Castell de Sant Ferran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
canvi paràmetres per preparar integració amb {{infotaula edifici}}
m bot: - (25 de octubre de + (25 d'octubre de
Línia 48:
Del [[1906]] al [[1933]] una part del castell es destina a funcions de penal civil.<ref name="castillosanfernando.org"/> L'any [[1939]] les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemen armament i obres d'art. L'[[1 de febrer]] de [[1939]] s'hi celebra la darrera sessió de les [[II República de Espanya|corts republicanes]]. El [[8 de febrer]] els republicans destrueixen l'armament emmagatzemant perquè no passi a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions.<ref name="castillosanfernando.org"/> En l'aspecte anecdòtic, cal esmentar l'estada com a recluta de [[Salvador Dalí]] el [[1925]].<ref name="patmapa"/>
 
El s. XX és habilitat com a presó (1908) i com a caserna militar (Guerra Civil).<ref name="patmapa"/> El Castell de Sant Ferran també va ser la presó dels [[Objecció de consciència al servei militar|objectors de consciència al servei militar]]. Ja el [[1954]] hi va ser empresonat el [[Testimonis de Jehovà|testimoni de Jehovà]] Joan Sirera<ref name="testimonis">Rancor no, record sí (25 de d'octubre de 2010) http://lasavesonolasabes.blogspot.com/2010/10/rancor-no-record-si.html</ref> i ho serien diversos membres d'aquesta comunitat cristiana en els anys següents. Als anys 70 serà la presó on aniran els primers pacifistes i antimilitaristes<ref name="figueresinsubmissa">Figueres ciutat insubmissa - Alternativa Antimilitarista/MOC http://www.uv.es/~alminyan/figueres.html </ref> que es fan objectors per motius ètics i polítics, posant en marxa un moviment que acabarà portant a l'abolició del servei militar als anys 90. El règim franquista hi mantindrà unitats de l'exèrcit fins a l'any [[1965]] en què passa a ser presó militar.<ref name="castillosanfernando.org"/>
 
L'any [[1975]] hi van ser empresonats els comandants [[Juli Busquets]], [[José Julve]], [[Juan Diego]] i [[Antonio Gurrirán]]; membres de la [[Unió Militar Democràtica]] (UMD) que havien demanat eleccions i democràcia.<ref name="presosUMDaColpistaTejero">José Antich El castillo de Figueres: de los presos de la UMD al golpista Tejero. (29/05/1983) EL PAÍS</ref> El febrer de [[1976]] hi empresonaven els primers 7 objectors (Ovidio Bustillo, Vicente Amurgos, Jesús Viñas, Guillermo Luis Cereceda, José Díez Faixat, Esteban Zabaleta i José Antonio Monteserín)<ref name="LegítimaDesobediencia">MOC (2002) En legítima desobediencia. Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. (pàg. 46-47) Editorial Traficantes de Sueños.</ref> que es van negar de manera col·lectiva a fer el servei militar<ref name="figueresinsubmissa"/> i que havien començat un [[servei social]] autogestionat a [[Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat)]].<ref name="JovesTransició">Macià Alavedra i Moner (2003) Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya: Els joves de la transició. Edicions UB</ref><ref name="EstrategiaNoViolenta">Martí Olivella "L'estratègia No-violenta fou l'èxit dels objectors" dins Enric Prat (2007) El Moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur. Edicions UAB.</ref> Durant aquell mateix any i el següent s'aniran declarant nous objectors, alguns dels quals també seran empresonats al castell. Entre l'11 i el 12 de juny de 1977 cent persones fan una marxa fins al penal on hi ha 11 objectors presos.<ref name="LegítimaDesobediencia"/> La marxa se salda amb diverses detencions (101 detinguts entre els dos dies)<ref name="LegítimaDesobediencia">MOC (2002) En legítima desobediencia. Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. (pàg. 84) Editorial Traficantes de Sueños.</ref> però els manifestants arriben al castell. El castell seguirà sent presó militar fins al [[1991]]. L'any [[1983]] hi serien empresonats els condemnats pel [[Cop d'estat del 23 de febrer]] de [[1981]], el tinent coronel [[Antonio Tejero Molina]] i els capitans [[Vicente Gómez Iglesias]] i [[Jesús Muñecas Aguilar]].<ref name="presosUMDaColpistaTejero"/> Tejero va estar a la presó militar de Figueres fins al 1991 en què va ser traslladat a la presó d'Alcalá d'Henares, fins que va recuperar la llibertat el [[1996]].