Fènix (ocell): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
redirecció
m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, segle XIX → {{segle|XIX}}, l’ → l' AWB
Línia 1:
{{redirecció|Bennu|(101955) Bennu}}
[[Fitxer:Phoenix detail from Aberdeen Bestiary.jpg|thumb|275px|El fènix del [[Bestiari d'Aberdeen|''Bestiari'' d'Aberdeen]]]]
En l'antiga [[mitologia egípcia]], en què s'anomena '''''Bennu''''',<ref name="dicAvesSag">{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián |nom=Pedro |títol=Diccionario de las religiones|pàgines=61|lloc=Madrid| editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Aves sagradas}}</ref> i en els mites que en deriven, el '''fènix''' és un ocell de foc sagrat.
 
És un ocell mascle, amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de branquillons de [[canyella (espècia)|canyella]] i després l'encén; el niu i l'ocell es cremen amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix. El fènix nou embalsama les cendres del vell en un ou de [[Mirra (planta)|mirra]] i el porta a [[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]] ('la ciutat del sol', en grec), situada a [[Egipte]]. L'ocell, es deia que es regenerava de les ferides d'un adversari, per la qual cosa era gairebé immortal i invencible -un símbol del foc i de la deïtat.
Línia 9:
Al principi, els egipcis l'identificaven amb una cigonya o amb un ocell semblant a un bernat pescaire, anomenat ''bennu'', conegut des del ''[[Llibre dels Morts]]'' i altres texts egipcis com un dels símbols sagrats venerats a [[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]], estretament associat amb el sol naixent i el déu del sol egipci [[Ra]].
 
Com continua l’l'''Enciclopèdia Britànica'' de 1911:
 
<dd> ... per la qual cosa es representa com a "autocreador" i s'anomena "l'ànima de Ra (el Sol)", "el cor del Sol renovat". Tot el simbolisme místic del sol del matí, especialment en connexió amb la doctrina de la vida futura, es podria haver transferit, doncs, al benu, i el llenguatge dels himnes amb els quals els egipcis lloaven la llum de l'alba mentre s'acostava des d'[[Aràbia]], i que delitava els déus amb el seu perfum i ascendia des de les flames del fulgor del matí que declinaven, bastava per a suggerir la majoria dels trets materialitzats en les imatges clàssiques del fènix.
 
Els [[grecs]] adaptaren el mot ''benu'' (i també en prengueren el significat egipci més primerenc de 'palmera de dàtils') i l'identificaren amb la seva paraula ''phoinix'', que significava 'color porpra o [[carmesí]]' (vegeu [[fenicis]]). Ells i els romans posteriorment representaren l'ocell més aviat amb un paó o una àguila. Segons els grecs, el fènix vivia a l'Aràbia prop d'un pou, en el qual es banyava a l'alba i, aleshores, el déu grec del sol Apol·lo hi aturava el seu carro (el sol) per escoltar la seva cançó.
Línia 28:
El '''fènix''' ja era conegut als [[Països Catalans]] a l'[[Edat Moderna|edat moderna]], en què apareix representat, i anomenat amb aquest nom, en les [[processó del Corpus|processons del Corpus]] de Barcelona ("Lo Fènix tot sol", 1530), com a símbol de la resurrecció cristiana. Posteriorment, [[Narcís Feliu de la Penya i Farell]] va fer aparèixer el '''fènix''' en el títol del seu tractat regeneracionista polític, econòmic i social ''Fènix de Cataluña, compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas'', publicat el 1683, l'obra més representativa de la seva època.
 
Des del {{segle |XIX}}, el '''fènix''' fou emprat pels primers catalanistes i independentistes catalans com a símbol de l'esperit de construcció nacional després de la derrota.<ref>[http://domini.net/CMC/au fenix/]</ref> És el símbol de la [[Renaixença catalana]] i en l'època, del renaixement. També fou emprat pel grup independentista irlandès [[Sinn Féin]].
Aquest símbol començà a usar-se al Principat de [[Principat de Catalunya|Catalunya]] en la revista ''[[La Renaixença]]'' (1881-1905), publicada per [[Pere Aldavert]], amb el suport d'[[Àngel Guimerà]] i de [[Francesc Matheu]]. La imitaren altres publicacions catalanistes, com ''L'Esperit Català'' (1883-1884), l'''Almanach de la campana'' (1886),i ''La Caça de'' ''la Perdiu'' (1904). De 1910 a 1921, continuà apareixent en una gran varietat de publicacions, no sols independentistes, com ''La Veu del Poble'' (1921), però la principal en fou ''[[Renaixement]]''.
 
Línia 50:
En la sèrie ''[[Final Fantasy]]'', el fènix apareix com una invocacíó a [[Final Fantasy V]], [[Final Fantasy VI]], [[Final Fantasy VII]], [[Final Fantasy VIII]], i [[Final Fantasy IX]]. A diferència de la majoria de conjurs de la sèries, l'obtenció del conjur del fènix normalment lliga l'argument del joc d'alguna manera. En [[Final Fantasy V]], el jugador pot seguir un episodi secundari en el qual ell o ella troba la vibra (''wyvern'') del rei Tycoon dalt la torre del Fènix, gairebé morta. La vibra (''wyvern'') se sacrifica per Reina, la filla del rei Tycoon, tirant-se de dalt de la torre i, mentre s'estimba, un fènix s'eleva des de dins el seu cos i concedeix el seu ajut al grup com una invocació. En [[Final Fantasy VI]], el personatge anomenat ''Locke'', un lladre noble, intenta de reanimar la seva amant, Rachel, que havia perdut feia temps quan es llançà cap a una mort segura a l'abisme d'un avenc, utilitzant el ''magicite'' a la cova del Fènix, que es diu que conté l'essència de l'ocell llegendari. El fènix és un ocell llegendari, però només n'hi havia un de viu. Quan era prop de la mort (i ell sabia quan seria aproximadament) feia una foguetera i s'hi immolava, però en naixeria un de nou i més jove. Les plomes del fènix són un producte corrent de les botigues no especialitzades que es poden utilitzar per fer tornar a viure els participants morts o mal ferits. Un fènix fa un paper important en el joc [[Shining Force II]].
 
== Referències ==
{{referències}}
<references />
 
== Vegeu també ==
* [[Animals sagrats#Ocell]].