Ibèric: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Llengua}} |
m bot: - que, de ser + que, en cas de ser |
||
Línia 169:
Joseba Lakarra (2010) ha rebutjat ambdues hipòtesis: préstec o relació genètica. Els arguments de Lakarra se centren gairebé exclusivament en el camp de la gramàtica històrica basca, però també argumenta, seguint la hipòtesi de de Hoz (1993), que el préstec ja resultava inversemblant a causa de l'extensió limitada i remota del territori al sud-est de la península, on segons aquesta hipòtesi l'ibèric es parlava com a primera llengua.
Javier de Hoz (2011, pp. 196-198) considera plausibles els arguments interns contextuals i combinatoris que permetrien considerar numerals les formes ibèriques proposades. De fet, pel que fa als valors concrets, considera vàlida l'equivalència d'ibèric ''ban'' amb ‘ú' i d'''erder'' amb ‘meitat', d'acord amb les indicacions lèxiques de valor de les monedes, mentre que la resta d'equivalències proposades no passarien d'hipòtesi de treball. Respecte de l'equivalència entre els possibles numerals ibèrics i els numerals bascos, està d'acord amb Lakarra (2010) que les formes documentades en ibèric no encaixen amb les formes reconstruïdes pel protobasc. Finalment, considera que la major dificultat per a acceptar aquesta hipòtesi és paradoxalment la seva extensió i caràcter sistemàtic, atès que, en cas de ser correcta, comportaria un parentiu proper entre ibèric i basc, circumstància que hauria de permetre identificar altres subsistemes tan clars com aquest, subsistemes que cap investigador amb arguments lingüístics raonables ha estat capaç d'identificar.
Eduardo Orduña (2011) insisteix que els elements ibèrics proposats com numerals no sols són similars als numerals bascos, sinó que també es combinen com a numerals i apareixen en contextos en què són esperables numerals, arguments que Lakarra (2010) no rebat [tampoc de Hoz (2011)]. Quant a la hipòtesi de l'ibèric com a llengua vehicular de de Hoz, Orduña remarca el seu caràcter hipotètic, tot i que Lakarra la presenta com un fet establert. Els problemes d'aquesta hipòtesi han estat recollits per Ferrer (2013) en un treball posterior. Respecte de les dificultats fonètiques indicades per Lakarra, Orduña argumenta que les seves propostes són compatibles amb el protobasc de Michelena, que és al que per cronologia i per seguretat s'ha d'atenir un iberista, mentre que la hipòtesi de reconstrucció interna de Lakarra té una cronologia imprecisa i un grau de seguretat molt menor. Finalment, en contra de la seva primera opinió favorable al préstec, conclou que la hipòtesi més econòmica per a explicar les coincidències entre el sistema de numerals ibèric i el sistema de numerals basc és la del parentiu genètic.
| |||