Aquest terme va ser creat originalment el 1964, en anglès, per dos geòlegs [[Austràlia|australians]]: Isabel Joy Bear i R. G. Thomas. Va aparèixer per primera vegada a la revista ''[[Nature]]'' (993/2).<ref name="Bear1964">{{Plantilla:Cita publicación|volumen=201|número=4923|páginas=993–995|apellido=Bear|nombre=I.J.|autor2=R.G. Thomas|título=Nature of argillaceous odour|publicación=Nature|fecha=març de 1964|doi=10.1038/201993a0}}</ref><ref>{{Plantilla:Cita libro|título=The Dord, the Diglot, and an Avocado Or Two: The Hidden Lives and Strange Origins of Words|nombre=Anu|apellido=Garg|editorial=Penguin|año=2007|isbn=9780452288614|página=399|url=http://books.google.com/books?id=SBlK4QrLmiIC&pg=PT399}}</ref> Al seu article, els autors ho van descriure com "l'olor que deriva d'un oli traspuat per certes [[Planta|plantes]] durant períodes de sequera". Aquest oli queda [[Adsorció|adsorbit]] a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i en entrar en contacte amb la pluja són alliberats en l'aire juntament amb un altre compost: la [[Geosmina|geosmina.]]<ref name="Bear1965">{{Plantilla:Cita publicación|volumen=207|número=5005|páginas=1415–1416|apellido=Bear|nombre=I.J.|autor2=R.G. Thomas|título=Petrichor and plant growth|publicación=Nature|fecha=setembre de 1965|doi=10.1038/2071415a0}}</ref> La geosmina és un [[Metabòlit secundari|producte metabòlic]] de certs [[Actinobacteri|actinobacteris.]] L'emissió d'aquests compostos és el que produeix l'aroma característic, al que també es pot sumar el de l'[[ozó]] si a més a més hi ha activitat elèctrica.<ref name="SA71812">{{Ref-notícia|títol=Storm Scents: It's True, You Can Smell Oncoming Summer Rain: Researchers have teased out the aromas associated with a rainstorm and deciphered the olfactory messages they convey|url=http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=storm-scents-smell-rain|consulta=20 de juliol de 2012|obra=Scientific American|data=18 de juliol de 2012|autor=Daisy Yuhas}}</ref>
En un treball posterior, Bear i Thomas (1965) van demostrar que aquests olis aromàtics retarden la germinació de les llavors i el creixement de les plantes.<ref name="Bear1965" /> Això podria indicar que les plantes traspuen aquests olis amb la finalitat de protegir a les llavors, evitant que germinin en èpoques de sequera. Després de períodes de sequera en zones desèrtiques, el petricor és molt més perceptible i penetrant quan arriba el període de pluges. Per la seva complexa composició (més de 50 substàncies), el petricor no s'ha pogut sintetitzar.
El 2015, científics del [[MIT]] van utilitzar càmeres d'alta velocitat per mostrar com aquesta olor s'introdueix a l'aire.<ref>{{Plantilla:Cite web|título=Puede que no sepas qué es el petricor, pero seguro que te gusta (VÍDEO)|url=http://www.huffingtonpost.es/2015/01/17/petricor_n_6491826.html|sitioweb=El Huffington Post|fechaacceso=3 de desembre de 2015}}</ref> Van filmar gotes de pluja caient en 16 superfícies diferents, variant la intensitat i l'altura de la caiguda. Van descobrir que en copejar una superfície porosa, es creen petites bombolles dins de la gota. Aquestes augmenten de grandària i suren cap amunt. En aconseguir la superfície, es trenquen i alliberen una "efervescència d'aerosols" a l'aire, els quals transporten l'aroma.
