'''Appi Claudi Pulcre''' (''Appius Claudius P. F. APP. N. Pulcher'') fou fill de [[Publi Claudi Pulcre I|''Publius Claudius APP. F. C. N. Pulcher'']].
Fou [[edil curul]] el [[217 aC]] i [[tribú militar]] el [[216 aC]], quan va lluitar a la [[batalla de Cannes]] i junt amb [[Publi Corneli Escipió Africà Major|Publi Corneli Escipió]] va dirigir les tropes romanes que van fugir a ''[[Canusium]]''.
Fou [[pretor]] el [[215 aC]] i va dirigir un exèrcit a [[Sicília]] intentant trencar l'aliança de [[Jerònim de Siracusa|Jerònim]] (''Hieronymus'') de [[Siracusa]], nét de [[Hieró II]], amb els cartaginesos, però sense èxit.
El [[214 aC]] va romandre a Sicília com a [[propretor]] i llegat de [[Marc Claudi Marcel III|Marc Marcel]] amb el comandament de la flota i de les forces romanes a [[Leontins]].
El [[212 aC]] fou cònsol amb [[Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)|Quint Fulvi Flac]] i junts van assetjar [[Càpua]]. Al final de l'any va dirigir els comicis per l'elecció dels nous cònsols, però el seu comandament fou prorrogat un any més. Amb una batalla amb Anníbal als afores de Càpua ([[211 aC]]) fou ferit i va morir poc després de la rendició de la ciutat, sense poder oposar-se a la sagnant venjança que, contra el seu criteri, Fulvi va fer contra els capuans.
== Referències ==
Línia 15:
[[Categoria:Gens Clàudia]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 210 aC]]
