Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC): diferència entre les revisions

'''Publi Corneli Dolabel·la''' ({{lang-la|Publius Cornelius Dolabella}}) fou un [[magistrat romà]], probablement fill del pretor urbà del 67  aC [[Publi Corneli Dolabel·la (pretor)|Publi Corneli Dolabel·la]] i el més destacat general de la família [[Dolabel·la (família)|Dolabel·la]].<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XLII.29.1</ref> Va néixer vers el {{aC|70}}. Fou considerat l'home més [[llibertinatge|llibertí]] del seu temps i a la seva joventut fou culpable de moltes ofenses. Aquestes el van posar en perill i [[Ciceró]] el va haver de salvar més d'una vegada assumint la seva defensa.

El {{aC|51}} fou nomenat membre del col·legi de ''[[decemvir|quindecimviri]]'' i el {{aC|50}} va acusar a [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54  aC)|Appi Claudi]] de violar els drets del poble. Appi volia ser defensat per [[Ciceró]] i per evitar-ho Dolabel·la va voler casar-se amb [[Túlia]], la filla de [[Ciceró]], tot i que no havia repudiat encara la seva dona; així durant el judici fou abandonat per aquesta esposa, Fàbia. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que Ciceró es va fer el ronsejaire fins al final.<ref>[[Ciceró]], "Ad Familiares", VIII, 6</ref>

Per obtenir el [[tribú de la plebs|tribunat de la plebs]] es va fer adoptar per una [[plebs|família plebea]], els [[Lèntul]]. [[Gneu Lèntul Vàtia]] el va adoptar i alguna vegada fou anomenat '''Gneu Lèntul Dolabel·la'''. Així el {{aC|48}} va obtenir el tribunat i va presentar una ''[[llei curiada|rogatio]]'' per cancel·lar els deutes i altres mesures similars però els seus col·legues [[Asini]] i [[Luci Trebel·li (tribú 47  aC)|Trebel·li]] es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bàndols.<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" XLII.29-32</ref><ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni", 9</ref> [[Marc Antoni]] deixat a Roma per Cèsar, no va prendre cap mesura enèrgica fins que es va assabentar que la seva dona, [[Antònia (filla de Gai Antoni)|Antònia]], tenia un afer amb Dolabel·la.<ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles: Antoni", 10</ref> Aquest va insistir en la ''rogatio'' i la va sotmetre a votació i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en els quals els partidaris de Dolabel·la van portar la pitjor part. En tornar Cèsar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabel·la però no va prendre cap mesura, però en acabar el seu tribunat el va enviar a [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i més tard a [[Hispània]] per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya fou ferit a la [[Batalla de Munda (45  aC)|Batalla de Munda]].

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 40  aC]]

[[Categoria:Tribuns de la plebs del segle I  aC]]