Occitània sota el règim de Vichy: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: incoporar |
correcció |
||
Línia 6:
Pel que fa a les publicacions en occità, poc abans de començar la guerra es van tancar les revistes felibres '''Lo Gai Saber, Lo Bornat, Reclams de Biarn e Gascougne, Era Bouts dera Muntanho, Calendau, Trencavel, Marsyas''' i '''La Pignato''' al·legant censura i manca de paper, cosa que provocarà la dispersió tant dels autors com dels lectors. Però un cop ocupat el país, intentaren publicar de nou. Ja el gener del 1940 P.L. Berthaud, animador d{{'}}'''Amics de la Lenga d'Oc''' havia rellençat '''Oc''' (tancada des del 1934) a París; entre maig i juny el felibre [[Josèp Loubet]] fa el mateix amb '''Gazeto Loubetenco'''; el gener del 1941 A.J. Boussac del SEO llença '''La Terra d'Oc'''; a Ais, [[Màrius Jouveau]] i el seu fill Renié treuen '''Fe'''.
De totes aquestes, però, la que va tenir més continuïtat fou '''La Terra d'Oc''', que es va publicar des de gener del 1940 fins agost del 1945. Sorgí de la unió de les revistes '''Occitània''', òrgan de la joventut occitanista dirigit per '''Carles Pelissièr''', "Clardeluno", E. Vieu i E. Barthe, i de '''Lo Ligam d'Albigés'''. El redactor en fou Andrieu Jacme Boussac i l'administració va anar a càrrec d'Ernèst Vieu, autor de teatre i director artístic de '''La Tropa Teatrale dels Cigalous Narbouneses''', i Laurenç Malaterre, a Tolosa; l'
Pel setembre del 1940 Pétain, anomenat pels felibres '''lo marescau''', va fer el famós missatge al '''Comitat Mistralenc de Malhana''', on fa lloança a Mistral i al felibrisme pel seu regionalisme. Això ho aprofita Boussac, nomenat majoral felibre a la mort d'Emili Barthe el 12 de maig del 1940, per assumir també la direcció del SEO i unificar les dues organitzacions. Pel febrer del 1941 hi dedica un número als projectes i iniciatives per unificar felibres i occitanistes. Girard proposà la creació a cada departament de comissions d'acció i propaganda regionalista, i per la tardor es fan seccions de la revista: '''Terra Catalana''', dirigida per [[Alfons Mias]], [[Josep Sebastià Pons]], E. Caseponde i [[Enric Guiter]]; '''Terra Provençala''', per A. Conio, Pèire Roqueta i [[Jòrdi Rèbol]]; '''Terra Gascona''', per Ismael Girard; '''Terra Lemosina''', per [[Joan Mozat]]; Terra Alvernesa, per Boussac, Camprós i Pèire Azema.
|