Opera buffa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 37.133.78.82. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m bot: - i sent un ''intermezzo'' encara + i ser un ''intermezzo'', encara
Línia 13:
Al principi, les òperes còmiques es componien de forma curta. Sembla que [[Apostolo Zeno]] va impulsar l'aparició dels cèlebres ''[[intermezzi]]'' còmics, en els quals, durant els entreactes, cantaven els personatges especialitzats en papers còmics de les companyies operístiques i exhibien llavors totes les seves possibilitats [[mim|mímiques]], [[gest]]uals i [[veu|vocals]] per guanyar-se un públic popular que s'hagués avorrit si només s'haguessin programat les insípides històries mitològiques i literàries greco-llatines que els antics costums operístiques seguien imposant.<ref name=Alier>{{ref-llibre|cognom=Alier|nom=Roger|títol=Gioacchino Rossini|lloc=Barcelona|editorial=Daimon|any=1986|isbn=84-231-2852-0|enllaçautor=Roger Alier}}</ref>
 
L{{'}}''intermezzo'' es va convertir així en el precursor de l'òpera còmica de ple dret que es desenvoluparia a finals del mateix segle. ''[[La serva padrona]]'' de [[Giovanni Battista Pergolesi]] ([[1710]]-[[1736]]), tot i sentser un ''intermezzo'', encara es representa amb una certa regularitat avui, i proporciona un exemple excel·lent de l'embrió d'aquest estil.
 
==Evolució==