Obre el menú principal

Canvis

23 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Afegit enllaç de la página de Palou
Durant la [[Guerra del Francès]] (1808-1814), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la [[tercera guerra carlina]] va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per [[Martí Miret i Caraltó]] [[Assalt de Granollers|van assaltar Granollers]] el [[17 de gener]] de [[1875]] i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.<ref>{{ref-web |url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref>
 
A mitjan [[segle XIX]], l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de [[Palou (Granollers)|Palou]] (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.
 
Durant la [[Segona república espanyola|Segona República]], la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els [[Fets del sis d'octubre|Fets d'Octubre de 1934]]. La [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el [[Bombardeig de Granollers (1938)|primer dels quals]], el [[31 de maig]] de [[1938]], va causar centenars de ferits, morts i molts estralls.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom = Bassa| nom = David | article = Granollers, un minut a l'infern | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 66 | data = abril 2008 | pàgines = p. 18 (annex monogràfic especial ''Catalunya sota les bombes'') |issn = 1695-2014}}</ref> Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa, principalment, de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.
15

modificacions