Casal d'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
El rei [[Alfons I d'Aragó]] el Batallador morí el [[7 de setembre]] del [[1134]], poc després de la derrota aragonesa en el [[Setge de Fraga (1133-1134)|Setge de Fraga]]; aquest fet provocà el pànic<ref name="UBIETO-93">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La proclamación de Ramiro II en Jaca i Barbastro, pàg.93; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=111&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> al Regne d'Aragó i, temerosos d'una possible contraofensiva almoràvit, els cristians despoblaren les terres de Barbastre i les del sud de Daroca, provocant que la línia fronterera amb les terres musulmanes retrocedís als límits del segle anterior.<ref name="UBIETO-93"/> El testament del rei Alfons I d'Aragó bloquejava qualsevol possible resposta organitzada, perquè resultava impossible que els ordes militars de Jersualemt es posessin al capdavant de la governació dels regnes d'Aragó i de Pamplona; per agreujar aquesta caòtica situació, els més prominents rics-homnes d'Aragó havien actuat com a testimonis del testament del rei Alfons I d'Aragó, i per tant havien jurat acatar-lo, fet que els impossibilitava per a prendre qualsevol iniciativa contrària a les disposicions testamentàries del difunt rei sense trencar el seu jurament.<ref name="UBIETO-93"/> La iniciativa la prengueren un reduït nombre de nobles aragonesos de [[Jaca]] i [[Barbastre]] que no havien participat en el [[Setge de Baiona (1131)|Setge de Baiona]], durant el qual el rei Alfons I d'Aragó havia fet el seu testament, raó per la qual aquests estaven lliures del jurament d'acatar les voluntats del difunt rei.
=== Candidats ===
L'[[11 de setembre]] del [[1134]], tan sols quatre dies després de la mort del rei, els habitants de Jaca reconegueren el Bisbe Ramir, germà del difunt rei Alfons, com a nou rei d'Aragó.<ref name="UBIETO-94">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La proclamación de Ramiro II en Jaca i Barbastro, pàg.94; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=111&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El bisbe Ramir sortí del monestir i passà a les terres de Barbastre per tal de rebre l'obediència d'aquelles terres. Per contra, la noblesa navarresa es mostrà disconforme amb l'elecció de Ramir, atès que el consideraren incapaç de defensar la terra contra el rei de Castella,<ref name="ZURITA"/> qui pocs dies després de la mort d'[[Alfons I d'Aragó]] havia posat setge a [[Vitoria]], pres alguns llocs del regne de Pamplona i es preparava per envair el [[Regne d'Aragó]]. El [[bisbe de Pamplona]] [[Sancho de Larosa]] i els cavallers [[Ladrón Íñiguez Vélez]], [[Guillén Aznárez d'Oteiza]] i [[Ximeno Aznárez de Torres]], escolliren un descendent del rei [[Garcia IV Sanxes III de Navarra|Garcia Sanxes III de Pamplona]], [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]], com a nou rei, tot i no comptar amb la conformitat dels aragonesos.<ref name="ZURITA">Zurita, Jerónimo: [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473.pdf Anales de la Corona de Aragón; Vol I; llib.1]</ref>▼
{{principal|Ramir II d'Aragó|Garcia V de Navarra}}
▲
▲Per la seva banda, durant el setembre del [[1134]], els nobles aragonesos es reuniren a [[Osca]]<ref name="ZURITA"/> on proclamaren rei el bisbe Ramir, que atorgà carta de franquícia a tots els francs pobladors d'Osca, i on ja signà com a rei.<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000960 1134, setembre: Ramir II d'Aragó atorga una carta de franquícia a tots els francs pobladors d'Osca]</ref> Entre finals de setembre i principis d'octubre, el ja nou rei Ramir II d'Aragó passà a la vila d'[[Alagó]], per entrar finalment a [[Saragossa]]; entre els seus valedors principals hi havia els bisbes [[bisbe d'Osca|d'Osca]] [[Arnaldo Dodon]], el de [[bisbe de Saragossa|Saragossa]] [[García Guerra de Majones]], i el de [[bisbe de Tarassona|Tarassona]] [[Miguel Cornel]], el comte d'Urgell i senyor de [[Bolea]] [[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], el comte de Pallars [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]], el senyor d'Osca i Alquézar [[Fortun Galíndez]], [[Castan de Biel]], el senyor d'Ayerbe Martín Galíndez, el senyor d'Olalla Férriz, el senyor de Calatayud i Ricla Lope López, el senyor de Turbena Rodrigo Pérez, el senyor de Montagut Pero Tizón, i el senyor de Cascante i Arguedas Johan Díez.<ref name="ZURITA"/> A Saragossa estant, el rei Ramir II d'Aragó jurà els privilegis de la [[Catedral de Sant Salvador de Saragossa|catedral]].
Per la seva part el rei [[Alfons VII de Lleó]] s'havia proclamat legítim successor del difunt rei [[Alfons I d'Aragó]],<ref name="UBIETO-104">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Rioja y Pamplona ante la proclamación de Ramiro II, pàg. 104; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=124&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> i havia ocupat tota la riba dreta de l'[[Ebre]] envaït el [[Regne de Pamplona]] i el [[Regne de Saragossa]]. El rei castellano-lleonès ambicionava la possessió de l'extens [[Regne de Saragossa]] i adduïa la tinença que li havia atorgat el difunt rei [[Alfons I d'Aragó]]; la invasió castellano-lleonesa fou justificada en la ''Chronica Adefonsi Imperatoris'' per motius de seguretat davant l'eventual ofensiva almoràvit i hauria estat confirmada per l'aclamació popular dels saragossans, tot i que l'historiador aragonès Antonio Ubieto considera que la crònica castellana «''és una versió interessada i parcial''».<ref name="UBIETO-108">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las relaciones de Ramiro II con Alfonso VII de Castilla pàg. 108; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=127&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]{{citació2|''"Ante esta narración hay que tener en cuenta que '''es una version interesada y parcial'''. Pero que parece cercana a la realidad."''}}</ref> L'ofensiva castellano-lleonesa provocà la retirada de Saragossa del rei Ramir II d'Aragó i els seus fidels,<ref name="ZURITA"/> passant a primers d'[[octubre]] que passaren a Calatayud,<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=001373 1134, 14 d'octubre: Ramir I d'Aragó dóna als homes de Calatayud el castell i vila d'Aranda, per tal que forme part del seu terme municipal]</ref> i després al [[Monestir de Sant Joan de la Penya]].<ref name="ZURITA"/>
| |||