó Reial.<ref name="milicianos">{{Ref-llibre|editor=Gobierno de Aragón|url=http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Departamentos/PoliticaTerritorialJusticiaInterior/Documentos/docs/Areas/Información%20territorial/Publicaciones/Coleccion_Territorio/Comarca_Monegros/DOCUMENTOS_BLOQUE_III_DE_LAS_ARTES-2.pdf|obra=Comarca Monegros|título=El Monasterio de Santa Maria de Sixena|serie=Colección Territorio, Bloque III de las Artes|nombre=Sergio|apellido=Baches Opi|página=189}}</ref> Moltes obres d'art van ser destruïdes o saquejades i les tombes dels reis d'Aragó van ser profanades.<ref name="milicianos" />
 
=== Noves inquilines ===
Des de 1950 s'han dut a terme obres de reconstrucció a l'església, [[refetor]], [[sala capitular]] i [[claustre]]. Després del franquisme, el monestir fou abandonat per les monges de Sant Joan de Jerusalem a principis de la dècada de 1980, però el 1985 s'hi va instal·lar un grup de religioses de les [[Germanes de Betlem]] i de l'Assumpció de la Verge, que actualment l'habiten.
 
== Patrimoni ==
El monestir està construït amb una base romànica a la qual es van anar afegint elements arquitectònics propis del [[Cister]] i elements [[mudèjar]]s, com els sostres. Cal destacar la impressionant portada amb 14 arquivoltes.
 
=== Col·lecció artística ===
Les [[Pintures de la sala capitular de Sixena|pintures]] de la sala capitular s'arrencaren acabada la guerra i foren dutes la [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]: en part, havien desaparegut i la capa de colors s'havia perdut, però encara i així, les restes de les pintures murals són un dels millors exemples de la pintura de transició entre el romànic i el gòtic.
 
D'altres elements, singularment el tron pintat de l'abadessa, es conserven al [[Museu de Lleida Diocesà i Comarcal|Museu Diocesà i Comarcal de Lleida]]. Aquest patrimoni traslladat és objecte actualment d'una disputa judicial entre diòcesis, avalada políticament des de la Generalitat de Catalunya i la Diputació General d'Aragó. El portapau i altres peces d'orfebreria també són al MNAC.<ref>fons del MNAC</ref> El mes d'abril de 2015 un jutge d'Osca va declarar la compra nul·la.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/840647-compra-nulmla.html|títol = Un jutge declara la compra de Sixena Nul·la|consulta = 15/4|llengua = |editor = El Punt Avui|data = }}</ref>
 
=== Tombes reials ===
[[Fitxer:Pere-II-aragó-tomba-sixena.jpg|thumb|Tombes reials de Sixena]]S'hi conserven les tombes de:
* [[Sança de Castella i de Polònia|Sança de Castella]], muller d'[[Alfons el Cast]], comte de Barcelona i rei d'Aragó
* [[Pere el Catòlic]], comte de Barcelona i rei d'Aragó
 
=== Arxiu ===
Els documents del monestir conservats fins als nostres dies es troben en l'[[Arxiu Històric Provincial d'Osca]], on van ingressar en 1941. La documentació està constituïda per pergamins, llibres i lligalls, datats entre 1173 i 1923, que reflecteixen la història del monestir, el seu funcionament i la vida quotidiana de les monges, a través de privilegis concedits al monestir, testaments, escriptures notarials, vendes, donacions, etc.<ref>{{Ref-web|url=http://www.patrimonioculturaldearagon.es/c/document_library/get_file?uuid=f614d36b-4662-4011-8883-df3814445838&groupId=10157|autor=Archivo Histórico Provincial de Huesca|título=Cuadro de clasificación de fondos|fecha=30 de abril de 2012|fechaacceso=12 de diciembre de 2013}}</ref> Cal destacar la sèrie d'expedients de [[neteja de sang]] (segles XVII-XVIII) exigits a les futures monges abans del seu ingrés en el monestir.També existeixen llibres que descriuen documents del convent gràcies als quals es coneixen molts dels quals no s'han conservat. L'arxiu del monestir va albergar també documents dels reis d'Aragó des del regnat de [[Jaume el Conqueridor]] fins a 1308, any en què es decideix el seu trasllat al monestir de [[Sant Joan de Jerusalem (Barcelona)|Sant Joan de Jerusalem]] a [[Barcelona]].<ref name="GEA">{{Citar enciclopèdia|título=Archivo de la Corona de Aragón|enciclopedia=Gran Enciclopedia Aragonesa|url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209&tipo_busqueda=1&nombre=Archivo%20de%20la%20Corona%20de%20Arag%F3n&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes=|fechaacceso=4 de enero de 2014}}</ref>
 
== Referències ==