Boké: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - cap al interior, + cap a l'interior, |
m bot: - haver de ocupar l'àrea + haver d'ocupar l'àrea |
||
Línia 9:
En aquell temps els britànics, des de les seves bases a [[Gàmbia]] i [[Sierra Leone]], dedicaven una atenció considerable a aquestes "Rivières du Sud" ([[Establiments dels Rius del Sud|Rius del Sud]], que volia dir al sud del [[riu Senegal]]) i també al [[Futa Djalon]]. La possessió de Boké era llavors una qüestió estratègica. No va ser fins a 1816 que els esforços de penetració francesos, dirigits fins aleshores cap a l'interior, sense èxit, es van concentrar sobre la costa. Colons francesos van intentar instal·lar factories al Riu Núñez que tenia la doble avantatge d'estar envoltat de terra rica i obrir el camí del Futa Djalon. [[René Caillié]], que el 1827 va començar a Kakande, al riu Nuñez, el seu viatge cap a [[Timbuctu]], va fer molt per interessar als francesos en el districte; una làpida indica el seu pas per Boké. De 1838 en endavant agents navals francesos, Bouèt-Willaumez i els seus successors, va fer va detallar estudis de la costa presentats en un informe el 1839 que cridava l'atenció pels beneficis que es podien obtenir del comerç francès en aquesta zona.<ref>[http://books.google.com/books?id=mEcEAAAAYAAJ&pg=PA102&vq=Bok%C3%A9&dq=history+of+Boke+Guinea&lr=&source=gbs_search_r&hl=en#PPA103,M1 ''The Encyclopædia Britannica''], 1910, p. 103</ref>
Construït sobre el vessant d'un turó, al punt extrem del riu navegable Núñez i en la confluència del riu amb el Batafon, Boké, que gaudia d'un clima relativament bo, fou assenyalat als comerciants europeus com l'estació en què les transaccions comercials serien més avantatjoses. Per 1849 els francesos havia causat tant ressentiment local que França va haver
La instal·lació de les casernes (on es construirà un fort el 1878 que segueix en peu avui en dia) i la signatura de tractats van permetre als comerciants francesos negociar amb seguretat amb l'interior del país i lluitar contra britànics i portuguesos. Aquest fou el punt de partida de la conquesta econòmica i política de Guinea. L'ocupació d'aquest punt estratègic i a continuació, la instal·lació d'altres punts de comerç en els rius de la costa marítima, van formar una cadena de punts de suport que van formar la base del que serien els cercles de Riu Nunez, [[Rio Poso]], [[Dubréka]] i [[Mellacorée]]. La tutela d'aquests cercles fou però amenaçada durant els anys de l'ocupació per les rebel·lions dels cacicats indígenes que volien tornar a recuperar el control dels seus territoris.
| |||