Drus el Vell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - els perseguir fins + els va perseguir fins
m Robot: reemplaçament automàtic de text (- aC + aC)
Línia 2:
'''Neró Claudi Drus''' conegut normalment com a '''Drus el Vell''' o '''Drus Major''' (després de la seva mort va rebre el cognom de Germànic) fou el germà petit de l'emperador [[Tiberi]], fill de [[Lívia Drusil·la]] (la futura dona d'August) i Tiberi Claudi Neró. Inicialment es deia '''Dècim''', nom que va canviar a '''Neró'''.
 
August i Lívia es van enamorar i Lívia es va divorciar de Tiberi Claudi Neró i es va casar amb August. Drus va néixer a casa d'August als tres mesos de casat amb Lívia i van córrer rumors que August n'era en realitat el pare ([[38  aC]]). August el va enviar al pare Tiberi Claudi Nero, però aquest va morir al cap de poc i va nomenar August guardià dels seus fills Tiberi i Drus.
 
Va créixer sota la custòdia d'August i pel seu caràcter fou més estimat pel poble que el seu germà gran Tiberi; era republicà i va escriure al seu germà per influir a demanar a August la renúncia de l'imperi, però Tiberi va ensenyar la carta a August. Aquest no obstant li va mantenir l'estima almenys aparent durant la seva vida.
Línia 8:
Es va casar amb Antònia coneguda com a [[Antònia Menor]], que va estimar i a la qual fou sempre fidel. El casament es devia fer essent força jove, ja que Drus va morir amb trenta anys deixant tres fills vius i alguns que havien mort d'infants.
 
El [[19  aC]] va obtenir el permís especial del senat per exercir magistratures cinc anys abans de l'edat establerta. El [[16  aC]] quan August va anar a la Gàl·lia i se'n va emportar Tiberi, que llavors era [[pretor]], Drus va assolir aquest càrrec com a suplent del seu germà.
 
El [[15  aC]] fou [[qüestor]] i fou enviat contra els [[recis]] o retis que hom acusava d'haver atacat comerciants romans o aliats romans; les muntanyes de [[Rètia]] estaven dominades per bandits que cobraven impostos als agricultors de les planes, els quals atacaven tot aquell qui no pagava per quedar lliure dels seus atacs. Drus va atacar els bandits i va matar-ne tots els mascles que van caure a les seves mans i els va derrotar els [[Alps Tridentins]] on els [[recis]] havien fet una incursió. Va obtenir honors pretorians per la seva victòria.
 
Els recis foren expulsats d'Itàlia però van seguir atacant zones de la Gàl·lia i Tiberi fou enviat per ajudar Drus, i els dos germans conjuntament van derrotar recis i [[vindèlics]], i algunes tribus es van sotmetre voluntàriament; el país va haver de pagar un tribut i part de la seva població fou deportada de manera que ja no hi havia més possibilitats de revolta.
 
Va retornar a Roma el [[13  aC]] i fou enviat a la Gàl·lia on s'havia produït una revolta causada per les exaccions del governador romà Licini, que per incrementar la recaptació havia augmentat el nombre de mesos de l'any fins a 14 i així podia cobrar 14 vegades. Drus va prendre mesures per apaigavar la revolta i va controlar els tumults que les seves mesures financeres van provocar.
 
Els [[sicambris]] i els seus aliats amb l'excusa d'anar a un festival anyal fet a [[Lugdunum]] a l'altar d'August, van instigar a algunes tribus de la Gàl·lia a la revolta, i els sicambris van creuar al Rin en el seu ajut. Drus va anar a [[Batàvia (Holanda)|Batàvia]] i els va perseguir fins al seu propi territori que va assolar. Va seguir llavors el curs del riu [[Rin]], va arribar a la mar, i per mar va atacar els [[frisis]] i després va passar a territori dels [[caucs]], on els seus vaixells van quedar varats, però es va lliurar per l'ajut dels frisons.
 
