Emirat d'Adrar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - esfera de influència pròpia, + esfera d'influència pròpia,
m bot: - sistema de organització territorial + sistema d'organització territorial
Línia 103:
Les relacions foren bones entre 1914 i 1918 però el comerç tenia dificultats. El conflicte amb els Awlad Qaylan se li va girar en contra i les queixes es van multiplicar; el trasllat de l'intèrpret del comandant va comprometre la seva política (maig del 1917). Els caps Awlad Qaylan i [[Ideyselli]] van multiplicar les peticions per obtenir la deposició de l'emir i finalment fou cridat a [[Saint Louis del Senegal]] temporalment (en teoria per respondre de les acusacions, però hi va restar dos anys). En absència fou substituir per un consell o '''jemaa''' superior amb representants de les principals tribus (juny de 1918 a agost de 1920) sense discutir el càrrec d'emir. Sidi Ahmed Ould Mogeya, un dels fidels de l'emir, va anunciar que els seus partidaris restarien lleials a França perquè aquest país era el més fort de moment, però deixarien de ser lleials quan deixés de ser el més fort. La ''Jemaa'' fou treballada des de dins mateix pels partidaris de l'emir i l'agost de 1920 es va pronunciar pel seu retorn.
 
Però entretemps la situació administrativa i política havia canviat. El decret d'[[1 de desembre]] de [[1920]] va posar fi al règim de protectorat i el va transformar en colònia de Mauritània amb efecte 1 de gener de 1920, alineada amb la resta de colònies de l'Àfrica Occidental Francesa, amb l'administració exercint tots els poders judicials, financers i militars; la funció emiral fou assimilada a la dels caps indígenes. Les funcions d'emir van tendir a ser purament cerimonials i buides de tot poder es va posar en marxa un sistema de d'organització territorial o drets jeràrquics que es confondrien finalment amb la pròpia funció emiral dins d'un quadre territorial administratiu.
 
La pressió militar dels resistents del nord era forta; entre 1923 i 1925 una sèrie d'atacs dirigits pels fills del xeic Maa al-Aynayn i els caps [[Regueibat]] van tocar directament a les tropes colonials; tot i que els resistents foren derrotats per guerrers hàssan al servei de França en la batalla d'Agasremt (juliol de 1925), els atacs van seguir fins al 1928; en aquestos anys uns 4000 camells foren agafats als ramaders de l'Adrar.