Obre el menú principal

Canvis

116 octets eliminats ,  fa 3 anys
El complex procés successori que desembocà en l'adveniment del [[Casal de Barcelona|Casal comtal de Barcelona]] a la [[Casa reial d'Aragó]] té el seu origen en el [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)|Testament d'Alfons I d'Aragó]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000640 Testament del rei Alfons I d'Aragó, deixant el seu regne als ordes militars]</ref> El rei [[Alfons I d'Aragó|Alfons I d'Aragó "el Batallador"]] redactà el testament l'[[octubre]] del [[1131]] durant el [[Setge de Baiona (1131)|Setge de Baiona]],<ref name="UBIETO-69">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 69 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> i el ratificà novament el [[4 de setembre]] del [[1134]].<ref name="UBIETO-70">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El testament s'inicia amb la donació d'algunes tinences a diversos monestirs i catedrals; seguidament procedeix a donar la totalitat del regne d'Aragó, ''"A aquests tres concedeixo tot el meu regne"'',<ref name="UBIETO-70b">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]{{citació2|"Para después de mi muerte, dejo heredero y señor al Sepulcro del Señor, que está en Jerusalem, y a aquellos que cuidan y custodian y sirven a Dios; y al Hospital de los Pobres, que està en Jerusalem; y al Templo de Salomón, con los caballeros que cuidan de defender el nombre de la cristiandad. '''A estos tres concedo todo mi reino'''. Así el dominio que tengo en la tierra de mi reino, el principado y el derecho que tengo en todos los hombres de mi tierra, tanto en clérigos como en laicos, obispos, abades, canónigos, monjes, optimates, caballeros, burgueses, rústicos, mercaderes, varones, mujeres, pequeños y grandes, ricos y pobres, judíos y sarracenos, con tal ley y costumbre como mi padre y mi hermano y yo hasta ahora tuvimos o debemos haber. (....) De este modo todo mi reino, como sobreescrito está, y toda mi tierra, cuanto tengo y cuanto adquirí o en lo futuro adquiera, con el auxilio de Dios, cualquier cosa que yo ahora doy y en adelante legítimamente podré dar, todo lo otorgo y concedo al Sepulcro del Señor y al Hospital de los pobres y a la milicia del Templo de Salomón, para que ellos tengan y posean por tres partes justas e iguales."}}</ref> als ordes militars existents aleshores i de recent creació: [[Orde de Sant Joan de Jerusalem]], [[Orde del Temple|Orde del Temple de Salomó]] i [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem]]. Segons l'historiador Antonio Ubieto, el testament és fruit de l'avançada edat del rei i de l'estat psicològic de ''"decrepitud mental i física"''.<ref name="UBIETO-79">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 79 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón] {{citació2|"La muerte de '''Alfonso I el Batallador''' en realidad estaba anunciada desde hacía algun tiempo. Por un lado, su avanzada edad para la época: sesenta y un años. Por otro, las secuelas psicológicas de la derrota de Fraga, ya que hasta entonces siempre había resultado vencedor. Y finalmente, la existencia de un testamento, que no podía cumplirse, denotaba cierta '''decrepitud mental y física'''."}}</ref>
 
=== Candidats ===
===Proclamacions del bisbe Ramir Sanxes i de Garcia Ramires ===
{{principal|Ramir II d'Aragó|Garcia V de Navarra}}
El rei [[Alfons I d'Aragó]] el Batallador morí el [[7 de setembre]] del [[1134]], poc després de la derrota aragonesa en el [[Setge de Fraga (1133-1134)|Setge de Fraga]]; aquest fet provocà el pànic<ref name="UBIETO-93">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La proclamación de Ramiro II en Jaca i Barbastro, pàg.93; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=111&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> al Regne d'Aragó i, temerosos d'una possible contraofensiva almoràvit, els cristians despoblaren les terres de Barbastre i les del sud de Daroca, provocant que la línia fronterera amb les terres musulmanes retrocedís als límits del segle anterior.<ref name="UBIETO-93"/> El testament del rei Alfons I d'Aragó bloquejava qualsevol possible resposta organitzada, perquè resultava impossible que els ordes militars de Jersualemt es posessin al capdavant de la governació dels regnes d'Aragó i de Pamplona; per agreujar aquesta caòtica situació, els més prominents rics-homnes d'Aragó havien actuat com a testimonis del testament del rei Alfons I d'Aragó, i per tant havien jurat acatar-lo, fet que els impossibilitava per a prendre qualsevol iniciativa contrària a les disposicions testamentàries del difunt rei sense trencar el seu jurament.<ref name="UBIETO-93"/> La iniciativa la prengueren un reduït nombre de nobles aragonesos de [[Jaca]] i [[Barbastre]] que no havien participat en el [[Setge de Baiona (1131)|Setge de Baiona]], durant el qual el rei Alfons I d'Aragó havia fet el seu testament, raó per la qual aquests estaven lliures del jurament d'acatar les voluntats del difunt rei.
 
=== Candidats ===
{{principal|Ramir II d'Aragó|Garcia V de Navarra}}
L'[[11 de setembre]] del [[1134]], tan sols quatre dies després de la mort del rei, els habitants de Jaca, reunits a [[Osca]],<ref name="ZURITA"/> reconegueren el Bisbe Ramir, germà del difunt rei Alfons, com a nou rei d'Aragó.<ref name="UBIETO-94">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La proclamación de Ramiro II en Jaca i Barbastro, pàg.94; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=111&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> Aquest atorgà carta de franquícia a tots els francs pobladors d'Osca, i signà com a rei.<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000960 1134, setembre: Ramir II d'Aragó atorga una carta de franquícia a tots els francs pobladors d'Osca]</ref> El bisbe Ramir sortí del monestir entre finals de setembre i principis d'octubre i passà a la vila d'[[Alagó]], per entrar finalment a [[Saragossa]]; entre els seus valedors principals hi havia els bisbes [[bisbe d'Osca|d'Osca]] [[Arnaldo Dodon]], el de [[bisbe de Saragossa|Saragossa]] [[García Guerra de Majones]], i el de [[bisbe de Tarassona|Tarassona]] [[Miguel Cornel]], el comte d'Urgell i senyor de [[Bolea]] [[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], el comte de Pallars [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]], el senyor d'Osca i Alquézar [[Fortun Galíndez]], [[Castan de Biel]], el senyor d'Ayerbe Martín Galíndez, el senyor d'Olalla Férriz, el senyor de Calatayud i Ricla Lope López, el senyor de Turbena Rodrigo Pérez, el senyor de Montagut Pero Tizón, i el senyor de Cascante i Arguedas Johan Díez.<ref name="ZURITA"/> A Saragossa estant, el rei Ramir II d'Aragó jurà els privilegis de la [[Catedral de Sant Salvador de Saragossa|catedral]].
 
112.801

modificacions