Liberalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat)
Línia 84:
La principal crítica de la família [[Col·lectivisme|col·lectivista]] se centra en la concepció paretiana de l'home. Afirma, per tant, que la incomparabilitat de satisfaccions és una [[fal·làcia lògica|fal·làcia]], ja que s'ignora tàcitament la nostra capacitat d'empatia, així com nombrosos estudis psicològics, sociològics i biològics. Per tant, existeix la possibilitat de comparar satisfaccions, i l'única manera de justificar desigualtats seria a través de diferències en el sistema de preferències (uns prefereixen descansar a tenir doblers, etc.){{Cal citació|data = }}.
 
Després, existeixen les crítiques internes de la família, dirigides contra aquells que accepten la igualtat de base dels éssers humans, però que aposten per l'individu. Bàsicament, són les crítiques [[socialisme|socialistes]] al [[social-liberalisme]], segons les quals a un sistema liberal l'Estat és incapaç de garantir la total igualtat de base (ja que, per exemple, escapa del seu control una part de l'herència, i sobretot la part de l'educació que transmeten els pares als fills), i resaltaressalta que gran part dels èxits i fracassos d'una persona depenen més de factors casuals que de les seves eleccions. Per tant, l'única forma de garantir la igualtat és mitjançant l'acció col·lectiva ([[Socialització (Socialisme)|socialització]] dels [[mitjans de producció]], etc.). {{Cal citació|data = }}
 
A més, ressalta el fet que una gran part de la satisfacció provenen de coses que difícilment es poden sotmetre a règims de [[propietat privada]] (o el seu equivalent no-mercantil), però que cal protegir davant d'[[externalitat]]s. Això ho accepten la majoria dels [[Social-Liberalisme|social-liberals]], però a una escala força més reduïda que els [[Socialisme|socialistes]] i els [[Ecologisme|ecologistes]]. {{Cal citació|data = }}