Estrabó esmenta una batalla naval al riu [[Ems]] contra els [[brúcters]] després de la qual es van dominar les illes de la costa entre elles ''Vyrchamis'' ([[Borkum]]), i probablement Drus va operar al [[Zuidersee]] (''Lacus Flevus''). Va tornar a Roma l'any [[11  aC]] i fou nomenat [[pretor urbà]].
 
El mateix any va tornar a Germània i va dominar als [[usipets]], va fer un pont sobre el riu [[Lippe]], va envair el territori dels sicambris (ocupats en una guerra contra els [[Cats (Germània)|cats]]), va passar pel territori dels [[queruscs]] fins al ''Visturgis'' ([[Weser]]) i va retornar per manca de provisions i perquè s'acostava l'hivern. A un perillós pas anomenat ''Arbalo'', es va escapar de poc d'una embocada i hi va rebutjar l'atac dels germanons (queruscos, [[sueus]] i sicambris). Drus va construir dues fortaleses, una a la confluència del ''Luppia'' (Lippe) amb l'''Aliso'' (potser l'Alm o el Lise) que podria ser la moderna [[Elsen Nehaus]] al districte de [[Paderborn]] o [[Lipstadt]] al districte de [[Münster]], i l'altra al país dels cats al Rin (aquesta darrera probablement la moderna [[Cassel]]).
Línia 24:
Altre cop va tornar a Roma amb una alta reputació i va obtenir del senat l'honor d'una ovació i les insígnies del triomf, i es va decretar que al final de la seva pretoria tindria autoritat proconsular. August no li va permetre usar el títol d'''Imperator'' que l'exèrcit del Rin li havia donat i que començava a tenir un sentit diferent de l'antic.
 
L'any [[10  aC]] va tornar a Germània on els cats havien abandonat els territoris que els romans els havien assignat; inicialment els cats es van negar a aliar-se amb els sicambris però finalment van signar un acord amb aquest poble contra els romans. Però les forces unides foren derrotades per Drus. Aquest va atacar llavors els [[nervis (grup humà)|nervis]] dirigits per Senectius i [[Anectius]] i segurament durant aquesta campanya va fer construir una fortalesa sobre el ''Taunus''.
 
Després va deixar Germània, es va reunir amb August i Tiberi que l'esperaven a ''Lugdunum'' i van tornar tots junts a Roma on, poc després d'arribar, hi fou elegit cònsol per l'any [[9  aC]].
 
Abans de començar el consolat el gener de l'any 9  aC ja va marxar una altra vegada cap a Germània. Aquell hivern hi va haver fortes tempestes i inundacions. Drus va atacar els cats que va derrotar en una ferotge batalla, i va entrar llavors als país dels [[sueus]] derrotant els [[marcomans]], que eren una tribu dels sueus, i segurament fou llavors quan va nomenar [[Vanni]] rei d'ells. Tot seguit va marxar contra els queruscos, va creuar el Wèser i va arribar fins a l'[[Elba (riu)|Elba]].
 
Aquí no va arribar a creuar el riu suposadament per un fet miraculós: una dona més gran que un ser humà se li va aparèixer i li va dir "on vas insaciable Drus, els deus prohibeixen el teu avanç, aturat! El final dels teus fets i de la vida és imminent". Drus va tornar llavors cap al Rin i a la tornada es van produir alguns fets que van espantar els supersticiosos romans: llops, genets, laments de dones, estels fugaços al cel. Drus va morir entre l'Elba i el ''Sala'' (probablement el [[Saal]] a Turíngia) segons [[Titus Livi]] a conseqüència d'una caiguda de cavall que li va trencar la cama (va morir al cap de 13 dies segurament de la gangrena). Els altres historiadors no esmenten la cama de Drus. [[Suetoni]] diu que Drus va ser enverinat per [[August]], però, si bé és probable que l'emperador estigués enfadat amb ell per la seva ofensiva excessiva, tanmateix no sembla pas versemblant que arribés a fer-lo enverinar.
Línia 39:
 
{{ORDENA:Drus El Vell}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 0  aC]]
[[Categoria:Qüestors]]
[[Categoria:Pretors urbans]]
Línia 45:
[[Categoria:Gens Lívia]]
[[Categoria:Procònsols]]
[[Categoria:Pretors del segle I  aC]]